Perfil

Marc Anthony, el Gustavo Adolfo Bécquer de la salsa

Marc Anthony, el Gustavo Adolfo Bécquer de la salsa
  • El déu suprem de la salsa romàntica actua aquest divendres a Barcelona a cavall d’un nou treball sensacional, ‘Pa’lla voy’

4
Es llegeix en minuts
Luis Troquel
Luis Troquel

Periodista

ver +

‘Pa’quí’ ve. Per fi. A la tercera sembla que res ja pot torçar-se i aquest divendres, 17 de juny, Marc Anthony i el seu tremend combo salser desembarcaran a Barcelona. Exactament a Cornellà, a l’RCDE Stadium, on ja va actuar a l’estiu del 2016. Les restriccions van obligar després a ajornar successivament les dates previstes per al 2020 i el 2021. El que formava part de la gira del seu anterior disc ‘Opus Tour’, va passar a denominar-se ‘World Tour’, per ara, coincidint amb el llançament d’un sensacional nou treball, enarborar el seu rotund títol: ‘Pa’lla Voy Tour’.

De l’East Harlem novaiorquès on va néixer fa 53 anys al món sencer. Girant en creixent espiral. El menor dels vuit fills d’una família porto-riquenya. Marco Antonio Muñiz Rivera. En dues paraules: Marc Anthony. Amb nom de lloctinent del Cèsar i formes de màxim emperador. La veu del qual bé sembla un designi diví.

El Gustavo Adolfo Bécquer de la salsa. I per altisonant que el símil pogués sonar, està plenament justificat. Per partida doble. La primera, la més evident, com a déu suprem de l’anomenada salsa romàntica, que tan mal vista pels puristes estava quan ell la va abraçar. Una fórmula musical nascuda marginalment en infinitat de músiques calentes: de la cúmbia a la batxata, del merengue al vallenato, del flamenc a la rumba (on el nostre Bambino la va portar a la seva esplendor). Sentimentals cançons melòdiques interpretades a genuí compàs racial. I que potser només en l’esmentat estil tropical disposa de nom i cognom: la ‘salsa romàntica’. De tota la vida, fins al més brau dels salsers es deixava portar pel seu cor i convertia en ballable alguna balada. Però tants d’altres s’hi van dedicar gairebé en exclusiva que va adquirir estatus de gènere (o subgènere) amb pròpia denominació.

Simplement etern

I hi ha una altra realitat, encara molt més poderosa, per la qual associar-lo a l’insigne literat vuitcentista. Quan Gustavo Adolfo Bécquer va escriure els seus ‘Rimas y leyenda’, el romanticisme quedava ‘out of time’. Aquestes «‘oscuras golondrinas’» que no han deixat de tornar, aquest «‘poesía eres tú’» podien veure’s llavors com rèmores del passat. Però en realitat, el poeta romàntic en la llengua hispana per excel·lència no vivia fora d’època. Era simplement etern. En una tessitura semblant, quan la salsa ja havia deixat enrere la seva edat d’or i semblava circumscrita a locals categories, aquell jove Marc Anthony estava cridat a mantenir viva la seva torxa. A portar-la a públics encara més amplis i generacionalment renovats.

Ningú en la història del gènere havia congregat en tants països tals multituds. Tot el que l’esmentat estil li ha donat, ell l’hi continua tornant amb escreix. El seu ritme continua sent el motor d’una figura impossible d’acotar o encasellar en un sol corrent musical. Amb angelical veu i perfil canalla, com qui posa una espelma a Déu i una altra al Diable, sap navegar amb la salsa per bandera també pels mars del pop i la música urbana. Aquests nous sons que a tants han arraconat, a ell l’han impulsat encara més; com a ocasional ‘partenaire’ de Pitbull, Gente de Zona, Maluma o Daddy Yankee entre altres rutilants duos.

Potser Shakira

¿Quina altra figura consagrada en el ‘boom’ llatí dels anys 90 s’atreviria a cantar avui a Barcelona davant aquest mastodòntic aforament? Potser només Shakira, que fa els Sant Jordi a parells i es va atrevir fins i tot amb un Estadi Olímpic en clau gairebé de festa nupcial; just quan acabava d’oficialitzar el seu idil·li amb Piqué…

Qui acaba d’estrenar relació formal és Marc Anthony, amb la paraguaiana Nadia Ferreira. Miss Univers i protagonista també del vídeo del seu últim single: ‘Nada de nada’. Cançó per cert amb perles tipus: «‘No puedo cambiar tus besos por un banco entero, sin ellos te lo juro que hasta un jeque es un pendejo….’» En els impactants dos singles anteriors (‘Mala’ i el que dona títol al disc, ‘Pa’lla voy’) s’endinsa com poques vegades en la salsa més genuïna, més física i menys sentimental. I el disc té encara moltes bales a la recambra, com la precisa ‘No se quita’.

Notícies relacionades

Aquest 30 de novembre es compleixen 30 anys de la publicació del seu primer single: ‘Hasta que te conocí’, que el va definir com a artista després de col·laboracions en propostes house anglo. En clau de celebració engega el primer dels 10 concerts del tram espanyol de la seva actual gira. «Després de 546 dies sense cantar en un escenari», va dir com a tret de sortida. «Mai en la meva vida he estat inactiu tant temps». Torna en ple juny tropical. Al crit de ‘Pa’lla voy’.