El conceptualisme de Ferran Garcia Sevilla arriba al Centre d’Art Tecla Sala i al MNAC

Provocador, escandalitzador i profundament lliure, Ferran Garcia Sevilla (Palma, 1949) és, de vegades, un artista deliberadament incòmode. Un avantguardista autèntic i radical. 

El seu nom figura com un dels pioners de l’art conceptual, ja que en la seva primera frase creativa, a finals dels anys seixanta, va donar inici a la seva carrera amb propostes transgressores, utilitzant sobretot objectes, materials pobres i fotografies, com a registre performatiu. No va ser fins a principis dels vuitanta que es va submergir plenament en la pintura, disciplina per la qual és més conegut; durant aquella època el seu estil es va acostar més a l’herència dadaista, cubista i postmodernista. 

Tot i que, irònicament, si per alguna cosa es caracteritza el seu treball és per la independència de les seves obres, que conflueixen al marge de tot corrent estilístic o de pensament. El que de veritat ha inspirat la seva creació al llarg dels anys és la seva insaciable passió per la biologia, la física i la filosofia, així com els conceptes de «caos, maldat, estupidesa i violència, que desperten en ell una enorme repulsió que el remou per dins i l’impulsa cap a un esperit de constant revolta artística». 

Per això mateix, «Cosmos-Caos» és el nom amb què Garcia Sevilla bateja la seva última exposició. Una mostra que no vol definir com a retrospectiva, però que sí que recopila 50 anys de creació. S’inaugura el 14 de desembre al Centre d’Art Tecla Sala, que a més col·labora amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per allotjar, fins al 28 de maig de l’any que ve, la col·lecció del pintor mallorquí. 

La primera galeria, situada a l’Hospitalet de Llobregat, manté una connexió especial amb l’artista, ja que va tenir allà el seu taller l’any 1988. Ara, reuneix un gran volum de les seves peces. Per exemple, quadros protagonitzats per excèntrics missatges, com ‘Tata 5’ o ‘Muca 23’; peces d’inspiració àrab elaborades amb rajoles, com ‘Mosaic 10’, o pintura d’inspiració bèl·lica, com ‘Imperi 7’. 

Notícies relacionades

Les millors activitats familiars dels museus de Barcelona per aquest Nadal

Amb el peu esquerre

Al MNAC, d’altra banda, l’artista vol posar fi a la idea de museu com un centre d’educació, ja que defensa que, en realitat, haurien «de deseducar i convertir-se en un espai de llibertat on totes les idees siguin possibles». I ho fa mitjançant fotografies intervingudes a partir de retalls de paisatges mallorquins, com a ‘Reconstrucció’, o amb objectes que critiquen la repressió de la dictadura feixista, com les monedes franquistes banalitzades que componen ‘Així m’ho pagueu?’.  

Totes aquestes obres són, en realitat, abstraccions que busquen trencar amb els prejudicis de l’espectador i plasmar sense embuts temàtiques com la carnalitat, la guerra o l’engany de la sacralització. I és que a l’art lliure que Ferran Garcia Sevilla defensa no hi ha lloc per a l’elitisme; el significat és de lliure decisió i les interpretacions ocultes no tenen sentit.