Blur: eterna joventut, bogeria col·lectiva i coreografies cubistes al Primavera Sound

Notícies relacionades

Festivals de música: grups, dates i preus de les principals cites a Barcelona i Catalunya

Festa amb soul, fúria hardcore i cants a Beelzebub en la primera jornada del Primavera

La nova ‘St Charles Square’ avança un futur novè àlbum, ‘The ballad of Darren’, amb més rugosa idiosincràsia que instint comercial. L’eternament juvenil Damon Albarn (55 anys envejables) va saber treure llustre vocal a ‘singles’ que no van pujar massa alt en les llistes, com ‘Popscene’, o cançons que ni tan sols van arribar a ser ‘single’, com ‘Tracy Jacks’, un retrat de funcionari en crisi sota la influència de The Kinks. El guitarrista Graham Coxon es va fer sentir cridant el nom del susdit, però el que realment va celebrar el públic va ser veure’l encarar la melodia mandrosa i imbatible de ‘Coffee & TV’: cartrons de llet i ballarins al cor. Un tema una mica menys conegut de ‘13’, mig inesperat ‘Trimm Trabb’, va veure el grup ficar-se en seriosos pantans psicodèlics, a joc amb unes pantalles que van passar del monocromatisme elegant a moments propis de ‘Videodrome’. 

Va ser a la meitat de l’actuació quan, finalment, els nois van cedir. I, a més, atorgant al públic del Primavera el privilegi d’una ‘Country house’ tocada per primera vegada en aquesta gira. Però la bogeria col·lectiva i les coreografies cubistes van arribar en realitat amb ‘Parklife’, ‘Girls & boys’ i una ‘Song 2’ encara directa i a la geniva després de tots aquests anys. En els últims minuts, ‘This is a low’ (que en realitat és punt àlgid), la gospeliana ‘Tender’, la nova ‘The narcissist’ i la sempre èpica ‘The universal’ els van veure passar de l’estil irònic a l’emocional.