Indústria musical

Els videoclips, el punter i estratègic negoci d’oripell

  • Els vídeos musicals, amb la garrepa Youtube com a plataforma hegemònica, són un negoci nefast i, alhora, una eina imprescindible perquè els artistes expandeixin la seva música

unnamed-1

unnamed-1

3
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi va haver un moment en què el 3D semblava el futur del videoclip. També ho havia de ser del cine, i al terra, enderrocat, hi ha l’Imax, les grans sales del Port Vell de Barcelona. Però, tot i que el 3D no acabés de quallar, el videoclip sempre ha trobat terra on arrelar i créixer. De la tele a Youtube. Noves estètiques, narratives contemporànies, que sovint traspassen a la publicitat i a molts altres sectors de la societat. La moda, sense anar més lluny, és un clar exemple de com influeixen els artistes i les seves obres audiovisuals.

Però, ¿cap a on va? ¿És aquesta l’edat d’or del vídeo musical? Podria ser, però l’or resplendeix molt i sempre hi ha (bastant) més oripell i argent, alguns dels quals acaben, miraculosament, brillant igual. Aquest dilluns, en una taula rodona sobre el videoclip organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Àlex Pérez, compositor (autor, per exemple, del ‘hit’ en català del 2022 ‘Supermercat’, de Lildami, videoclip més reproduït en català amb un milió de ‘plays’) i cantautor, va explicar la cara de la moneda que sempre cau contra el terra.

Ell, com a artista emergent, ha invertit un màxim 3.000 euros en una peça audiovisual per a un ‘single’. «T’has de servir d’amics, als quals pagues molt poc... I ho fas sabent que aquests 3.000 euros mai tornaran», va exposar. Salvador Cufí, cap del segell independent Música Global, precisament la que treballa amb Pérez, va exposar el punt de vista d’una discogràfica petita: «Molts dels nostres artistes es gestionen ells els vídeos, sinó seria inviable». I va afegir que ells apostaven –«sabem que és a fons perdut»– per figures concretes (a la seva cartera tenen Miki Núñez, Judit Neddermann, Doctor Prats...) per rodar videoclips. El que paga Youtube, gran canal de difusió d’aquests vídeos, no arriba a xavalla (podríem fixar en uns mil euros el milió de reproduccions). Trobar videoclips a la televisió és gairebé un miracle, i més si es compara amb el que aquesta relació va arribar a ser.

Altres miracles

També existeixen els miracles ‘oropelístics’ que sorgeixen de fenòmens molt puntuals com Morad, que amb un pressupost ínfim aconsegueixen milions i milions de reproduccions als seus videoclips. L’audiovisual va ser una part indispensable de l’expansió anys enrere de la gegant onada urbana que ara copa el ‘mainstream’ musical. Ajuda a créixer la imatge i la dimensió d’un artista, i per això ningú hi renuncia. I si abans hi podia haver tres o quatre videoclips per disc, ara hi ha artistes que no conceben un llançament sense un videoclip.

En aquest sentit, Guillermo Enguita, membre de la divisió audiovisual de Sony Music, va explicar en l’acte que l’alt consum de música a Youtube obliga a buscar solucions a mig camí entre la caràtula fixa i el videoclip. Així sorgeixen els ‘visualizers’, vídeos senzillíssims que ajuden a mantenir l’estètica d’un disc mentre es reprodueix una cançó a la plataforma.

Un altre aspecte destacable de la relació videoclip-música l’ha va apuntar també Àlex Pérez. El cantant va explicar que en la seva faceta de compositor era crucial saber si la cançó en la qual estava treballant tindria videoclip. Això, diu, canvia totalment la manera de treballar.

Espai de creació

Notícies relacionades

D’altra banda, les grans estrelles i els seus precisos i cuidats productes audiovisuals –acompanyat d’una inversió econòmica que, segons els professionals del sector, mai és suficient– són productes solvents que multipliquen l’obra de l’artista, tant si es diu Rosalía, C. Tangana, Bad Gyal... com Dua Lipa. Amb tots ells ha treballat la productora catalana CANADA, que amb mestria van saber obrir-se pas primer amb l’indie –‘Bombai’ (2010), d’El Guincho, va ser el primer gran impacte–, i fins avui, empresa referent en el sector, també en el de la publicitat, en el qual reprodueixen moltes de les coses que creen per als videoclips.

En la conferència, Anna Bacardit, de CANADA, ho confirmava així: «Els videoclips tenen la part interessant del punt artístic, però també pots crear tendència en la publicitat i en la societat». «Hi ha creatius que ho veuen, ho copien i es tanca el cercle», va afirmar citant ‘Malamente’, de Rosalía, el decisiu primer ‘single’ d’‘El mal querer’, que va transcendir de manera evident més enllà de l’àmbit musical musical.

Temes:

Youtube TikTok