Lectors
Cartes dels Lectors (I)
Retard mortal al camp de la Mar Bella
Xavier Mach.
Barcelona
Em vull queixar de la mala professionalitat demostrada pel 061, que ha costat una vida, i també de l'Ajuntament de Barcelona. El 27 de gener, diumenge, es va disputar a les vuit del matí un partit de la Lliga de veterans al camp de futbol que hi ha al costat del pavelló esportiu de la Mar Bella. Al cap de pocs minuts de començar la segona part, un jugador de l'Skibby --jo jugo al FC Gladiador-- va deixar el camp perquè deia que estava una mica marejat, i per això se'n va anar al vestidor. Als pocs minuts, el responsable del recinte esportiu va avisar que aquest jugador estava estès enmig del vestidor. Ràpidament hi vam anar tots; un company meu i un altre de l'equip contrari el van poder mantenir amb vida amb massatges cardíacs. Vam trucar al 061, però els de l'ambulància van dir que no sabien on era el camp. Els vam explicar on era i ens vam escampar al voltant del pavelló, per la Ronda Litoral i pels carrers veïns perquè ens veiessin i poder indicar-los el camí.
Al final van arribar dues ambulàncies, al cap de 25 minuts. El camp, construït per l'ajuntament fa un parell d'anys, està tan mal fet que no té accessos per a ambulàncies. Vam estar amb el noi una mitja hora fent-li reanimació fins que se'l van emportar. A la tarda, ens va trucar el capità del seu equip i ens va dir que el noi havia mort. ¿Com és que, estant tan a prop l'Hospital del Mar i un servei d'ambulàncies al costat de Diagonal Mar, l'ambulància va trigar 25 minuts? ¿Per què l'ajuntament, que cuida tant els accessos de discapacitats i les sortides d'emergència, no va tenir en compte els accessos d'ambulància al construir el camp?
LES ELECCIONS DEL 9-M
Venda de vots
Sebastián Taboada Caamaño
Barcelona
És indignant veure com els polítics ens tracten com captaires. Tant hi fa que siguin d'esquerres o de dretes; l'important és quedar-se amb el poder a qualsevol preu. Bé, a qualsevol preu, no: per 400 euros. Si anem a vendre els vots, que no sigui per unes engrunes. La temptació és passar de tot, però després no ens podrem queixar.
Incredulitat
Aurora Tomás Meler
Barcelona
Senyor Zapatero, em sembla increïble que hi hagi les retencions que hi ha en les nòmines si tenim els salaris més baixos d'Europa. A mi m'han augmentat el sou 100 euros nets al mes, però llavors ve Hisenda i t'apuja un punt aquesta retenció. Per nosaltres, 30 o 40 euros representa la diferència entre arribar a final de mes o no. Si pretén aconseguir el vot dels ciutadans --i consti que sóc d'esquerres--, espero que comenci a fer propostes realistes en què els salaris dels treballadors i els preus dels productes estiguin una mica més equilibrats. Podria començar abaixant l'IRPF de les nòmines més baixes.
¿Qui dóna més?
Enric Morell Castells
Barcelona
Al seu articleSubhasta electoral en metàl.lic(publicat ahir), Carlos Carnicero escriu alguns comentaris que em semblen molt adequats. És ofensiva i lamentable aquesta competició acarnissada per veure qui dóna més a canvi del vot. És cert que tot el que prometen fa falta (i moltíssim més), però ¿qui estableix els criteris del repartiment? ¿Solbes? ¿Chacón? ¿Fernández de la Vega? ¿O és Zapatero, gran coneixedor del dèficit ciutadà? En l'altre bàndol, ¿és Pizarro, Rato, el mateix Rajoy o potser Aznar? ¿No seria més lògic que ho decidís el Parlament? Jo, per part meva, i davant d'aquest lamentable mercadeig, manifesto que el meu vot està en venda. Obro una subhasta i votaré qui me'n doni més.
No és una subhasta
Pedro Serrano Martínez
Valladolid
¿Porten el compte el PP i el PSOE de les innombrables promeses que estan fent als ciutadans? ¿Saben que després s'han de complir? No els entenc. Els recordo que els ciutadans no estem subhastant el Govern per entregar-l'hi al millor postor, sinó intentant esbrinar qui proposa les solucions més responsables. No es guanya la confiança dels ciutadans improvisant una infinitat de donacions i almoines mal repartides.
VIATGES DELS JUBILATS
Tracte immillorable
Damià Pereferrer Llavià
Barcelona
La carta de Carlos Pastor GonzálezDesatesos, del 22 de gener, dóna una imatge de l'Imserso que no es correspon amb la realitat. Al setembre vaig anar a Almuñécar (Granada) i vaig passar-hi 10 dies inoblidables en tots els aspectes, incloent-hi un tracte immillorable. El pròxim serà a Benidorm, a veure si l'encerto.
Satisfeta
Maria Rubio Mestres
Sant Sadurní d'Anoia
He fet dos viatges amb l'Imserso i en tots dos he quedat molt satisfeta. La nit de Cap d'Any també estava d'excursió col.lectiva i vaig rebre unes atencions esplèndides. Conec molta gent que disfruta d'aquests viatges, i ningú hi va obligat.
LA REFORMA EDUCATIVA
Mestres i alumnes
Carlos Gallén
Barcelona
EL PERIÓDICO
del 23 de gener tenia 72 pàgines, de les quals 16 eren de publicitat. En quedaven, doncs, 56 amb contingut redaccional, inclo- ent-hi cartellera, cartes i la primera pàgina. Suposem que la redacció té 200 periodistes: això significa que cada periodista ha produït un quart de pàgina. M'imagino que qualsevol periodista de la redacció em dirà que aquesta mitjana és una tonteria, perquè hi ha qui no escriu mai perquè no és aquesta la seva funció i qui es responsabilitza de pàgines senceres. Doncs bé, la mateixa tonteria és afirmar en l'edició d'aquell dia --vegin el gràfic de la pàgina 24-- que la ràtio en l'ensenyament primari és d'un mestre per cada 12 alumnes, i en secundària, d'un professor per cada 9 alumnes.
Dret, no negoci
Xavier Barba
Notícies relacionadesBadia del Vallès
No deixen d'aparèixer notícies que desprestigien els mestres, però no estem disposats a plorar. El 14 de febrer els docents de l'ensenyament públic farem una vaga, i es diu que som els que millor vivim d'Europa. Ja estem cansats de mentides com aquestes, propagades perquè ningú ens faci cas. S'han publicat estudis que diuen que la ràtio és de 12 alumnes per mestre, uns càlculs que no són certs. També hi ha mestres en centres de recursos, en equips directius i en funció sindical, i es fan desdoblaments de grups, reforços i atencions individualitzades per atendre millor els alumnes. Vaig llegir que els directors dels instituts recolzen la llei d'educació catalana. El problema és que no veig notícies de les assemblees de mestres que estem fent per dir que aquesta llei no és l'adequada. La millora de l'educació no passa per una gestió jeràrquica i empresarial dels col.legis, sinó per un diagnòstic seriós del sistema educatiu que identifiqui els problemes i aporti les inversions i els recursos necessaris.
