els dies vençuts // JOAN BARRIL
Article de Joan Barril: 'Un euro a 'El Jueves''
Els han caigut 6.000 euros als de la revistaEl Jueves. Això és justícia ràpida. Vostès provin d'estafar uns quants ciutadans amb un xiringuito financer i a l'hora de les indemnitzacions n'acabaran pagant un terç o un quart als supervivents. El temps sempre va a favor dels culpables. Però en el cas d'El Juevesla cosa ha estat rapidíssima. Un dibuix a la portada d'una revista satírica i els cauen 3.000 euros a cada un dels autors. I això, la veritat, no és cap sàtira.
Jo no em poso amb la vulneració de l'honor. El meu honor no és gran cosa. En realitat, no val res. El poso a la seva disposició. Només sé que amb una caricatura no es mata ningú i, no obstant, queden moltes morts impunes pel camí. El príncep hereu és el meu príncep de la mateixa manera que els meus compatriotes d'El Juevessón els meus col.legues. El príncep hereu aspira, per professió, a regnar. Els meus col.legues aspiren, simplement, a fer-me la vida una mica més tranquil.la. Als primers els pago amb els meus impostos. Als segons els multen. La felicitat entre governants i súbdits se sustenta en un pacte no escrit. Ni més que tu, ni menys que tu: igual que tu. Perquè tots som carn de canó a l'hora de ser sotmesos a la burla. ¿O és que potser hi ha algun país que no es deslliuri dels seus dimonis sense la possibilitat de dir que els reis van despullats?
Contràriament al que molts diuen, la Corona no té grans problemes a Espanya. La Corona continua sent garantia de cohesió, encara que sigui per la cohesió de l'humor i de la desmitificació. Necessitem la Corona per humanitzar-la i per evitar que les forces ocultes de la pitjor Espanya ens acabin deshumanitzant. A les monarquies absolutistes fa segles que se les passava per la guillotina. A les monarquies parlamentàries se les estima en la mesura en què es deixen estimar. Aquest és el mèrit de la Corona que va refundarJoan Carles I.I seria una llàstima que aquest capital es liqüés entre pells massa fines.
Però hi ha les lleis, els fiscals i els jutges per ficar una multa de 3.000 euros als autors d'una portada satírica d'una revista satírica. La pell dels jutges és molt més fina que la dels protagonistes de la broma de sal gruixuda amb què ens va obsequiarEl Jueves. ¿D'on han tret la idea que 3.000 euros restabliran l'honor del príncepFelipi de la seva dona? ¿Qui quantifica l'ofensa? ¿Hauria estat més gran la multa si en lloc de la procaç il.lustració s'hagués dibuixatFelipa bord del vaixell d'un delinqüent de coll blanc?
L'única cosa certa és que la revistaEl Juevesés una garantia de salut democràtica. Per tant, fan mal fet els jutges de recórrer a la multa per atemorir la publicació. Sis mil eu- ros no són una represàlia contraEl Jueves, sinó una advertència perquè ningú més s'atreveixi a ficar la fa- mília reial al calaix de la sàtira. ¿I què és, si no, la sàtira? La sàtira, des dels antics poetes atenesos o romans fins avui dia, no és res més que fer riure el poble a costa del poder. Això no té preu.
Precisament perquè no té preu, els invito que paguem entre tots el dret a l'alegria i a l'afirmació del poble amb eines que no són ni les armes ni el dolor, sinó el pur i simple humor. ¿Trobarem un euro multiplicat per 6.000 persones? És clar que sí. La llibertat d'expressió exigeix un euro de gent que pugui dir al mateix temps "¡visca el Rei i visca el bon humor!". Paguem al més alt funcionari de l'Estat. Ara toca pagar-nos un euro de llibertat a cada un de nosaltres.
