Debat sobre l'islam a Catalunya

Sigui benvinguda la intenció d'aquest diari d'obrir un debat sobre l'islam a Catalunya. Debatre sobre l'islam és necessari. Conversar sobre ell a Catalunya és bo si això ajuda a trencar tòpics, clarificar conceptes i crear ponts de comprensió per a la convivència entre els catalans de tradició no musulmana i els catalans de confessió islàmica.

Una altra condició per dialogar és fer-ho amb uns criteris certs; comprendre la veritat continguda en els arguments de l'altre; evitar les generalitzacions, i procurar educar els que són uns mers espectadors del debat.

Aquest és el rerefons que hauria d'haver presidit el debat entrePilar RaholaiNdeye Andújar.No creiem que hagi estat així. Algunes de les opinions exposades apunten en un altre sentit. Per exemple, afirmar amb rotunditat que a Catalunya hi ha imams pagats per algun país àrab és faltar a la veritat. Aquesta afirmació no ajuda a ordenar el debat necessari sobre el model d'imam que fa falta per construir un islam en clau europea.

AQUEST

TIPUSd'afirmacions no permeten abordar amb serenitat el tema de fons: com avançar junts, musulmans i no musulmans, per construir una societat cohesionada socialment en la qual qualsevol persona pugui viure amb llibertat i respecte les seves creences religioses. Ni ajuda a compartir valors i les seves pràctiques associades ni a consolidar la necessària separació de l'espai polític del religiós.

Són molts els temes relacionats amb l'islam a Catalunya, això explica la dificultat de seleccionar els que han d'integrar l'agenda de discussió. No és una qüestió fàcil. També és important l'ordre mateix d'aquests temes. Al voltant del tema de l'islam, certament, existeixen continguts molt cridaners i amb una enorme repercussió mediàtica perquè afecten les emocions de les persones.

Però algunes d'aquestes qüestions també sacsegen pors ancestrals amb una enorme transcendència social perquè mobilitzen voluntats al marge de qualsevol racionalitat. I per això aquestes voluntats són hàbilment manipulables per aquells que, en lloc de buscar una entesa amb el món musulmà, l'hi neguen un lloc sota el sol. Això explica l'interès que té la confecció de l'agenda del debat. Un desenfocament d'aquesta qüestió pot restar valor social a la necessària confrontació d'idees entorn de la qüestió de l'islam. Això no obsta perquè, per convicció cívica i democràtica, haguem de rebutjar contundentment aquelles lectures de l'islam, i de qualsevol altra religió, que no siguin respectuosos amb els drets humans més elementals i que fomenten tractes discriminatoris entre les persones.

Creiem que, abans d'entrar a polemitzar sobre aspectes laterals del nucli del debat sobre l'islam a Catalunya, hauria ajudat els lectors haver fet una aproximació a la realitat dels creients musulmans aquí. Això hauria permès als lectors començar a formar-se un judici sobre el complex món de l'islam català. La realitat musulmana a Catalunya és diversa i amb diferents graus d'adhesió als principis alcorànics. Dins d'aquesta diversitat existeixen grups amb més representativitat i d'altres amb menys; uns de més tancats i intransigents i uns altres de més oberts; uns de majoritàriament formats per persones d'origen espanyol convertides a la fe musulmana i altres de més relacionats amb l'àmplia base musulmana formada per persones d'origen magribí, subsaharià o pakistanès.

LA

LECTURAque cada col.lectiu fa de l'islam és diferent i, malgrat que no es tracta de discernir el grau de coherència de cada una, sembla inqüestionable que, en la línia d'avançar cap a un model d'islam europeu, s'hi ha d'incorporar aquells grups que constitueixen la base social majoritària de la tradició musulmana a Catalunya avui.

No creiem que sigui bo aixecar sospites sobre possibles manipulacions polítiques que pateixi la comunitat musulmana. A Catalunya els poders públics actuen amb prudència i tacte per mirar de resoldre de la millor manera possible els problemes existents entorn del diàleg amb l'islam. A Catalunya, l'acció de govern, amb diferents matisos segons qui hagi tingut la responsabilitat política, ha procurat consolidar un model propi de relació amb la comunitat musulmana. Es tracta d'un model basat en diversos principis: principalment, arrelar la comunitat musulmana a la societat catalana; ajudar el col.lectiu musulmà a millorar la seva vertebració social i confiar en la seva capacitat autoorganitzativa; independitzar aquestes comunitats de fonts de finançament amb finalitats fonamentalistes, i encoratjar el compromís de repensar el nucli de la creença islàmica en clau dels patrons culturals occidentals.

ANIMEM

a seguir el debat que ha iniciat aquest diari. Creiem en els debats, i en aquest en particular perquè ens hi sentim compromesos. Per això oferim les nostres reflexions i vivències per si poden ser útils per consolidar una convivència tranquil.la a la nostra societat. Demanem claredat i prudència en aquesta reflexió. Hi ha temes amb els quals s'ha de ser oportuns i mesurats. I l'islam és un d'ells. L'islam mereix una reflexió allunyada d'enfocaments tancats.

Notícies relacionades

Una aliança per la vivenda

Esquerda en els fonaments de Sánchez

Es tracta d'obrir al màxim les perspectives i buscar entre tots els punts de trobada que permetin construir una societat, la catalana, més cohesionada i cívica. No perdem l'oportunitat de fer-ho.

*Campuzano és diputat de CiU a les Corts, i Chaib, del PSC al Parlament; López Camps presideix el Patronat de Montserrat, i Ribera dirigeix el CIDOB.