El negoci dels tiquets ‘premium’ i els fans: «Si compres una entrada VIP és que no ets VIP»

Fa anys algun espavilat va pensar que regalar aquest privilegi que et caigui una goteta de suor del teu ídol al cap era imperdonable. Ara aquesta zona més pròxima a l’escenari d’un macroconcert rep el nom (el més comú) de Golden Circle. Però n’hi ha molts més, ja que cada espectacle utilitza el seu vocabulari i necessita fabricar més i més termes guais per la creixent segmentació i proliferació de zones VIP. O entrades ‘premium’, que inclouen des de marxandatge fins a barra lliure de menjar i beguda abans i després de l’actuació. Passa així en alguns (o tots) dels grans concerts que passen per Barcelona en els pròxims mesos: Bruce Springsteen, Beyoncé, Coldplay, Madonna... 

En el cas del Boss l’entrada més ‘premium’ (Estadi Olímpic, 28 i 30 d’abril), amb serveis com els citats i, per exemple, copa de benvinguda, rep un nom que sembla tret de la sèrie ‘The White Lotus’: Hospitality Package (400 euros). «Si t’has de comprar una entrada VIP és que no ets VIP. Florentino Pérez no compra entrades VIP per anar no sé on», apunta Salvador Trepat, responsable de la web Point Blank, dedicada a Springsteen, i ara també decebut fan del Boss després de les polèmiques pels preus dinàmics als EUA i la incorporació d’aquestes entrades elitistes. «Abans no ho feia, deia que tot havia de costar el mateix... I de cop ha canviat d’opinió. Quatre-cents euros per un concert seu no ho havia vist mai fins aquesta gira. Però veient el que ha fet a Amèrica amb les subhastes, no m’estranya. Hi ha molta decepció amb Springsteen, i més quan se suposa que és un abanderat de la classe treballadora i que es preocupa pels fans...», comenta Trepat. 

El responsable de Point Blank, que recorda que no fa gaire les entrades de pista del Boss tenien el mateix preu, assenyala disgustat l’«ànsia de diners» de qui és el seu gran ídol musical des de sempre, i es pregunta: «Quan ets ultrasupermultimilionari, ¿per què ho fas?». Trepat afirma que ha canviat l’opinió que tenia de «la persona» i que mai s’ha plantejat comprar aquesta mena d’entrades VIP –no m’interessa, vaig a escoltar la música i torno a casa»–. «Arriba un punt de deliri, ja no saben què més incloure als ‘packs’. Per 400 euros, ¿quantes ampolles de whisky t’has d’empassar?», comenta, atònit.  

L’alta demanda

Però aquestes entrades existeixen i s’esgoten. L’interès per a alguns d’aquests esdeveniments és tan superior a l’oferta que, agafant-se a la llei de l’oferta i la demanda, les promotores continuen amb l’escalada de preus i l’increment d’aquestes entrades per a butxaques voluminoses i interessades. A banda del ‘Boss’ i de Coldplay (també amb entrades ‘premium’ en els quatre concerts a la capital catalana), Barcelona acollirà els pròxims mesos dues de les dives més grans: Beyoncé (Estadi Olímpic, 8 de juny) i Madonna (Sant Jordi, 1 i 2 de novembre). El mapa del portal de venda d’entrades Ticketmaster és un puzle, està tot compartimentat, cada casella amb el seu preu. Madonna ofereix fins a cinc paquets VIP: des de 340 euros fins a 1.020 amb la despesa de distribució inclosa.

 Chris Márquez, del club de fans Divina Madonna, ha vist 32 vegades l’artista, la primera, recorda, l’any 1990 amb una entrada de pista de 5.000 pessetes (30 euros). Per a Barcelona en va comprar a través de la prevenda per a seguidors de la diva una de 680 euros (d’aquesta gira té dos bitllets més per seguir-la per Europa). Li dona accés a una festa prèvia, rebrà un obsequi, menjar, beguda... I serà en un lloc privilegiat del pavelló, la part més important de la compra, diuen.

«Val la pena. No soc gens mitòman, no em compro roba de marca, ni colònia... Aquest consumisme mai ha anat amb mi. Només em passa amb Madonna des que me’n vaig fer fan amb 14 anys i em va venir una febre molt forta. Mai m’he gastat aquests diners en cap altra cosa», comenta Márquez, que reitera que el dimoni per als fans és la revenda i portals com Viagogo. «M’agraden les coses senzilles, vull qualitat però no em fa falta luxe, i només ho faig amb Madonna», insisteix. Apunta que prefereix pagar més en un pavelló més petit que actuï en un estadi gran amb entrades més barates, ja que «és una vegada cada tres o quatre anys». «Jo no tinc cap queixa amb Madonna, estic content que ella em cobri, imagino el caixet que pot tenir... Quan es va a l’òpera o al futbol no es critica això», es queixa.  

Notícies relacionades

El festival de Pedralbes canvia de mans: Clipper’s Live guanya el concurs

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

Dani Monllor és un jove seguidor de Beyoncé i gestiona el compte de Twitter @BeyonceSpainn, «de fans i per a fans» de l’autora de ‘Renaissance’. El seu tiquet per al bolo de Barcelona va costar 420 euros, i a això li haurà d’afegir el desplaçament, igual com Márquez, tots dos de València. També la va aconseguir a través de la prevenda per a fans. «M’agafaré alguna cosa barateta per dormir el dia abans i aniré la matinada abans a fer cua. Quan s’anuncia el disc començo a estalviar per a la gira perquè entre trens, dormir, menjar...», comenta. «És la cosa amb què em gasto més diners, els pago molt de gust. Des que s’acaba el concert penso que en vindrà un de pròxim i que necessitaré ics diners. Un concert és la cúspide de gaudi d’un artista», defensa.

Monllor estarà en un cercle privilegiat (entre unes passarel·les) al davant de l’escenari, on tindrà un bar (de pagament) tan sols per als d’aquesta zona, més braçalet, regal... «Crec que valen la pena, disfrutes d’una experiència totalment diferent. Però el cert és que hi ha entrades VIP fetes exclusivament per a la gent amb diners», denuncia.