’Los cinco diablos’: el conte de secrets i olors que fascina Sitges

Amb la seva magnífica ’Los cinco diablos’ (Oficial Fantàstic Competició), la guionista i directora Léa Mysius s’inscriu en aquesta jove onada de cineastes francesos que persegueixen ambicions autorals sense desestimar els codis del fantàstic. «A França ens hem entossudit a obrir les barreres i deixar una mica enrere el naturalisme», ens explica. «Volem expressar el món d’una manera diferent. Tornar a portar la màgia».

El seu conte de secrets i olors pot recordar ’Crudo’, de Julia Ducournau, triplement premiada en el Sitges del 2016, en la seva aposta pel que podríem anomenar un realisme intensificat. Mysius aprova aquesta descripció d’estil i hi afegeix: «M’interessava donar el punt de vista d’una nena. Mostrar la màgia que envolta els nens, que sovint confonen la realitat amb els somnis. Segons la meva opinió, el cine ha d’explicar el món màgic. Hi ha un món real que és necessari conèixer, però no és menys cert que existeixen el somni i la fantasia». 

David Lynch com a brúixola

David Lynch com a brúixolaLa nena de qui parla Mysius és la biracial Vicky (petita però gegant Sally Dramé), devota de les olors fins al punt de cultivar i arxivar en flascons les seves favorites, com la de la seva mare, la socorrista Joanne (Adèle Exarchopoulos), per qui sent devoció. Al seu pare, el bomber Jimmy (Moustapha Mbengue), li està costant trobar aquesta passió per la Joanne al seu interior. Després d’entrar en escena la tia Julia (Swala Emati), la Sally acaba embarcada en un viatge inesperat per la història familiar i les arrels d’un succés que va marcar la localitat de muntanya on viuen. 

Entrar en més detalls sobre l’argument seria un crim. Entre els encerts del film hi ha la lenta i sàvia dosificació de la informació, «en l’intent, sobretot, de mantenir el misteri», apunta Mysius. «Em vaig fixar molt en com ho fa David Lynch. Vaig estudiar els seus guions i em vaig adonar que, en realitat, ens dona molta informació, però ho fa amb comptagotes i sobretot a través del muntatge. La meva muntadora Marie Loustalot i jo tractem la història com una gran Jenga, en la qual havíem d’anar traient peces sense que s’enfonsés la torre.» 

Aromes que porten imatges

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Aromes que porten imatgesEls sentits són una obsessió personal per a la nostra entrevistada: el seu primer llarg, ‘Ava’, del 2017, girava entorn d’una nena de 13 anys que ha de preparar-se per a la ceguesa. «Vull fer un cine molt físic, extremadament físic. El sentit que abordava a ‘Ava’ era més cinematogràfic; era el sentit de la vista. L’olfacte és menys visible, però alhora, pot fer-nos arribar imatges». Mysius somriu i demostra curiositat quan li suggereixo alguna projecció en Odorama, el sistema d’olors (o gairebé millor, fetors) creat per John Waters per a l’estrena de ‘Polyester’ el 1981. 

L’esmentada ‘Ava’ va quedar inèdita en els nostres cines, però sí que vam poder veure ‘Los fantasmas de Ismael’ i ‘París, distrito 13’, treballs com a guionista de Mysius amb i per als respectats Arnaud Desplechin i Jacques Audiard, respectivament. «Desplechin buscava guionista a través de La Fémis [l’escola nacional de cine de França]. Després de fer algunes proves, vaig acabar sent escollida. Després, vaig anar trobant feines gràcies al boca-orella i la bona recepció d’’Ava’. M’interessa molt treballar amb altres directors; al cap i a la fi, no he deixat de ser guionista, i resulta enriquidor entrar en l’univers d’altres cineastes. Tinc dues vides: una en la qual treballo per a mi i una altra en la qual treballo per als altres, sense deixar de ser jo mateixa.»