museus a l’aire lliure

La ruta dels grafitis de Barcelona | MAPA

Des d’una vorera pots contemplar l’exposició d’art més gran dels nostres dies. Aquest és un tour per les persianes i murs més creatius de Barcelona. Talent de carrer.

La ruta dels grafitis de Barcelona | MAPA

Joan Cortadellas

L’art urbà té flow. No és només argot i també funciona en sentit literal, perquè aquesta disciplina de carrer flueix constantment i promou el canvi. Les pintades i grafitis dibuixen un estat de variació constant. Res d’exposicions permanents: el millor traç d’avui pot desaparèixer demà, sepultat per un altre esprai. I tothom està en pau amb això. Barcelona sempre ha desbordat art per cada racó, però ara multiplica la seva expressivitat creativa gràcies a una radiació superba de talent urbà. Agita la mirada i segueix els traços de colors.

L’últim

Murals mutants.

Dues de les dones escarlates de Fumo Miles als jardins de les Tres Xemeneies.

/ Instagram

Els jardins de les Tres Xemeneies (Paral·lel, 49) s’alcen sens dubte com el gran epicentre de l’art evanescent. Aquí trobem molta activitat i una intervenció urbana permanent. Plantar-se en aquest espai diàfan al ritme de la particular orquestra d’esprais agitant-se i la repicadissa de skates contra el terra implica veure de prop com canvia la ciutat. A resguard de les altes xemeneies d’aquella vella central elèctrica contemplem aplicats grafiters arquejant-se sobre els seus murs, i ens delectem amb obres tan al·lucinants com aquest soldat amb mig crani a la vista, les ardents dones escarlates de Fumo Miles, el nen ferit de guerra firmat per Tony Tuan Luong, o aquest petit retrat de George Harrison que surt reclamant pau i amor entre les infinites taquejades de la zona de rampes, on les bicis fan cabrioles.

‘Saca tu pluma’, obra de l’artista ‘drag king’ Ken Pollet, a la plaça de Raquel Meller.

/ Albert Fernández

A prop de la bullícia hip-hopera de les Tres Xemeneies trobem més explosions de talent a la plaça de Raquel Meller. La paret que corona aquesta pestanya de ciment sobre el Paral·lel s’ha convertit en un projecte mural amb caràcter rotatiu batejat com a Arnau Gallery, justament perquè està ubicat en un espai emblemàtic de Barcelona: l’antic Teatre Arnau. Aquesta iniciativa està dirigida i produïda per Difusor i per Street Art Barcelona. L’última vegada que vam passar per allà, de la paret brollava un al·lucinat rostre d’ulls sortints custodiat per dos xais fets amb geometria multicolor. Contigus a aquest mural, a la cantonada amb Nou de la Rambla, tres elegants personatges d’ambient queer desafien l’heteronormativitat amb mirada confiada i un lema: ‘Saca tu pluma’. És obra del revolucionari artista drag king Ken Pollet.  


Trinxeres gràfiques 

Murs reivindicatius.

Mural feminista a l’antiga presó Model.

/ Ferran Nadeu

L’antiga presó Model (Entença, 155) s’ha convertit en un espai per a la reivindicació contemporània. Els seus murs acullen un mural feminista que representa la diversitat de les dones i els seus rols en la societat. Aquesta obra de les il·lustradores Lola Vendetta, María Pichel, Amaia Arrazola, Vicky Cuello, Carolina Monterrubio i Marina Capdevila es va realitzar en col·laboració amb la publicació col·lectiva i autogestionada Femiñetas. Defensa el lema Juntes, diverses i rebels i té la necessitat de visualitzar l’activisme feminista i les polítiques amb perspectiva de gènere aplicades a la ciutat. 

Un dels murals de Theo Vázquez amb persones que van viure al carrer, a l’Escola Massana.  

/ Instagram

Des del febrer del 2022 surten per 13 llocs de la ciutat uns murals que representen persones que van viure al carrer, obra del fotògraf i artista paste-up Theo Vázquez. Les façanes de la Filmoteca, Cotxeres de Sants, Sala Apolo i l’Escola Massana són algunes de les localitzacions d’aquesta intervenció artística impulsada per Fundació Arrels.

Alguns solars, horts urbans i carrers com Farigola demostren el compromís del barri de Vallcarca. Consignes com Avall els murs, Autodefensa feminista o Ni els cossos ni els barris són territoris de conquista es barregen amb il·lustracions de cargols, nens creant els mons d’un llibre obert i figures com l’enyorat Uri Caballero, músic de la mítica banda Els Surfing Sirles.


Mites d’esprai

Llegendes en pedra

Pau Donés per JLG Art a la cantonada de Selva de Mar amb el Perú.

/ Instagram

Descobrir mites populars és un dels millors divertiments al contemplar les parets de la ciutat. A l’altura del número 32 del carrer de Creu Coberta pot albirar-se un fenomenal retrat gegant de Rosalía, obra del grafiter Uriginal. Una Motomami aflora com a obra d’art al mur que vulgui. A la cantonada de Selva de Mar amb el Perú localitzem un dels grafitis més populars de Barcelona: el difunt cantant Pau Donés per JLG Art

Des de l’any passat, el Raval llueix un fascinant mural homenatge a l’artista senegalès Makha Diop, referent de la comunitat africana a Barcelona (a la paret mitgera de la Casa de la Misericòrdia, al carrer de Ramelleres). És obra de Conse.

Mural homenatge a Makha Diop, al Raval.

/ Ricard Cugat

En una paret del carrer de l’Escorial, 271, a prop de Joanic, hihavia fins fa poc un bust de Maradona pintat per Tvboy. Doncs bé, l’artista ha decidit sepultar el ‘Pelusa’ amb el seu propi aerosol per dedicar aquest espai a la futbolista Alexia Putellas, guanyadora de la Pilota d’Or com a millor futbolista del món el 2021. 

Carrer de l’Escorial, 271: la futbolista Alexia Putellas, segons Tvboy. 

/ Instagram

Les portes i persianes d’alguns locals ofereixen diverses aparicions serigrafiades. L’artista Joel Arroyo es prodiga sense control pel barri de Gràcia. Homenatja la pintora Tamara de Lempicka als porxos d’un edifici del carrer de l’Encarnació, 72, i dedica un gran mural a la pintora mexicana Frida Kahlo a Ros de Olano. 32.

El Cluedo de personatges en persianes es multiplica exponencialment: podem veure Amy Winehouse al carrer de Mozart, 26 i al mateix monstre de Frankenstein a la persiana de l’Estudi Karloff (Martínez de la Rosa, 38). 


Clàssics immutables

Persistència en el temps

Un clàssic: el mural de Keith Haring a la plaça dels Àngels.


/ Instagram

Barcelona concedeix el benefici de la posteritat a alguns artistes, ja que les seves obres aguanten els anys sense ser substituïdes o tacades. Més enllà de tot comentari llueixen encara els arxifamosos murals de Chillida i Keith Haring a la plaça dels Àngels, al costat del Macba. Una altra estampa a punt de considerar-se clàssica és el fabulós mural de còmic que l’historietista valencià Daniel Torres va pintar el 2011 sobre la façana del número 89 del carrer de Fluvià, en el que solia ser magatzem de l’editorial Norma Còmics. Tot un homenatge a la línia fina i l’elegància de la bande dessinée, el còmic francobelga. Sorprenentment, la llista de murs que han aconseguit esquivar el pas dels anys és llarga encara. 


Metabolisme grafiter

Expansió multicolor.

L’esprai pot esquitxar qualsevol racó. Un bon exemple és la rampa final del carrer de Lepant. En a penes uns passos podem disfrutar de dues obres glorioses: en el número 409, l’artista francesaMiss Van adorna una casa amb dos vistosos personatges de vestits venecians; en el número 424, la façana posterior d’un edifici revela un colossal mural abstracte, obra de l’artista internacional SIXE. Es va elaborar en l’entorn del festival d’art urbà Open Walls Conference 2016 i està considerat el més gran de Barcelona.

Macromural de SIXE.

/ Albert Fernández

El gran submon de la il·lusió gràfica és la Nau Bostik (Ferran Turné, 1-11), el recinte del qual hi ha fabulós mostrari d’art a l’aire lliure. Visitar aquest espai de creació jove de la Sagrera és un trànsit espaterrant. Totes les façanes estan inundades per expansives mostres d’art urbà. La diversitat de formes i estils és desbordant: aquí un cap de lleopard, allà taques sinuoses barrejant tons, caricatures histriòniques, després un inquietant personatge amb passamuntanyes firmat per Jofre Oliveras

L’epifania artística a peu de carrer està servida. Tant fa que creuis els Jardins de Sant Pau del Camp (Sant Pau, 99) esglaiat per aquest tremend cosmonauta postrat davant un prisma resplendent firmat pel sorprenent DEIH, o et trobis amb l’enorme mural col·lectiu que dona aires multiculturals a la plaça del Poble Romaní.

Dues de les acolorides façanes de Pere IV.

/ Albert Fernández

El Poblenou és un altre brollador gràfic en moviment constant. A l’antic barri industrial de Barcelona, l’avantguarda de l’aerosol es multiplica per moments. L’art urbà s’obre pas entre els totxos en enclavaments com la confluència del carrer d’Espronceda amb Marroc. Allà trobem una columna gegant romana que ennobleix una vella façana i podem veure grups de nens que són instruïts en l’art de dibuixar sobre el mur. Arribant al final del carrer de Pere IV ens saluden les acolorides formes geomètriques que adornen la majoria de baixos d’aquesta vorera, presidida pel centre de creació La Escocesa. A la cantonada de Pere IV amb Selva de Mar assistim a un esclat policromàtic on nia un rostre misteriós. Just al costat, una noia en banyador camina entre línies daurades i esclats psicodèlics. A sobre, un senyor fuma des del seu balcó. Per un moment, ho observem com si fos un altre dibuix.

Notícies relacionades

En definitiva, l’street art proposa una transformació constant que convida a la troballa contínua. Els impredictibles afloraments gràfics en murs i persianes converteixen la capital catalana en una ciutat on res es manté i les marques externes revelen un metabolisme intern en moviment constant. Una ciutat que està sempre a punt de passar.