Set x set // Pau Arenós
Mocadors de roba
El món es divideix en dos tipus d'homes: els que fan servir mocadors de roba i els que no.
No hi ha altres dissidències reveladores en aquest grup d'homínids, encara que alguns opinin que també s'escindeixen entre els que fan servir brotxa o espuma d'afaitar de pot, entre els que guarden la cartera en una butxaca del darrere dels pantalons o a la jaqueta, entre els que porten mitjons negres o de ratlles. Cap dels trets és significatiu. En canvi, decidir entre el mocador o la seva absència és una actitud filosòfica. Cada individu hauria de fer memòria i recordar en quin moment del pas de la infància a l'edat adulta va deixar el teixit al calaix, o quina va ser la circumstància nostàlgica que el va empènyer a continuar fent-lo servir.
Notícies relacionadesL'usuari del mocador és, probablement, una persona minuciosa, ordenada i formal que plega i desplega l'objecte amb escrúpol cada vegada que se sona o es neteja, que cada dia memoritza que l'ha de dur a sobre, que a l'acabar el dia el fica a la rentadora. El mocador obliga i confereix responsabilitat. En canvi, el desposseït d'aquest compromís tèxtil prefereix la improvisació i la llibertat i només recorda que el necessita quan està refredat. Llavors recorre al clínex, que ha generat un corrent de pensament, el d'un sol ús.
És un fet objectiu que el mocador de roba està en crisi. A les grades del Camp Nou, el públic disconforme agita trossos de diari --¡del propi club!-- i a les seves mans apareix l'ombra d'aquells mocadors que ja no posseeixen. En diuen mocadorada i hauria de ser una diariada o periodicada. Urgeix el retorn del mocador, aquelles petites banderes de mà, perquè les protestes tinguin la dignitat que es mereixen.
