Set x set // JOSEP MARIA FONALLERAS
Modernitat líquida
Una de les anècdotes més divertides dels nous controls aeris sobre els equipatges de mà l'explicavaEl Puntde dimarts. És el cas d'una dona que, obligada a abandonar una crema per al cutis, molt cara, decideix abocar el contingut del tub dins de la bossa de plàstic transparent i fins al límit de capacitat marcat per la llei. La dona, abans de cedir a la comandància (o a les escombraries) un tresor tan valuós, i ja que la cosa en si no era comestible, va optar per conservar almenys una petita part del fluid.
Amb el formatge tindrem més sort. Ens els podrem menjar. Abans d'abandonar una Torta del Casar, tan cremosa, abans de deixar córrer un Cabecou que estigui al punt, tou però sense desfer-se, abans de renunciar a la mantega feliç d'un Brillat Savarin, el millor és retirar-se discretament a un banc, lluny de les mirades dels agents de l'autoritat, i compartir la degustació amb els altres passatgers que tampoc puguin viatjar amb la peça defoieque acaben d'adquirir en una antiga granja, familiar i secular. Aleshores, l'aeroport pot esdevenir una fira gastronòmica. Tot, abans que veure amb tristesa com les menges exquisides van a parar al pot de les pastes dentifrícies, de les colò- nies, dels desodorants.
¿Què haurem de fer? ¿Comprar només manxego curat i Comté d'Estive? ¿Viatjar sense tornar amb el record del que ens va fer feliços, és a dir, sense la felicitat evocada del gust?Zygmunt BaumaniBruce Lee,com vostès ja saben, han definit la modernitat lí- quida com el temps de la mobilitat i la lleugeresa. ¿Qui els havia de dir que tot acabaria així, amb una regulació tan sòlida, tan rígida, tan impenetrable?
