MÉS PERIÓDICO

Marilyn Monroe: la tomba que mai deixem de mirar

Marilyn Monroe: la tomba que mai deixem de mirar
  • El 19 de maig es compleixen 60 anys del ‘Happy birthday, mr. president’ que Monroe li va cantar a JFK i va marcar el final de la seva relació amb els Kennedy i l’inici del seu últim estiu

  • El documental de Netflix ‘El misterio de Marilyn Monroe: las cintas inéditas’ vincula la seva mort amb la relació simultània que va mantenir amb John i Robert

7
Es llegeix en minuts

Per a Marilyn Monroe ser feliç era tan difícil com ser bona actriu i es va passar la vida esforçant-se en les dues metes. Irònicament, un dels seus moments més icònics, el ‘Happy birthday, mr. president’ que va entonar el 19 de maig de 1962 en tribut al 45è aniversari de John F. Kennedy amb veu entre sexi i ennassada, va coincidir amb les seves hores més baixes tant en el camp professional com en el personal. En aquesta gala va arribar fins al micro fent passos petits de geisha: li costava caminar amb el vestit. De tan cenyit, se l’havia posat sense roba interior. Acabaven d’arreglar-l’hi, però va tornar a rebentar abans que l’actuació acabés.

Aquella nit a Nova York se li va fer l’única foto que es conserva d’ella al costat del president i el seu germà Robert F. Kennedy, fiscal general dels Estats Units. Tots dos van ser els seus amants, de forma simultània per aquella època. Una circumstància que, segons apunta el nou documental de Netflix ‘El misterio de Marilyn Monroe: las cintas inéditas’, va tenir molt a veure amb la seva mort, tot just tres mesos després que s’embotís en el que va acabar per convertir-se el vestit subhastat més car del món, que recentment va lluir Kim Kardashian a la gala Met després d’aprimar-se set quilos. 

Amant dels dos Kennedy

El periodista Anthony Summers, protagonista tangencial del documental que Netflix estrena quan es compleixen 60 anys del «probable suïcidi» de l’actriu als 36 anys per una sobredosi de barbitúrics, desempolsega les més de mil entrevistes que va fer per al seu llibre ‘Goddess: The secret lives of Marilyn Monroe’, 650 gravades en cinta. Aquesta ostentació documental no li serveix a Summers per corroborar les teories de la conspiració que apunten a un assassinat de Marilyn. Sí que es mostra convençut que les circumstàncies de la seva mort es van ocultar «de forma deliberada per la seva relació amb els Kennedy». Tan aviat com es va descobrir el cos inert de l’actriu la matinada del 5 d’agost de 1962 al dormitori de la seva casa de Brentwood, a Los Angeles, «gent que en circumstàncies normals no tenia cap sentit que hi fossin» es va abalançar sobre la possible escena d’un crim, observa Jim Doyle, agent sènior de l’FBI.

Els Kennedy, vells coneguts de l’estrella des dels anys 50, van reaparèixer en la seva vida després del seu divorci d’Arthur Miller. L’home que la va fascinar va escriure en un quadern íntim que lamentava haver-se casat amb ella: «La meva vida i les meves creacions es veuran en perill si cedeixo al seu xantatge perpetu basat en el sofriment». Durant el rodatge a Londres d’‘El príncep i la corista’, Marilyn ho va llegir per casualitat i la seva relació, ferida per un avortament que va tancar una de les seves últimes portes al seu desig de tenir fills, va acabar d’enverinar-se. La ruptura es va oficialitzar durant el rodatge de ‘Vides rebels’ el 1960, escrita per Miller per al lluïment de la seva dona. Després del divorci, Marilyn va entrar en barrina. 

La seva impuntualitat es va tornar llegendària; la seva necessitat de psicoanalistes, la menys preocupant de les seves addiccions. El febrer de 1961, Marilyn Monroe, abatuda i exhausta, va acudir voluntàriament al que creia un ingrés hospitalari per a una cura de repòs, però va acabar en una cel·la psiquiàtrica, a la clínica Payne Whitney de Nova York, on li van donar un tracte inhumà. Després de trencar el mirall de la cel·la, va fingir un intent de suïcidi amb un tros de vidre. «Una cosa totalment allunyada del meu cap en aquell moment, perquè ja sap vostè, doctor Greenson, que soc actriu i que mai se m’ocorreria fer una cosa que em deixés marques, així de presumida soc», li confessava un mes després per carta al seu psiquiatre, Ralph Greenson. 

Abusos infantils

Marilyn mai es va sobreposar de la seva tremenda infància, en la qual va patir abusos sexuals. Va transcórrer entre orfenats i famílies d’acollida pels llargs ingressos de la seva mare en hospitals psiquiàtrics. També la seva àvia Della Monroe, de qui va agafar el cognom artístic, va tenir fortes depressions i va ser institucionalitzada. Un documental francès, ‘Marilyn la dernière verité’, que s’estrenarà aquest any, abunda en la figura del pare absent, de qui només conservava una foto. El tríptic sobre Marilyn Monroe del 2022 es completarà amb l’esperada ‘Blonde’, protagonitzada per Ana de Armas, d’alt contingut sexual.  

Al tancament a la cel·la embuatada de Payne Whitney, de la qual va sortir amb ajuda del seu segon marit, el jugador de beisbol Joe DiMaggio, el va seguir el del Presbyterian Medical Center de la Universitat de Colúmbia, fins al 5 de març. Un eixam de càmeres l’esperava. «Estic de meravella», les va despatxar. En l’últim tram de la seva vida freqüentava els Kennedy en trobades que sovint tenien lloc a la casa de Malibú de Peter Lawford, el seu cunyat.

Peter «era una espècie de proxeneta dels Kennedy», descriu al documental de Netflix l’actriu Jeanne Martin, dona de Dean Martin: ell va coprotagonitzar junt amb Marilyn la pel·lícula que no arribaria a acabar, ‘Something’s got to give’. Els Kennedy «eren vulgars i previsibles com el seu pare», explica Jeanne: Joe P. Kennedy, el patriarca del clan, els arengava perquè col·leccionessin amants.

Ordre d’acabar amb la relació

Una actitud que a Marilyn la complaïa, segons un d’aquests quaderns on escrivia reflexions. «Sempre vaig admirar els homes que han tingut moltes dones. Serà perquè a la filla d’una dona insatisfeta la idea de la monogàmia li resulta buida», recull el llibre ‘Marilyn Monroe. Fragmentos’ (Seix Barral). El seu exmarit Arthur Miller la va comparar amb una poeta de carrer que intentava «recitar els seus versos a una multitud que, mentrestant, li fa esquinçalls la roba».

Després de cantar-li el ‘Happy birthday, mr. president’ a JFK, els Kennedy van rebre l’ordre de liquidar la seva relació amb Marilyn Monroe. L’FBI investigava l’actriu, també els informants de la màfia li van poblar la casa de micròfons i li van punxar els telèfons, així com la mansió dels Lawford a Malibú, per recollir sucosa informació que poguessin utilitzar contra el fiscal general.

Últim cap de setmana amb la màfia

Marilyn Monroe, d’extraordinària intel·ligència i sensibilitat, es va sentir com un tros de carn després que els Kennedy, via Bobby, li ordenessin tallar qualsevol tipus de comunicació amb ells, amb la guerra freda i la crisi dels míssils amb Cuba com a teló de fons. El documental eludeix el seu últim cap de setmana amb vida, el 28 i 29 de juliol de 1962, que hauria transcorregut a l’hotel Cal-Neva, al llac Tahoe, en fosques circumstàncies. Segons recull el llibre ‘Marilyn y JFK’ (Aguilar), l’actriu, en una de les seves últimes sobredosis, hauria sigut violada pel mafiós Sam Giacana i un dels seus homes, que van fer unes fotos que Frank Sinatra, convidat a la festa de renovació de l’hotel, es va apressar a cremar.  

L’actuació de Marilyn Monroe al Madison Square Garden de Nova York també la va penalitzar en el camp professional. Va ser la gota que va fer vessar el vas de les seves contínues absències en el rodatge de ‘Something’s got to give’ i va precipitar el seu acomiadament de la 20th Century Fox. Les fotos del moment estel·lar de la pel·lícula, amb una esplèndida Marilyn nedant despullada de nit en una piscina a una setmana de complir els 36 anys, es van publicar de tota manera a la revista ‘Life’. Monroe va arribar al ‘set’ amb un barnús blau i un biquini color carn a sota, amb el qual estava previst que es fes la sessió, però segons nedava es va anar desposseint de les peces, començant per la part de dalt.

L’última sessió

Entre el 20 de juny i a mitjans de juliol de 1962, Marilyn va contraatacar contra la Fox amb una campanya promocional, que va incloure entrevistes i sessions de fotografies com la que va fer George Barris, que va recórrer al costat de l’actriu emblemàtiques localitzacions de Los Angeles. La Fox no va tardar a lamentar la seva decisió i l’actriu va ser readmesa. Bern Stern també la va retratar per a ‘Vogue’ a finals de juny de 1962 en una habitació de l’Hotel Bel-Air. Abans de posar, lànguida i provocativa, Marilyn va demanar tres ampolles de Dom Perignon. 

Notícies relacionades

Joe DiMaggio va organitzar el seu funeral el 8 d’agost al Westwood Village Memorial Park. Va voler donar-hi un caràcter íntim i es va assegurar que els Kennedy i els astres de Hollywood es mantinguessin lluny de la cerimònia. La mort de Marilyn va apuntalar el mite. La cripta, de color rosa, és una de les més visitades del cementiri de Los Angeles. I aquesta setmana la serigrafia que li va dedicar Andy Warhol s’ha convertit en l’obra d’art més cara del segle XX. Sis dècades després de la seva mort, el mite de Marilyn Monroe continua fent-se gran dia a dia.