El desafiament atòmic de Corea del Nord / Mateo Madridejos
L'Extrem Orient després de la bomba
El perill podria augmentar si la carrera nuclear es dispara, com augura la reacció del règim iranià
Si el segle XXI està cridat a ser el segle de l'Àsia, que ha de prendre el relleu dels Estats Units, amb el creixement eco- nòmic mundial irradiant des de la conca del Pacífic, el gran viratge estratègic que comporta l'ingrés de Corea del Nord en el club de les potències nuclears tindrà repercussions immediates en les relacions entre les nacions riberenques, segons es desprèn de les dures reaccions no només de Washington, ja que el règim nord-coreà forma part de l'eix del mal, sinó també de Rússia i de la Xina, irritades per la gosadia del més destacat i megalòman estalinista.
El perill es podria estendre si la disseminació nuclear es dispara, com tot fa augurar després de la reacció arrogant de l'Iran, i a Wa- shington ressorgeix la hipòtesi de la conjunció islamicoconfuciana en què es basa l'ominós xoc de civilitzacions. Les seqüeles serien plane- tàries si la prosperitat fos pertorbada per restriccions comercials de tota mena, de la mateixa manera que una frenètica carrera d'armaments perjudicaria no només la segona economia del món, la japonesa, quan sembla haver sortit d'un decenni de recessió, sinó també el prodigiós desenvolupament de la Xina, dos pilars del creixement mundial.
El 1998, quan Corea del Nord va disparar un míssil sobre l'illa japonesa més gran, la resposta al Japó va tenir inequívocs accents militars i va promoure una ràpida deriva conservadora i nacionalista. Amb la bomba atòmica nord-coreana, la tremenda sacsejada de l'opinió pública nipona i els records punyents d'Hiroshima i Nagasaki, les dues ciutats martiritzades el 1945, poden suscitar canvis inopinats en tots els àmbits i potser la revisió del tabú nuclear.
Amb un nou primer ministre,Shinzo Abe,que molts descriuen com "un falcó nacionalista", sens dubte quedarà debilitat el suport popular que té el pacifisme japonès i probablement creixeran les pressions per abolir la renúncia a les armes nuclears. Però la perspectiva d'un Japó atòmic --si ho desitgés, podria fabricar bombes en uns quants mesos-- desencadenaria pors i retrets generals, a més a més de records amargs a tot l'Àsia oriental que va ser víctima de l'agressió nipona durant la segona guerra mundial.
Encara que el Japó es mantingui desnuclearitzat,Abeva assumir el poder el mes passat amb un programa de reforma constitucional i activisme diplomàtic que comporta notables riscos. Els canvis en la Constitució del 1947 (redactada per les autoritats nord-americanes d'ocupació) permetrien al país dotar-se d'unes forces armades sense restriccions (ara s'anomenen Forces d'Autodefensa) i assumir més protagonisme en la seguretat regional, dependent dels Estats Units des del controvertit pacte d'aliança militar del 1960. El primer pas consistirà a accelerar la cooperació amb els Estats Units per a la construcció d'un escut antimíssils.
LA REACCIÓ de la Xina, obsessionada pel manteniment de l'statu quoregional, la va expressar amb rotunditat elDiari del Poble, que va apuntar en la mateixa direcció de la seguretat i va recalcar amb pessimisme: "La ruptura de l'equilibri a l'Àsia oriental conduirà a una carrera d'armaments nuclears a la regió, i això constitueix un desafiament per a la influència xinesa en l'esfera internacional". L'explosió de la bomba atòmica confirma que la Xina, principal aliat i soci comercial, no pot controlar el seu imprevisible veí del nord, com ja va demostrar el fracàs de la diplomàcia preventiva. Les converses dels sis (els Estats Units, Rússia, el Japó, la Xina i les dues Corees) per a una solució negociada del dilema nuclear, celebrades a Pequín per última vegada el setembre del 2005, només van ajornar el problema.
L'actitud de Corea del Sud, orgullosa de la seva prosperitat, resulta igualment ambigua. Els seus dirigents detesten el règim comunista de Pyongyang, l'enorme presó de 23 milions de compatriotes, però no desitgen que caigui perquè podria ser el preludi d'una reunificació desastrosa.
ABANS DE viatjar a Washington, com mana la tradició, el primer ministre japonès va realitzar a Pequín la seva primera visita a l'estranger, un gest conciliador i un primer pas per a la pacient reconstrucció d'una diplo- màcia asiàtica, prioritat del seu programa de ruptura. Les trobades d'alt nivell de les dues potències asiàtiques estaven suspeses des del 2001, quan el llavors primer ministre nipó,Junichiro Koizumi,va provocar i perpetuar la còlera xinesa i coreana pels seus intempestius pelegrinatges al santuari sintoista de Yasukuni, on hi ha enterrats alguns criminals de guerra.
La visita deShinzo Abea Pequín no va ser només un intent d'apaivagar les tensions degudes a una història turbulenta i recuperar la iniciativa, sinó una aposta decidida per la conciliació, la interdependència econòmica i la superació de l'engranatge diabòlic de la rivalitat tradicional, d'una guerra freda que la bomba nord- coreana torna a col.locar brutalment sobre el tauler de l'Extrem Orient. L'aliança militar amb els Estats Units tornarà a ser prioritària per al Japó, però aquesta situació galvanitza i protegeix els estalinistes de Pyongyang i, al mateix temps, atia els recels de Pequín i Moscou.
Una delicada partida que compromet els interessos econòmics i estratègics de les grans potències en el nou Eldorado del Pacífic. L'abrupta amenaça nuclear trenca l'equilibri, exacerba la vulnerabilitat japonesa i alimentarà la incertesa.
