Mor Kirstie Alley, carismàtica actriu de ‘Cheers’ i ‘Mira qui parla’

Se la recordarà pels ulls blau intens i per la mirada penetrant, una mica felina, que aquesta tonalitat li donava. Els amants de la comèdia familiar la tindran al seu panteó per aquelles tres pel·lícules que va protagonitzar amb John Travolta en les quals eren els pares d’un nadó que narrava les seves pròpies experiències (‘Mira qui parla’), d’una altra nounada que feia exactament el mateix (‘Mira qui parla també’) i propietaris d’una parella de gossos igual de xerraires (‘Mira qui parla ara’). Fins i tot els fans del gènere fantàstic la tindran present per protagonitzar la inquietant ‘El pueblo de los malditos’, de John Carpenter, en la qual els nens protagonistes eren tot el contrari que els simpàtics nens de la saga amb Travolta.

pic.twitter.com/g4nAItrR5x

— Kirstie Alley (@kirstiealley) 6 de diciembre de 2022

Kirstie Alley, nascuda el 1951 i morta dilluns als 71 anys a causa d’un càncer de còlon, va tenir una trajectòria tan irregular com meritòria, sempre entre personatges dramàtics i registres còmics. No va ser el cine, sinó la televisió, la que la va encimbellar a l’encarnar a partir de 1987 el personatge de la neuròtica Rebecca Howe en 147 episodis de ‘Cheers’, la gran ‘sitcom’ dels anys 80, per la qual va guanyar l’Emmy el 1990 i el Globus d’Or l’any següent. No va repetir el seu personatge a la sèrie derivada d’aquesta, ‘Frasier’, tot i que va seguir lligada a la televisió amb sèries com ‘El autoestopista’ (1983-1991), ‘Norte y sur’ (1985-1985) i, anys després, ‘El último don’ (1997).

També va protagonitzar diversos telefilms i per un d’aquests, ‘Un cariño muy especial’ (1994), va guanyar en el seu vessant dramàtic –interpreta la mare soltera d’un nen autista– un altre premi Emmy a la millor actriu i va obtenir una altra nominació als Globus d’Or. Va tenir també una sèrie còmica al seu propi nom, ‘Kirstie’ (2013-2014), en la qual va encarnar una estrella de Broadway, i va crear, va escriure i va produir una sèrie en què es va interpretar a si mateixa passant revista a la seva carrera a Hollywood, ‘Fat actress’ (2005).

Notícies relacionades

La Barcelona dels prodigis literaris

Fito Páez, salvatge i refinat

Els primers treballs destacables d’Alley al cine van ser a ‘Star Trek. La còlera del Khan’ (1982) i ‘Runaway, brigada especial’ (1984), un ‘thriller’ de ciència-ficció dirigit per Michael Crichton i coprotagonitzat amb Tom Selleck. Es va orientar ràpid cap a la comèdia amb ‘Disbauxa tropical’ (1987) i ‘Hay un muerto en mi cama’ (1990), totes dues de Carl Reiner, la trilogia de ‘Mira qui parla’, iniciada el 1989, i ‘Casa de bojos’ (1990), totes rodades quan triomfava a la petita pantalla amb ‘Cheers’.

Acabada la sèrie el 1993, Alley va anar alternant propostes més comercials, com ‘A las duras y a las maduras’ (1997) –en la qual va donar vida a la dona d’un milionari, Tim Allen, que acaba en una comunitat ‘amish’–, cine més autoral amb ‘Desmuntant Harry’ (1997), de Woody Allen, i ‘Un accidente llamado amor’ (2015), de David O. Russell, l’esmentada incursió en el terror amb ‘El pueblo de los malditos’ (1995) i la producció de diverses pel·lícules i telefilms. Les seves últimes aparicions van ser també a la televisió a les sèries ‘Flacked’ (2015), ‘Scream queens’ (2016) i ‘Els Goldberg’ (2019).