El gran Tete Montoliu, reviscut

Aquest estiu farà 10 anys de la mort deTete Montoliu,el gran pianista català de jazz. El Taller de Músics, el Festival de Jazz de Tortosa, l'ONCE, l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, el Festival de Jazz de Barcelona i moltes altres entitats tindran present el gran artista cec.

Jo vaig escoltar enMontoliumoltes nits seguides. En aquells anys 60 em va tocar presentar-lo quan tocava a la Cova del Drac, al carrer de Tuset. Quan no tenia contractes a l'estranger, la Cova li proporcionava la possibilitat de fer música, de guanyar una mica de diners mentre esperava que el cridessin d'Holanda o de Nova York.

Amb mi va ser un home afectuós i rialler --feia broma de tot, també de la seva ceguesa--. Però molt seriosament era capaç de dir-me: "Et veig a tu, i veig tot el que hi ha al meu voltant; potser ho veig a la meva manera, i això és inexplicable. A mi em falta visió física, però de cec, res de res".

Potser l'afecte que em tenia va néixer quan des de la discogràfica Concèntric li vam proposar que edités doslong-plays--A Tot Jazz--, dos discos llargs, importants. Fins aleshores, que jo sàpiga, només havia gravat discos petits, amb quatre peces de durada limitada als habituals dos o tres minuts del món comercial del jazz i la cançó. Li vam donar llibertat absoluta per crear. Per primera vegada gravava els temes que volia i com volia. ¡Una de les seves interpretacions va arribar als 10 minuts!

Una de les inesperades emocions que he tingut a la vida la vaig viure a Frankfurt. Coincidint amb la Fira del Llibre que se celebra allà, a la qual jo assistia, es va organitzar un concert deTete Montoliuen un teatre de la ciutat. Hi vaig anar. Hi havia molta gent. I en un moment determinat, abans de començar a tocar un nou tema,Teteva agafar el micròfon i va dir: "M'han dit que entre el públic hi ha l'Espinàs.A ell li dedicoScandic Sky". Va ser un xoc i em vaig enfonsar a la butaca.

Notícies relacionades

La ‘pájara’

On pressionar Israel

Montoliupassava de l'entusiasme a les "neures", que en deia ell. "M'hi sento molt bé amb les meves contradiccions", una frase que trobo magnífica. "La meva professió no és ser simpàtic", també afirmava. I, en una entrevista, em va fer aquesta reflexió: "M'agrada la gent natural, que quan vol enraonar, enraona, i si no et diu res és perquè no en tenen ganes".

Una vegada li vaig demanar que toqués el que volgués. Va triarA time for love. Sempre és temps per estimar el teu record,Tete.