Educació des de l’escenari
Cantània, debutar amb 9 anys a L’Auditori
La iniciativa de la sala de concerts anima a acostar-se a la música milers d’estudiants, que es converteixen en protagonistes. No és l’única, el Liceu té el projecte ‘El monstre al laberint’, que fa el mateix amb l’òpera.
‘Esport i dansa ara’ va reunir més de 9.000 joves alumnes al Palau Sant Jordi

Catalunya és pionera en la posada en pràctica de la música i la dansa com a element d’aprenentatge. Malgrat que les humanitats estan cada vegada més mal situades en els currículums educatius, les arts escèniques a Catalunya han anat guanyant terreny com a valuós element d’aprenentatge. Educació i cultura sumen en projectes com Cantània, impulsat per L’Auditori, que aquesta setmana ha mobilitzat 35.000 estudiants, molts dels quals ja han debutat en la cantata d’aquest any, Real, amb música de Xavier Pastrana i llibret de Llucia Ramis. Nou-cents més –300 per funció, com a màxim– munten cada any, des d’en fa cinc, al Liceu, El monstre al laberint, un altre ambiciós projecte educatiu que permet descobrir l’òpera per dins a alumnes de secundària i batxillerat. El 26 i 27 d’aquest mes arribaran les últimes representacions.
Tots dos són projectes realitzats amb rigor i posen entrades a la venda. No són fàcils, el llistó és alt en tots dos i els alumnes i els professors han d’entregar-se al màxim per tirar endavant el projecte que compaginen amb el curs. "Ser en una sala davant més de 2.000 persones imposa, molts han de superar el pànic escènic d’actuar amb professionals de la música a L’Auditori", reconeix Marta del Olmo, responsable del departament educatiu de L’Auditori. Durant 10 anys es va ocupar de la producció de Cantània i va atendre molts alumnes d’entre 4t i 6è de primària, a qui els nervis els van jugar una mala passada.
Esport i dansa ara, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, segueix la mateixa idea i posa els alumnes en el centre d’una coreografia multitudinària al Palau Sant Jordi de Barcelona. A menor escala Artistes en residència, amb implicació del Lliure i el Mercat de les Flors, apropa de manera activa a través de la pràctica en un projecte el món de la dansa contemporània i del teatre. En la mateixa línia va Escena pilot, en què es coordinen alumnes de cinc instituts per crear el seu propi espectacle.
Però tant la dansa com la música no són només moviments i notes, sinó molt més. Mitjançant aquestes experiències tots poden captar el que hi ha darrere d’un muntatge escènic: hores d’assajos, coordinació, concentració, compromís, treball en equip i esforç, individual i compartit. També cal superar de vegades moments de frustració quan no surten les coses i el dia D, el de sortir a escena i actuar, requereix valentia. "Són molts els aprenentatges", diu Del Olmo. Serveixen per introduir temes que no estan en el temari, però que els toquen de prop. "Pastrana i jo vam pensar que, ja que havíem de tenir 800 veus en cada funció, estaria bé donar veu a aquells nens i nenes que no la tenen. Que poguessin dir allò que no poden verbalitzar i que a sobre tothom fes els cors". Dos temes, El cant de la veritat i Bruixes, ressalten precisament com unes realitats que s’imposen mentre d’altres són silenciades. Es faran 93 concerts a tot Catalunya.
Per Ramis, crear Real també ha suposat un repte. "És el projecte més apassionant que he fet", explica l’autora. Els aplaudiments de nens i famílies li van arribar a l’ànima dimarts passat, en l’estrena de l’obra. "És molt guai veure la reacció de tots". Ha dedicat dos anys a escriure la història i les cançons en què el cor és el gran protagonista. "Com en les tragèdies antigues: expliquen la història, acompanyen els personatges i també dialoguen amb ells". Real és una cantata que emociona i toca temes complexos com la diferència entre realitat i ficció. "És una cosa que ens interessa a tots i més amb la IA, les fake news, la vida dins i fora d’una pantalla…".
Tots aprenen
La llibertat per ser cadascú és un dels aspectes que apareixen a l’obra protagonitzada per dos personatges de videojocs. El més jove es cansa de viure sempre en la mateix marc i vol descobrir el món real. La seva germana, en canvi, no voldria sortir mai del món de la fantasia. "Mostra que ficció i realitat són una mateixa cosa. Ens expliquem a través de relats, però cal estar alerta perquè nosaltres podem ser innocents, però els contes tenen una intenció". Ramis, que ho va escriure com si es tractés d’una rondalla de la seva Mallorca natal, no s’imagina escrivint un musical després d’aquesta experiència, però tampoc ho descarta. Tothom aprèn amb aquest tipus de projectes, no només els estudiants.
Toni Pallès, director del Departament Musical, Educatiu i Social del Gran Teatre del Liceu, explica que des que fa cinc anys van començar a muntar El monstre al laberint, cada any descobreixen coses noves. Però una cosa que no canvia és la transformació dels participants durant el procés. "Molts entren sense ganes, pensant que l’òpera és un rotllo i acaben dient que s’ho han passat molt bé". En el seu cas, l’obra sempre és la mateixa, una òpera de Jonathan Dove inspirada en el mite de Teseu i el Minotaure. "Més enllà de descobrir el món de la música, l’escena, apareixen temes com la immigració, la història o la mitologia que cada centre adapta com vol com a projecte de curs que s’expandeix a altres matèries", explica.
Treballar amb professionals i assajar al mateix lloc on ho fan les grans figures és tot un descobriment, una cosa que no s’oblida. És un plus assajar a la sala Mestres Cabanes, la del cor i l’orquestra, i acabar a l’escenari. "No hi ha res comparable a l’emoció que es viu al caure el teló. ¡És brutal!", explica Pallès.
Per Pallés "el poder transformador de la cultura és una cosa que es palpa amb aquests processos creatius", ressalta. En això coincideix amb Del Olmo, la responsable de Cantània. Per a molts nens i famílies aquest tipus d’experiències són l’ocasió per descobrir llocs que no eren al seu radar. "Per molts suposa el seu primer contacte amb la cultura", afirma.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Elecció al Vaticà L'estatunidenc Robert Francis Prevost esdevé el 267è Papa sota el nom de Lleó XIV
- Explicació científica Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?
- Sentència judicial Condemnat un pare per agredir un home que havia tocat el seu fill en una piscina de Lleida
- Previsió del Meteocat Catalunya activa desenes d’avisos grocs per intensitat de pluges per a les pròximes 48 hores
- Espais amagats Racons secrets per tenir una cita o disfrutar del silenci
- Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"
- El malecón Les injeccions de Flick
- Barcelona, protagonista Unión Suiza dissenya el seu 185è aniversari
- Medicina La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR