coses per declarar // RAFAEL VILASANJUAN
¿Esquerra o dreta?
Quantes vegades hem sentit allò que cada vegada hi ha menys diferències entre l'esquerra i la dreta? ¿On ubicarTony Blair? ¿I onGerhard SchröderoAngela Merkel? A l'Estat de benestar, la línia divisòria s'ha anat fent cada vegada més difusa, fins a tal punt que a vegades reposa més en la forma que no en el fons. Però si aquesta línia que defineix camps ideològics oposats existeix, ningú comNicolas Sarkozyha fet passos tan decidits per fer-la desaparèixer. El seu interès per incorporar al Govern prominents figures del camp socialista li està proporcionant enormes beneficis. El primer, debilitar el seu principal rival, precisament el Partit Socialista, però a més a més, s'està instal.lant amb il.lusió entre la gent la idea que hi ha una política que valora més la competència que la ideologia. Aquesta mateixa setmana, un altre històric del socialisme francès,Jacques Attali,acaba d'acceptar treballar en el Govern conservador. Per a aquells que no el tinguin present,Attaliva ser un dels principals consellers econòmics deFrançois Mitterrand.Al començament de l'última campanya electoral, quan l'estrellaSégolène Royalencara intentava abrillantar el tèrbol firmament del Partit Socialista francès,Attaliva deixar ben clar que qualsevol progressista podria acceptar càrrecs en un Govern conservador, sempre que fos en els camps de la diplomàcia o la defensa del país, i en canvi no ho podria fer mai en res que estigués relacionat amb la política interior. Idèntics límits ideològics que els que va expressar el seu col.lega de partitBernard Kouchnerquan, al prendre possessió de la cartera d'Afers Estrangers, va assegurar que en matèria de relacions internacionals no hi havia política d'esquerres o de dretes, únicament interessos de França. O sigui que, per als nostres veïns, la política internacional i la defensa del país són qüestions d'Estat. Poc importa qui governi.C'est la France!Però ¿no és ben curiós que el país de la revolució més universal reconegui que per als francesos hi ha diferències entre polítiques de progrés o polítiques conservadores i que, en canvi, aquestes diferències no serveixen més enllà de les seves fronteres?
Treva d'estiu
No sembla que a Espanya hi hagi cap risc de contagi d'aquesta idea francesa d'un Govern ideològicament eclèctic. La crispació marca distàncies, però imaginem per un moment què passaria siZapateroencarregués aRodrigo Ratola política econòmica. Per sorprenent i difícil que pugui semblar, si ho fes, la veritat és que no notaríem grans canvis. L'economia espanyola ha seguit una via de creixement constant, a un ritme superior que el de la mitjana europea, sense fluctuació pel canvi de partit que hi hagi en el poder. Com a la resta de l'Europa del benestar, l'economia espanyola ha anat acostant extrems i es mou en una franja on la distància entre partits és tènue. ¿On queden aleshores les diferències entre esquerra i dreta? Fins ara, el debat de fons girava al voltant d'ETA. I, no obstant, acabada la treva i el diàleg, ¿hi ha alguna diferència entre la política d'anticipació i detencions, que actualment practica el Govern, i el que demanava l'oposició? Les grans diferències han quedat aparcades, encara que n'hi ha: vivenda, immigració i, sobretot, el model d'Estat. Suficient per preveure una tardor calenta, amb l'horitzó posat a la urnes. Però fins llavors sembla que disfrutarem d'una treva d'estiu ¡Ja era hora!
