El dinosaure més gran que ha trepitjat la Terra, ara a Barcelona

Menjava 129 quilos de plantes al dia, feia 38 metres des del seu petit cap fins a la seva llarga cua i pesava 77.000 quilos (davant els 5.000 d’un elefant africà): aquesta criatura quadrúpeda de coll llarg, que va viure fa més de 200 milions d’anys, és el dinosaure descobert més gran i l’animal més gran que hagi trepitjat mai la Terra. Passejar entre les seves enormes potes i sentir-se com un nan que amb prou feines li arriba al turmell és possible fins al 2 de juny al Museu de la Ciència CosmoCaixa, ja que una impressionant rèplica a mida real de l’esquelet d’aquest Patagotitan mayorum lluu com l’estrella de l’exposició ‘Dinosaures de la Patagònia’ que reuneix 13 exemplars d’aquestes criatures del Cretaci.

Com David i Goliat, contrasta amb el ‘Patagotitan mayorum’ el més petit d’aquests dinosaures, el ‘Manidens condorensis’, de tot just un quilo de pes i 75 centímetres, que va poder ser bípede, arribat des del Juràssic. L’exposició està creada pel Museu Paleontològic Egidio Feruglio (MEF) i després de Barcelona itinerarà per tots els centres CaixaForum durant tres anys. Després, cap al 2026, segons ha avançat la directora general adjunta de la Fundació la Caixa, Elisa Durán, el Patagotitan serà l’únic que tornarà a CosmoCaixa per quedar-se aquí de manera permanent.  

Va ser el 2012 quan un agricultor va descobrir, a la finca on treballava, a la província argentina de Chubut, a la Patagònia, un primer os d’aquest tità dels dinosaures, que es va revelar d’una mida equivalent a 14 elefants africans. L’equip del MEF, amb el paleontòleg José Luis Carballido al capdavant, va treballar durant tres anys en l’excavació que va desenterrar més de 200 fòssils de set exemplars d’aquest «tità de la Patagònia de la família Mayo» (per la finca en què es va trobar) que han permès construir aquesta rèplica a mida real que ara es veu a CosmoCaixa.

La Patagònia de fa 100.000 anys formava part de la Pangea, en què els actuals continents estaven units en una sola massa de terra que l’evolució de les plaques tectòniques anirien esqueixant. «Alguna cosa va passar allà fa 100 milions d’anys que va propiciar el gigantisme extrem d’aquests dinosaures, que es va donar, aparentment, només a la Patagònia. Però no sabem què va ser», assenyala Carballido entre els esquelets que reconstrueixen els 13 dinosaures. Però sí apunta a la relació que es dedueix que «en els mateixos nivells en què es va trobar el Pagotitan, a uns 600 metres de profunditat, també s’han trobat vestigis de les primeres plantes amb flor, que són les que més energia propicien als hervíbors». 

La Patagònia, avui un desert, afegeix, «eren llavors una planícia d’inundació, pròxima a un curs de riu, on a més de restes d’aquelles primeres plantes amb flor s’han trobat troncs de fins a 15 metres d’alt».    

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Entre altres fòssils reals que acompanyen les rèpliques, del Pagotitan s’exposa també un fèmur autèntic de 2 metres i gairebé 600 quilos de pes. Pels ossos buits d’aquest titanosauri sauròpode, es creu que s’havia de moure lentament per optimitzar el consum d’energia i oxigen, i que podia viure uns 50 anys. 

El depredador

No obstant, la seva gran mida no li va evitar ser caçat pel ‘Tyrannotitan chubutensis’, carnívor similar al ‘Tyrannosaurus rex’, del qual s’han trobat 57 dents a prop de les restes del gegant. De braços curts, corria sobre les seves potes posteriors i arribava fins a 30 quilòmetres per hora; feia 12 metres de llarg i pesava 6 tones.