07 d’abr 2020

Anar al contingut

L'entrevista amb Ramon Prats de Alós-Moner, Tibetòleg

"El Govern dels EUA va popularitzar el dalai-lama"

NÚRIA NAVARRO

El dalai-lama ve a Barcelona a parlar de pau i felicitat i no de política. I ho aplaudeix Ramon Prats, un dels pocs tibetòlegs del país, professor de la Pompeu Fabra i expert del Rubin Museum of Art de Nova York. Prats corregeix aquells budistes occidentals de saló que, entre volutes d'encens, somien amb el restabliment de l'antic Tibet, el d'abans de l'ocupació xinesa. Allò, diu, no era precisament el Xangri-la.

--Corregeixi els budistes que van desencaminats.

--El Tibet anterior al 1959 era un país feudal, comparable als de l'Europa medieval. Una teocràcia amb grans endarreriments, tancada en ella mateixa, extremadament pobra. Cap tibetà acceptaria avui la idea de preservar l'antic Tibet. Però a Occident s'ha construït el mite d'aquell Tibet com la pàtria de la felicitat.

--¿I això per què?

--Doncs perquè era un país llunyà i desconegut, i ens l'hem apropiat com el paradís que ens podria ajudar a ser més feliços si descobríem el seu secret...

--¡Ah!, però, ¿té secret?

--Cap. Per altra banda, la causa tibetana va interessar als Estats Units als anys 60 i 70, quan lluitaven contra el comunisme. El Govern nord-americà va ser qui va popularitzar el dalai-lama a Occident a base de subratllar les atrocitats comeses per la Xina al Tibet.

--Atrocitats que van existir.

--Sí, però el genocidi i l'arraconament cultural és una cosa que ha existit en moltes altres parts de la Xina, no només al Tibet. I amb això no vull dir que el dalai-lama no es mereixi la popularitat, ¿eh? Tenzin Giatso, el 14è dalai-lama, reuneix totes les virtuts imaginables. És un mestre espiritual indiscutible.

--Va encapçalar aquell Tibet feudal. Va permetre que hi hagués serfs...

--Era un Govern controlat per l'aristocràcia tibetana, que va fer moltes coses mal fetes... Però el dalai-lama no ha volgut tenir mai cap poder ni cap representació política. Sempre repeteix que voldria viure una vida de simple monjo.

--I vostè se'l creu.

--Sí. Per altra banda, l'actual Govern tibetà a l'exili és una altra cosa. El primer ministre, Lobsang Tenzin, que és un altre lama reencarnat, és un home molt respectable, un professor universitari.

--Un home il.lustrat, vaja.

--I els que l'envolten ja no són tots aquells aristòcrates dels anys 50. El problema és un altre.

--¿Quin és el problema?

--El dalai-lama segueix estant pressionat per aquesta massa ingent de seguidors d'Occident que es declaren budistes, tot i que la majoria no saben què vol dir ser budista...

--¿I què demana tota aquesta massa ingent?

--Ningú pretén ja que el Tibet tingui la independència. El mateix dalai-lama fa 15 anys que repeteix que no- més espera l'autonomia real. Fins i tot la comunitat internacional es limita a reclamar a la Xina el respecte als drets humans. Però milions de budistes d'Occident insisteixen en aquesta idea inexistent d'un país que era el paradís a la terra. ¡Són més dalailamistes que el dalai-lama!

--¿Vostè el coneix?

--He estat amb el dalai-lama unes cinc vegades. La primera va ser a mitjans dels anys 70. Té un enorme carisma. Repeteixo, és un mestre espiritual.

--Un mestre que cobra 20 euros per anar al Palau Sant Jordi a escoltar-lo.

--Ell accepta el que li diuen els que li organitzen el viatge. Qualsevol dels seus viatges comporta despeses de trasllat i de seguretat.

--El president Montilla ha evitat rebre'l. ¿Fa mal fet?

--És una vergonya que els caps de govern d'Espanya i Catalunya no el rebin. Se sotmeten de la manera més absurda i ridícula a l'opinió del Govern xinès... Sembla que fóssim una delegació del Govern de Pequín...

--El dalai-lama no és un cap d'Estat.

--Països com França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica o els EUA no tenen cap problema a rebre'l. El dalai-lama és una personalitat espiritual, i de personalitats espirituals en aquest món no n'hi ha gaires.

--¿No li retreu res, vostè, al líder espiritual tibetà?

--Potser haver-se distret massa a projectar la imatge del Tibet cap a Occident quan hauria pogut millorar les condicions dels tibetans a l'exili i assegurar la preservació de la cultura tibetana, que és molt més que religió i folklore.

--Una curiositat. ¿Per què es va interessar pel Tibet?

--Va ser el maig del 68. Ens van tancar la universitat de Barcelona. Al tenir més temps lliure, vaig començar a llegir sobre el Tibet. Me'n vaig enamorar de tal manera que ho vaig deixar tot i me'n vaig anar a Nàpols a estudiar amb Giuseppe Tucci. He anat unes 30 vegades als països tibetans. I el meu amor continua.

Temes: Dalai-lama