La roda // FÉLIX DE AZÚA
Ai, senyor, quina tabarra
No sempre, però a vegades parlar amb un grup de periodistes porta perill de la vida. Dimecres vaig presentar un llibre i com era d'esperar em van preguntar sobre l'absorbent assumpte de la Fira de Frankfurt. Vaig parlar amb la tranquil.litat de qui es dirigeix a un conjunt d'adults.
Vaig dir, per exemple, que m'havia sorprès la unanimitat dels escriptors en llengua catalana per acudir a uns actes que eren, sens dubte, una promoció política i secundàriament comercial. Per descomptat, sense cap relació amb l'art d'escriure. Un acte més propi de funcionaris que d'escriptors i en el qual el president d'un club de futbol els va dir (¿als alemanys?) que si no millora el català s'haurà de fundar la "república catalana del Barça". Tot molt elevat.
Quan Espanya va ser la convidada d'honor de la fira, alguns escriptors convidats (jo mateix, sense anar més lluny) vam refusar d'anar-hi perquè ens contrariava perdre el temps en una fira que és més una reunió comercial que literària. I vaig afegir que els que saben el pa que s'hi dóna també saben que allà no hi ha res millor a fer que emborratxar-se al bar de l'hotel. Vaig comentar que a un escriptor li sol fer una mica de vergonya servir de cartell a un circ patriòtic perquè l'Administració se n'emporti els rendiments. El rebuig del servilisme va fer que bastants escriptors espanyols no anessin al Frankfurt espanyol. Vaig mostrar la meva perplexitat per la unanimitat dels 110 escriptors de la Generalitat. Ni un absent. Només ha fallatSergi Pàmies,un dels millors, per raons que no ha revelat, encara que ha dit que si parlés "el ficarien a la presó".
Notícies relacionadesVaig mostrar la meva sorpresa sense acusar ningú, com a mera constatació. Per sort em porto bé amb gairebé tots els convidats. Fins i tot entenc que la unanimitat es degui al fet que comparteixen els fins patriòtics del Departament de Cultura dels independentistes. Res a objectar.
Titular: "Azúatitlla de servils els escriptors catalans de la comitiva oficial". Acato l'obsessió pel titular malèvol. Fins i tot em complau: el lector intel.ligent sap discriminar. El babau s'ho empassa i avall.
