Festival de Sant Feliu de Guíxols
Wilco, sense clemència a Porta Ferrada
La banda de Chicago desplega tot el seu arsenal en un enèrgic concert a Sant Feliu de Guíxols
Venien a presentar el seu disc més reposat, ‘Cruel country’, però no hi va haver pietat i, amb l’energia desbordant de les guitarres i una exhibició de maduresa musical, Wilco va sacsejar el Guíxols Arena. Els nord-americans, un dels noms forts de la 61a edició del festival de Porta Ferrada, tornava a la Costa Brava després d’inaugurar el Cap Roig el 2017 i va saldar amb nota el seu pas per Sant Feliu de Guíxols, en el marc d’una petita gira que també els portarà a Marbella i Alacant.
Amb puntualitat màxima, Jeff Tweedy i companyia es van plantar davant els 1.800 espectadors de l’auditori per arrencar amb ‘Handshake drugs’, del mític ‘Yankee Hotel Foxtrot’, abans d’endinsar-se en l’última fornada de cançons, publicades l’any passat i, en bona part, fruit del confinament.
La calma i la solemnitat d’aires campestres de ‘Story to tell’, ‘I am your mother’, ‘Hints’ o el tema que dona nom al disc i que diu «estimo el meu país, estúpid i cruel», es van alternar amb les estridències guitarreres de ‘I am trying to break your heart’, la delicadesa d’‘If I ever was a child’, l’aplaudida ‘Hummingbird’ i ‘Misunderstood’, en les quals el públic va ajudar Tweedy a preguntar-se si encara adora el rock and roll.
A Sant Feliu no van sonar cap dels nous temes de ‘Cousin’, el disc que els de Chicago llançaran al setembre, però sí ‘Love is everywhere (beware)’ o la recent ‘Bird without tail / Base of my skull’, amb un duel de guitarres enfurismades que va ser celebrat des de la pista com si fos un gol.
«Gràcies per cantar», deia el cantant i guitarrista de Wilco, un clàssic modern del rock americà que reivindica les arrels country i, alhora, es llueix amb solos d’un altre món, com el de Nels Cline a ‘Impossible Germany’, una filigrana amb les sis cordes que ja s’ha convertit en marca de la casa. «Hi éreu, fa un any, quan el Nels no hi va poder ser?», va preguntar el ‘frontman’ en referència a la baixa del guitarrista principal del grup, l’estiu passat, al Poble Espanyol, per la covid.
Notícies relacionades
Amb ‘Box full of letters’, del primer àlbum de la formació nascuda d’‘Uncle Tupelo’ en els noranta, i altres clàssics com ‘Jesus, etc’ i ‘A shot in the arm’, Wilco va començar a marcar el camí pel final.
Encadenant cançons com ‘Falling a part (right now)’, ‘California stars’, ‘Red Eyed and Blue’, ‘Outtasite (outta mind)’ i ‘Spiders (kidsmoke)’ en una frenètica tanda de bisos, Tweedy i els seus van rematar dues hores clavades d’actuació, rubricant una vetllada en la qual no van mostrar clemència, perquè, més que un concert, va ser una endimoniada descàrrega d’electricitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
