Un Tàpies a Villa Meona: el misteriós quadro pixelat del ‘reality’ de Netflix i Tamara Falcó

Isabel Preysler es va casar amb Miguel Boyer, el seu tercer marit, el 1988. Boyer havia sigut ministre d’Economia i Hisenda durant el primer govern socialista de Felipe González. Pocs anys després d’abandonar el càrrec i amb ell ja treballant a l’empresa privada (al Banc Exterior d’Espanya), el matrimoni va oferir un reportatge a 30 pàgines a la revista ‘¡Hola!’ en el qual va revelar tots els detalls de la seva nova llar: una mansió de 1.300 metres quadrats al barri madrileny de Puerta del Hierro.

El nom de Villa Meona el va posar Alfonso Ussía a compte del nombre de banys: 13. El periodista Juan Luis Galiacho, autor del llibre Isabel y Miguel: 50 años de historia de Espanya, ha descrit la casa com un «símbol de la decadència socialista felipista» l’origen del qual es troba en el reportatge esmentat, publicat el novembre de 1992.

«L’ampul·lositat i ostentació va sorprendre ciutadans i polítics, que van començar llavors una caça de la diva i un manifest menyspreu a l’antic dirigent socialista», va afirmar a ‘El Confidencial’.

Però gràcies al desplegament que va fer ‘¡Hola!’ podem saber, 30 anys després, quin quadro s’oculta rere els píxels de Netflix. L’entapissament de les butaques ha canviat, però la resta del mobiliari i l’obra es mantenen intactes. Es tracta d’un quadro del pintor català Antoni Tàpies, tal com va ressenyar la revista llavors.

Isabel Preysler el va mostrar en una altra ocasió al seu Instagram i el deficient pixelat del documental, que deixa un parell de trossos ‘a l’aire’ a diversos fotogrames, confirma que el Tàpies segueix allà.

«Sembla un quadro de principis dels 60», confirma Antoni Tàpies, fill de l’artista i president de la fundació que gestiona el seu llegat. «El meu pare treballava molt amb marbre i vernís. Ho barrejava i feia insiciones i marques abans que s’eixugués. Pel que veig a la foto, és aquesta tècnica».

Tàpies fill no reconeix l’obra concreta a través de les fotos ni creu que fos un regal del seu pare a Boyer o a Preysler. «No sé d’on va sortir, però de la nostra part no. M’imagino que el van comprar», afirma en conversa amb EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari integrant del grup Prensa Ibérica igual com aquest mitjà. «I segur que està catalogat».

¿Per què Netflix l’esborra?

El pixelat que fan els productors de La Marquesa crida molt l’atenció, però no és l’únic que apareix a tot el documental. Hi ha una escena a les bambolines d’El Hormiguero, programa en el qual col·labora Tamara Falcó, en què també apareixen diversos quadros borrosos.

Alguns usuaris han especulat a les xarxes socials amb la possibilitat que pixelin el Tàpies per evitar que el robin. Però no tindria gaire sentit: la mansió de Preysler, en la qual la seva filla va viure fins als 40 anys, ha sortit moltes vegades en els mitjans –Bertín Osborne li va dedicar un programa el 2018– mostrant més objectes de valor i no és difícil trobar la direcció.

Sense anar més lluny, Falcó mostra al ‘reality’ la ubicació i el nom de la promoció del pis que s’ha comprat «amb molt esforç» per independitzar-se. Des de la terrassa d’aquest assenyala la casa de la seva mare, que queda just al davant, a l’altre costat de l’autopista M-30.

Falcó, marquesa de Griñón, va respondre al dubte sobre el quadro en una entrevista amb Los 40. «Resulta que a Netflix necessites drets per a tot i ara tampoc t’ho puc dir, a veure si ens el robaran. M’encanta aquest quadro perquè té una textura molt particular. Però va ser pel tema drets. Fins i tot els bolsos necessitaven drets, que ja els vaig haver de dir que em deixessin en pau», va dir.

El diari esmentat s’ha posat en contacte amb la marquesa i la productora de la sèrie, Komodo, per confirmar la informació sense haver rebut resposta.

Els artistes gràfics tenen la seva pròpia SGAE, la VEGAP (Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics), que gestiona els anomenats drets de reproducció. Si un anunci, una revista, una sèrie o un documental volen reproduir l’obra d’un artista representat per VEGAP, han de passar per caixa.

Antoni Tàpies ho està, però Komodo i Netflix no han volgut pagar el que els correspon: entre 900 i 1.800 euros, d’acord amb el catàleg de tarifes de VEGAP. Netflix tampoc ha respost a una sol·licitud d’informació d’aquest diari.

«La gent entén bé que per reproduir música cal pagar uns drets. Doncs això és el mateix», resumeix el fill de Tàpies.

Si el documental hagués volgut mostrar el quadro li hauria d’haver demanat permís a VEGAP, que al seu torn li hagués demanat permís a ell com a gestor del llegat del seu pare per mostrar-lo en pantalla. «No ho han demanat, perquè si no jo ho sabria. M’imagino que el productor no ha volgut pagar els drets d’autor», conclou.

L’esborrament d’obres d’art és habitual en revistes de decoració que mostren les cases de famosos. «Jo mai he pixelat, però sí que he substituït un quadro per un altre o l’he esborrat directament», reconeix un periodista que treballa en aquest sector. «També pot succeir que hi hagi artistes a qui no els vingui de gust estar vinculats a un contingut determinat».

Notícies relacionades

Tamara Falcó, ‘la marquesa’ de Netflix: «A mi resar el rosari m’alegra la vida»

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

Una altra possibilitat, tot i que poc habitual, és que el famós no vulgui que se sàpiga que té una obra d’art determinada. No només perquè la hi puguin robar, sinó per les seves implicacions fiscals (les obres d’art estan subjectes a l’impost sobre el patrimoni).

«De vegades ens ha succeït que algú no està interessat en comunicar que és propietari i hem hagut de despenjar-lo i fotografiar la casa sense el quadro», afegeix aquest periodista. «Però no és gaire comú: la gent que compra i col·lecciona quadros se sent orgullosa de tenir-los i vol que surtin».