¿Què té La Calòrica per esgotar entrades abans d’aixecar el teló?

La Calòrica, una companyia creada fa menys de 15 anys i convertida en un fenomen, estrena aquest dimecres ‘Le congrès ne marche pas’. Es tracta d’una comèdia política incisiva ambientada en el primer congrés internacional que es va celebrar a Viena el 1815 per assentar el poder de l’Antic Règim després de la derrota de Napoleó. La meitat de l’espectacle és en català i la resta, en diversos idiomes, principalment en francès. Recomanen portar ulleres, perquè hi haurà subtítols. Però no queda ni una entrada disponible al Lliure de Gràcia per a les cinc setmanes que estaran a la cartellera. Els que vulguin veure’ls, que aprofitin la gira que faran per Catalunya o esperin a veure’ls la tardor vinent al Centre Dramàtic de Madrid, coproductor de l’espectacle al costat del Lliure.

¿Què té La Calòrica per agradar tant? L’originalitat en la manera de plantejar els temes és un dels seus segells. No es repeteixen, arrisquen i sorprenen. Cada obra suposa un nou invent i repte no només per al públic, també per a la mateixa companyia. En els seus inicis van viatjar als orígens de l’Espanya política amb el matrimoni de Fernando i Isabel amb ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’. Li van fer un repàs al capitalisme i a l’eslògan «fes-te empresari» amb ‘Fairfly’. La democràcia va ser objecte de revisió i burla a ‘Els ocells’, una gens ortodoxa adaptació de la comèdia d’Aristòfanes. I van portar el canvi climàtic a escena amb ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’. Cada espectacle té una estètica diferent.

Frescor. Tot i que el nucli dur el formen els actors Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol amb l’autor Joan Yago i del director Israel Solà, la companyia des dels seus inicis ha tingut clar que era beneficiós per a tothom participar en projectes aliens. Solà, per exemple, ha dirigit ‘Austràlia’ –que obrirà l’Espai Texas– i Yago ha estrenat a Madrid ‘Breve historia del ferrocarril español’ i ‘Tot el que passarà a partir d’ara’, aquest últim també al Lliure de Gràcia. Els actors també han participat en diversos projectes pel seu compte. Tot el que s’ha après fora de La Calòrica enriqueix el treball amb la companyia, que des de fa un temps ha començat també a treballar amb altres intèrprets. Mònica López es va convertir en una ‘calòrica’ més a ‘De què parlem....’ amb la qual va aconseguir el Max a millor actriu el 2022. A ‘Le congrès no marche pas’ s’hi han sumat a la ‘troupe’ la veterana Roser Batalla i els joves Joan Esteve, Carles Roig i Tamara Ndong.

Originalitat. La Calòrica busca nous recursos estètics i dramatúrgics a cada obra. A ‘Le congrès ne marche pas’ es creuen el teatre i el documental històric. L’obra alterna escenes històriques recreades amb una veu en off en català i d’altres en què se senten els protagonistes del Congrés, que es va fer famós no només pel que s’hi va decidir, sinó per les gresques i festes que es van celebrar durant els nou mesos que va durar. «Resulta estimulant utilitzar aquest nou llenguatge que ens permetia tenir un punt de distanciament, de comicitat i de plasticitat», ha assenyalat Solà. «Volem que arribi com un document històric real, per això es parla francès, sobretot, però també alemany, rus, anglès, castellà i català». Constantment passen coses en escena, hi ha moltes microaccions. «Ha sigut un procés complicat però molt divertit i creatiu». En aquest muntatge, l’espai sonor i la música (Guillem Rodríguez i David Solans) és clau per traslladar l’espectador a una altra època, més enllà del vestuari i l’escenografia.

Teatre popular. A La Calòrica li agrada posar el dit a la nafra com abans van fer Santiago Rusiñol, Els Joglars i Dagoll Dagom. El seu humor pot ser subtil o grotesc, però sempre és precís. Els seus espectacles enganxen, sorprenen i, dies després, un segueix recordant detalls, de frases i dels debats que plantegen les seves creacions, plenes d’ironia i metàfores. ‘Le congrès ne marche pas’ és com una torre de Babel en què cada personatge parla el seu propi idioma. El francès era en aquella època la llengua de la diplomàcia i els intèrprets han hagut de fer un curs accelerat per aprendre a entonar bé, una complicació més que pot resultar molt còmica si, a més, hi ha malentesos idiomàtics.

Bona factura. Tant Israel Solà, el director, com Joan Yago, l’autor, són molt escrupolosos amb la seva feina. Solà té fama d’exigent. No li importa demanar una vegada i una altra que es repeteixi una escena fins que surt com té planejat. Però li agrada comptar amb les idees de tot l’equip i amb assessors externs. Aquesta vegada ha comptat amb Vero Cendoya en coreografia i moviment –en aquesta nova peça hi ha balls i fins i tot una cançó– i amb Bibiana Puigdefàbregas en escenografia. Albert Pascual torna a encarregar-se del vestuari, que en aquesta ocasió és d’època.

Travestisme. No és estrany que algun dels seus intèrprets canviï de sexe per donar un pas de rosca a l’obra. És marca de la casa. A ‘Le congrès ne marche pas’ Júlia Truyol encarna el primer ministre d’Àustria, Klemens von Metternich. La resta de personatges són el ministre d’Afers Exteriors de la Gran Bretanya Lord Robert Castleagh (Marc Rius); la seva dona, Lady Emily (Roser Batalla); l’enviat especial d’Espanya Pedro Gómez (Xavier Francés), que no s’assabenta de res perquè no parla francès, i el tsar Aleksandr I (Aitor Galisteo-Rocher). Un ninot encarna el rei de Prússia, Frederic Guillem III. Caterina, la Princesa de Bagration (Esther López), una dona amb molts contactes amb homes poderosos, Barbara von Krüdener (Tamara Ndong), una mística religiosa, i un cambrer (Joan Esteve) que representa el poble, completen un repartiment en què apareixen també altres personatges.  

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Treball en equip. Es coneixen des de fa gairebé 15 anys, una cosa que facilita el joc entre els membres de La Calòrica. La confiança entre ells fa que experimentin sense manies a la sala d’assajos, provin i arrisquin. Al final, evidentment, toca polir, afinar i definir, però el procés és molt viu fins a gairebé el final. S’inspiren en el que els envolta i són curiosos. L’origen de la seva nova obra neix de la lectura per part de Xavi Francés de ‘Capitalisme i democràcia’, de Josep Fontana, un text que de còmic no té res.

Ambició. La Calòrica ha arribat molt alt a base de molt d’esforç i tenacitat. Però aspiren a més. No en tenen prou amb omplir teatres a Catalunya i haver girat per Espanya les seves obres. Després d’oferir a Itàlia ‘Els ocells’, volen potenciar la seva presència a l’estranger. Els seus textos ja s’han traduït i representat a nombrosos països, però el seu somni és exportar el seu art. «La Calòrica es vol projectar a l’exterior, perquè el teatre català s’hauria de veure fora. Nosaltres o qualsevol altra companyia catalana hauria de poder sortir més enllà de la frontera per exhibir el seu treball, com fan les companyies de dansa i teatre més performàtic», ha destacat Solà. «Però per a això calen ajudes».