Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

GEGANT EN ESCENA

Moby Dick: com domar un monstre (de mil pàgines)

Juan Cavestany firma l'adaptació del clàssic de Melville que s'estrena dilluns al Teatre Goya

Juan Cavestany firma l'adaptació del clàssic de Melville que s'estrena dilluns al Teatre Goya amb Josep Maria Pou com un Ahab incommensurable. La immensitat, en 90 minuts

Imma Muñoz

Moby Dick: com domar un monstre (de mil pàgines)

És gegantina, esmunyedissa, poderosa, i pot ser molt, molt cruel amb qui s’hi acosti sense saber on s’està ficant. Moby Dick és un monstre de més de mil quintars que escup arpons i esquinça cames i orgulls. Moby Dick, un de gairebé mil pàgines que posa a prova lectors des de fa un segle i mig. Juan Cavestany ha sigut l’encarregat de domesticar les dues feres perquè Josep Maria Pou brilli com a quinta essència de la foscor humana al Teatre Goya a partir de dilluns, 29, quan s’estrenarà l’adaptació teatral del clàssic de Herman Melville que protagonitza l’actor català i dirigeix Andrés Lima. 

«Aquesta adaptació és resultat de la coincidència. Fa uns tres anys em vaig posar a desentranyar, perquè sí, la novel·la de Melville, a buscar-li una dramatúrgia, i vaig arribar a tenir una versió que li vaig mostrar a Andrés, com tantes altres coses», explica Cavestany. Lima i ell van col·laborar durant anys en la companyia Animalario, i, malgrat la seva dissolució, el vincle continua. «I llavors –prossegueix el guionista i dramaturg– Focus va proposar a Andrés fer una adaptació perquè Pou encarnés Ahab, en un monòleg. Ell m’ho va plantejar a mi i vaig acceptar sumar-me al projecte. I aquí va començar el procés de convertir aquella primera versió meva en el que ha acabat sent l’obra». 

ESPERIT OCEÀNIC

La immensitat en 20 pàgines de text corregut, que es tradueixen en 90 minuts en escena. Tres veus (la d’Ahab, la del negre Pip i una tercera que suma Starbuck, Ismael i altres personatges) que saben atrapar l’essència de l’obra de Melville, l’esperit oceànic d’una novel·la d’aventures que és tractat filosòfic sobre l’ànima humana i digressió contínua sobre les balenes i la vida marinera i recrea­ció de fets reals i dinamitadora de gèneres i origen de la novel·la moderna. «L’adaptació està centrada en Ahab, però un Ahab que és més que el capità: recull també la veu del narrador i la de Melville, que és un altre protagonista de la novel·la. 'Moby Dick' és un metallibre: veus un autor cons­truint la seva obra, amb un gran afany d’exhaustivitat. Doncs tot això hi és en els 90 minuts. O el 90%».

Cavestany, Pou i Lima, al Museu Marítim, presentant el seu 'Moby Dick'. RICARD CUGAT

El text, llegit, flueix com el 'Pequod' quan està lliure dels esbufecs del catxalot. «Sí, n’estic satisfet. És bonic. Encara que això no és mèrit meu, sinó de Melville. Tots (també Pou, que és un gran fan de Moby Dick) érem partidaris que hi hagués molta paraula en el muntatge. El dubte no era aquest, sinó si aquest text, en un escenari, resultaria llegible. ¿Funcionarà com a experiència d’espectador, que és molt diferent de la de lector? I aquí li vaig passar la patata calenta a Andrés. Ell ha trobat l’equilibri entre paraula i acció i ha aconseguit que l’obra estigui plena de moviment», s’admira Cavestany. Les projeccions i l’escenografia hi contribueixen. 

LECTURA «ROTUNDA»

Les expectatives de tots ara estan posades en dilluns, però tornem a tres anys enrere: ¿per què aquestes ganes de submergir-se en la cabalosa obra de Melville? «Se’m resistia. De petit havia llegit l’adaptació d’una col·lecció de clàssics per a nens, centrada en l’aventura, i pensava que li fallava alguna cosa. Li faltava l’essencial: la seva dimensió, el que no és resumible. De gran, llegir la novel·la original em va costar molt. La vaig començar i la vaig deixar diverses vegades. Fins que vaig llegir 'Butcher's Crossing', de John Williams, que fa olor de 'Moby Dick'. I em va animar a llegir-la de veritat: m’hi vaig enfrontar de forma molt rotunda, amb paper i llapis, per fer-la meva adaptant-la. Va ser una experiència molt transformadora». Diu que se sent «molt petit en tot això, una espècie d’escriba». Que no es passi d’humil: és l’home que ha domat el monstre. 

Temes: Teatre