Set x set // OLGA MERINO
L'illa del tresor
Sud de Gal.les, port de Tenby. La travessia fins a Caldey, en una vella barcassa de pescar verat, a penes dura mitja hora. El motor vibra en les temples del passatge com una obsessió. El vent del sud-oest, pura sal de l'Atlàntic, bufa amb tanta força que a les zones de l'illa exposades a la seva fúria no creixen arbustos, mentre que als marges arrecerats les ràfegues modelen en els arbres estranyes contorsions vegetals. La meitat de l'illot és humida, frondosa i rica en vegetació silvestre de la qual els monjos, avui una vintena de cistercencs, extreuen perfum. Des de fa 1.500 anys, Caldey --illa freda,en la seva etimologia escandinava-- ha estat habitada per religiosos d'un o altre orde. La primera comunitat a establir-s'hi, al segle VI, van ser místics celtes que van deixar el llegat d'una pedra gravada en alfabet ogham: després d'acaronar la làpida rugosa, al cap de la distància i dels dies, la palma de la mà encara cou com abrasada per una veritat mil.lenària.
El diari del monestir, sobretot durant els anys de la guerra mundial, constata que aquesta és una terra dura, feta d'esforç i soledat. Creus de fusta al cementiri, polides pel temporal.
L'última llanxa salpa de l'illa a les quatre de la tarda. En el cas que la marea baixés tant que impossibilités la navegació, el visitant hauria de tornar a terra ferma en un vaixell amfibi de l'Exèrcit, que dorm el seu ensopiment de jubilat a prop de l'embarcador. En el trajecte de tornada es comprèn finalment quina és la veritat que custodien els frares des de fa segles: ells no han fugit del món, com pot semblar a simple vista; al contrari, han convertit la vida en recerca.
