Proteccionisme

Seguint la tendència prohibicionista que ens va envaint a poc a poc, ahir ens arribava la proposta de directiva de la Unió Europea per prohibir els vehicles que emetin massa CO2 a l'atmosfera. És una causa noble. La llibertat de desplaçament, ¿per a què ens servirà si anem destruint el món pel qual ens desplaçarem? ¿De què ens servirà carregar el nostre cotxe de gasolina si precisament per culpa de la gasolina no podrem arribar a la nostra caseta de la costa perquè la caseta estarà unes quantes braces sota el mar?

La Unió Europea, coincidint amb l'arribada a Madrid d'aquest profeta de la destrucció anomenatAl Gore,ens recorda els principis de la combustió. No oblidem que Espanya és, pel que fa a emissions de gasos, un dels països més verinosos d'Europa. Però la culpa la té el seu cotxe. Ni tan sols la té el fabricant. La culpa la té vostè, solitari conductor matutí o vespertí, a qui sens dubte li agradaria disposar d'una xarxa de transport públic que no fos víctima d'enormes endarreriments ni de silencis.

Però aquesta seria l'explicació fàcil. No pot ser que la Unió Europea caigui en la temptació de carregar sobre els ciutadans la responsabilitat exclusiva de la mort del planeta. El que pretén realment la Unió Eu- ropea amb la reducció de les emissions de CO2 dels motors d'explosió no és tocar-nos els nassos, sinó protegir-nos --i protegir, sobretot, la indústria automobilística europea-- davant la imminent arribada de cotxes de factura xinesa o dels seus homòlegs nord-americans, aquests fabricants que tant van fer per a la motorització i que no estan disposats a firmar el Protocol de Kyoto. Al capdavall, ¿per a què? ¿Que potser no l'ha firmat Espanya i som dels embrutadors de l'aire més grans que hi ha?

O sigui: que hem inventat un nou proteccionisme. El proteccionisme tecnològic. En el món de la globalització no és gens elegant limitar importacions. N'hi ha prou de posar-los dificultats. La Unió Europea ha donat una puntada de peu a la Xina al cul de tots els automobilistes europeus, que d'ara endavant es veuran forçats a canviar-se de cotxe.

Dir la veritat

El consellerJoan Sauraté un problema que per mi, personalment, és una virtut. És un dels pocs polítics que no pot mentir i que encara no ha sabut establir diferències entre la persona i el personatge. I això l'honra.Sauracreu en el que diu, i l'home va i ho diu. El que té de dolent fer això és que si en l'escalafó polític hi ha una tradició transversal, és en la capacitat de mentida --per cert, acceptada per la societat-- que es deriva de la condició de responsable d'Interior.Saurasurt a la televisió i diu el que molts hem dit. Si es legalitzés la droga, s'acabaria amb bona part de la delinqüència i es podria procedir a la curació controlada dels drogoaddictes. Pur sentit comú. I, no obstant, no deixa d'haver-hi la contradicció de qui ha de manar un cos policial que ha de vigilar precisament aquest consum perquè està penalitzat. Bones idees dites en un mal moment. Deixem-ho així.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Símbols

Un alcalde que no col.loca la bandera espanyola al seu ajuntament pot ser condemnat per ultratge a aquesta bandera. Ultratjar un símbol guardat en un calaix és admetre que la falta de vent deu ser cosa de l'enemic.