L’amor després de la fase lluna de mel

A lgú devia aconsellar Erin Foster que escrigués sobre el que coneix, i la va aconsellar bé: Nadie quiere esto, la seva comèdia romàntica sobre una dona agnòstica convertida al judaisme per amor, com ella mateixa, va ser tot un èxit sorpresa a Netflix l’any passat. En honor a la veritat, hem de recordar que Foster va afegir un gir addicional atractiu a la seva història: aquí l’objecte de desig masculí, Noah (Adam Brody), és, a més, rabí, cosa que feia les coses encara més complicades per a Joanne (Kristen Bell), i encara més interessants per a l’espectador.

En la primera temporada assistim al despertar de l’idil·li, veiem com es presentaven mútuament als amics i als pares i com les aspiracions laborals i conviccions religioses de Noah estaven a punt d’engegar-ho tot a rodar. Només a punt: en un final de romcom de tota la vida, ell feia una bona cursa per assegurar a la seva xicota que s’estimava més estar amb ella que no ser rabí en cap.

Aquests nous capítols allarguen la història més enllà del que ho haurien fet moltes pel·lícules que tinguessin aquesta mateixa premissa. És a dir, és una comèdia romàntica que explica el que no expliquen la majoria de comèdies romàntiques: què passa després del gran gest definitiu, del petó final.

Notícies relacionades

No tot és plenitud, per descomptat, o aquesta sèrie perdria tota la seva important gràcia. D’entrada, la serietat de la relació entre Joanne i Noah fa més avorrit el pòdcast sobre desaventures romanticosexuals que la primera comparteix amb Morgan (Justine Lupe), la seva desvergonyida germana, amb encara més protagonisme en uns episodis en què es decideix a tenir el seu propi conte de fades. Per més connectada que sembli, la parella central no ho ha aclarit tot: durant un sopar, ella descobreix que ell no ha desdenyat en realitat les seves ambicions i que compta, malgrat tot, que la seva nòvia es convertirà al judaisme abans o després.

La sèrie es torna a sostenir, en essència, sobre l’impossible caudal de carisma aportat no solament per Bell, Brody i Lupe, sinó també, o sobretot, una arma (no tan) secreta anomenada Timothy Simons, actor d’altura (en més d’un sentit) que aquí torna a treure or còmic de la incomoditat. Al repartiment conegut s’hi afegeixen valors segurs com ara Leighton Meester, Arian Moayed o Alex Karpovsky, el Ray de Girls, l’antiga cocapitana de la qual, Jenni Konner, ara és showrunner de la sèrie.

Temes:

Netflix

Inicia sessió 0 Comentaris

La 080 Reborn culmina la setmana de la moda amb un viatge poètic al renaixement de la roba de segona mà

‘Frankenstein’, l’ànima bessona de Guillermo del Toro