Set x set // JOAN OLLÉ
Somnis trencats
La cosa comença a mitjanit, enganxant el primer cartell. Abans han passat pel retratista i algun creatiu ha trobat l'eslògan perfecte. Tots somriuen perquè hi ha futur i el futur són ells o elles, hàbilment retocats. Seran dies de densitat de mercuri: d'estrènyer mans, visitar perifèries, acariciar nens, beure en porró sense tacar-se, disputar una petanca amb els jubilats, saber el preu de les coses de cada dia... Lluiran disfresses, entre aquestes l'inevitable davantal per marejar l'arròs d'una enorme paella o girar la botifarra a les brases, però a la vinyeta següent ja els tens amb dues corbates reclamant, amb una subtil inflexió de verb i gest, el beneplàcit dels empresaris.
En els debats pregonen dades que els adversaris, gràcies a la xuleta, neguen o corregeixen; quan les xifres no coincideixen canvien de terç. Responen per al.lusions. A mesura que els sondejos els resulten adversos o molt favorables diuen que l'única enquesta fiable ¡són les urnes! Els mítings són per a la tele: quan el llum vermell els adverteix que són en directe deixen anar la frase del dia mentre els figurants agiten banderes.
Acostumen a votar d'hora i després s'entreguen a la vida familiar. Es deixen caure per la seu a mitja tarda, es tanquen amb els seus fidels i compareixen en públic, amb la màscara ja recomposta, per assegurar que han guanyat, que ja han felicitat per telèfon el vencedor (s'han telefonat a si mateixos), que lamenten la baixa participació, que encara és aviat per parlar d'aliances i que avui és nit de festa, però demà cal posar-se a treballar. Tots ells, com somnis trencats, somriuen des dels pirulins.
