CONCERT

Zahara en la intimitat

L'artista pop visita Barcelona i Girona amb una gira de teatres en la qual recupera temes inesperats

Juan Manuel Freire

Zahara en la intimitat

Quan va saltar a la fama, cap al 2009, Zahara tenia un peu a l’indie i un altre al mainstream. Moltes de les seves influències (com Death Cab For Cutie) provenien del paisatge alternatiu, però algunes cançons del seu debut multinacional, ‘La fabulosa historia de...’, semblaven dissenyades per regnar en les radiofórmules. Un dels seus productors era Ricky Falkner (Standstill, The New Raemon), però l’altre era Carlos Jean.

Zahara

Palau de la Música (Palau de la Música, 4-6)
Divendres, dia 17, a les 21.00 hores
Preu: De 18 a 36 € 

Auditori de Girona (passeig de la Devesa, 35)
Dissabte, dia 18, a les 20.30 hores
Preu: 21 i 25 € 

Avui dia, les barreres entre indie i mainstream gairebé s’han dissolt. Els grups petits no tenen por de triomfar i poden fer (sense que ningú els ho critiqui) concessions per aconseguir-ho. Que una persona escolti discos de Subpop tot el dia i a la nit vegi ‘OT’ ja no es considera una contradicció. En el mateix ‘OT’ han començat a sonar cançons que en primeres edicions haurien sigut impensables, per massa alternatives.

Fa 10 anys, el pensament de tribu encara existia: el públic indie podia marcar unes regles clares, i el més mainstream no estar obert, conscientment o inconscientment, a res que sortís mínimament de la norma. «Hi havia gent que et mirava malament si t’anaven bé les coses, si feies una cosa cuidada, o la teva cançó es feia famosa», explica Zahara via telefònica. «Ara és diferent. Si una cançó teva sona a ‘OT’ [Amaia i Aitana van cantar ‘Con las ganas’ el 2017], la gent se n’alegra per tu... Abans no era així».

L’experiència multinacional

Entre les antigues regles no escrites de l’indie figurava, per exemple, que cantar alt, clar i amb bona tècnica estava malament. «Abans del primer disc, quan em passejava per concursos de cantautors, vaig començar a cantar pitjor per veure si em prenien més seriosament. Buscant sons deixats, parts parlades... Coses que s’allunyen del que se suposa que és cantar bé. ¿I sap què? Va funcionar».

Si la veu sonava, a més, molt amunt en la mescla, pitjor. Però a Universal van elegir el bastant pulcre Carlos Jean per encarregar-se de la producció de ‘La fabulosa historia de...’, contra l’opció de Zahara, que era Ricky Falkner. «Amb els anys, encara continuo pensant... ¿Per què no em van deixar? Quan ho vaig proposar, van creure que no podia ser un productor per a mi. ‘¿Standstill? ¿Però què s’ha pensat aquesta noia?’ Perquè callés, em van deixar que Falkner fes tres cançons».

Zahara continua explicant el seu calvari multinacional: «Em penedeixo de no haver-me sabut defensar, però era massa jove. En cap moment es tenia en compte la meva opinió. Per exemple, no se’m va consultar si ‘Merezco’ havia de ser el tema de la Vuelta a Espanya. Quan vaig gravar el vídeo de ‘Con las ganas’ amb el meu amic Abel Molina, per molt poc diners, no volien llançar-lo: que si no se’m veia, que si no sortia maca... Al final es va llançar i va tenir més èxit que el de ‘Merezco’».

Universal volia el seu costat càndid, però no el més amarg. «Jo visc en una eterna dualitat, i en això hi ha una mica la meva gràcia, crec. Puc fer una cançó com ‘Merezco’, després una altra com ‘En la habitación’ ... Puc cantar cançons tristes, però explicar-les amb humor als concerts. És frustrant tenir davant gent que no entén aquesta dualitat».

Amb la seva pròpia llei

El ja independent ‘La pareja tóxica’, del 2011, va ser una reacció a aquesta mala experiència. «També a una ruptura sentimental i a la mort de la meva àvia, que m’havia criat.» La cara més malenconiosa de Zahara, aquella que Universal havia volgut enterrar, guanyava la partida. ‘Santa’ i ‘Astronauta’, editats per Zahara al seu propi segell, són discos més equilibrats, en els quals apareix l’artista en tota la seva natural dualitat: malenconia més ironia, realisme més surrealisme.

Companys de viatge

SANTI BALMES. El líder de Love of Lesbian ha cantat en temes tan coneguts de Zahara com ‘Domingo astromántico’ i ‘Guerra y paz’. LOL i la de Jaén han compartit, a més, una popular versió de ‘Lucha de gigantes’, d’Antonio Vega.

JORGE DREXLER. Entre els fans famosos de Zahara es troba el cancionista uruguaià, que introdueix ‘El frío’ en la versió comentada de ‘Santa’ a Spotify: una cançó sobre el gel sentimental «que fon el que l’escolta, paradoxalment», diu Drexler.

THE NEW RAEMON. Ramón Rodríguez i Zahara han col·laborat en cançons com ‘Por tradición’, de Rodríguez, o ‘Gato de Troya’, inclosa en la ‘bonificació disc’ d’‘Astronauta’, des de fa uns mesos disponible en plataformes digitals: busquin per ‘Alienígena’.

«Però ara que estic amb la gira de teatres, he recuperat molts temes de ‘La pareja tóxica’ i m’encanten», admet la nova professora de cultura musical d’‘OT’. «Per exemple, en el concert de Sevilla, ‘Del invierno’ va ser espectacular; em van saltar les llàgrimes. Molts anys després, continua fent mal, la fotuda. També m’agrada tocar ‘El caso de emergencia’, que al seu dia amb prou feines vaig fer en viu.»

Els que s’acostin als concerts de Zahara de divendres, dia 17, al Palau de la Música (Festival Mil·lenni), o dissabte, dia 18, a l’Auditori de Girona, trobaran l’artista en la seva modalitat més íntima: gairebé dues hores de concert amb molt piano de cua i poca presència del repertori d’‘Astronauta’, que ja va presentar fa gairebé exactament un any a Barcelona. «De l’últim disc només en faig quatre. Hi ha cançons antigues i poc tocades; cançons que només són en discos de rareses; cançons de companys... Està sent emotiu».

Temes: Concerts