Ellen DeGeneres: la sortida de l’armari que va provocar una onada d’homofòbia (i amenaces de bomba)

El desembre de 1996, quan DeGeneres va aparèixer a ‘The Larry Sanders Show’, l’actor i humorista Garry Shandling no va tenir objecció a consultar-li per què Morgan no havia intimat amb cap home. La seva resposta no va poder ser més clara: «Ho hauria fet, si n’hagués aparegut algun de prou femení».

La pregunta no el va agafar per sorpresa. De fet, com va explicar a ‘Vanity Fair’ Dava Savel, que va ser productora executiva de la sitcom, una mica abans, el maig de 1996, l’estrella ja s’havia reunit amb part del seu equip per exposar-los una idea: aprofitar el final de la quarta temporada per revelar al món la seva orientació sexual. No només la del seu fictici àlter ego, també la seva.

L’etapa fosca

«Ningú entenia com era de fosca aquella etapa per mi. Estava realment en una profunda depressió. Mai havia estat tan deprimida en la meva vida», va rememorar ella mateixa el 2017 a l’agència de notícies Associated Press.

El camí de l’exoneració no va ser fàcil. «En realitat, la raó per la qual el vam anomenar ‘El episodio del cachorro’ és perquè quan els guionistes van dir als executius que volien que sortís de l’armari, ja que el meu personatge necessitava tenir una relació després de quatre anys de no tenir-ne cap, algú de l’estudi va dir: ‘Bé, aconseguiu-li un cadell. No sortirà l’armari’», va aclarir fa un lustre a ‘The Ellen DeGeneres Show’, el popular ‘talk show’ que presenta des del 2003.

Malgrat aquest rebuig inicial, Dean Valentine, antic president de Walt Disney Television –propietari de la cadena ABC–, sí que va tenir una reacció sorprenentment positiva. Un cop obtinguda la seva aprovació, la maquinària es va posar en marxa. Tot, fins al més mínim detall, es va portar amb molt secretisme. Tant és així que, com va explicar a Associated Press, «els guions estaven escrits en paper vermell perquè no es veiés la tinta negra. Es destruïen al final del dia i es guardaven dins una caixa forta. Era una bogeria. Era com si fóssim espies o una cosa així». 

Punt d’inflexió

En qualsevol cas, el gran punt d’inflexió per a DeGeneres va arribar el 14 d’abril de 1997. Aquest dia els quioscos es van despertar amb un nou número de la revista ‘Time’ i a la portada es podia llegir: «Ep, soc gai». «No crec que ho hagués pogut fer temps enrere. No crec que la gent ho hagués acceptat tan fàcilment com ara. Ara com ara, em sento còmoda amb mi mateixa. I no he de témer que una cosa així perjudiqui la meva carrera perquè ara tinc el control, més o menys. Ningú em pot fer mal», va assegurar a la prestigiosa publicació.

Després d’això, va concedir dues entrevistes més. Una a la periodista Diane Sawyer i l’altra a Oprah Winfrey. Aquesta última va ser cèlebre perquè al seu costat va seure l’actriu Anne Heche, la seva parella en aquell moment. Al veure-la, el pastor Jerry Falwell la va qualificar d’«Ellen Degenerada».  

La gravació en viu i amb públic d’‘El episodio del cachorro’ no va estar exempta de controvèrsia. L’ABC va rebre una allau de cartes homòfobes. Fins i tot hi va haver dues amenaces de bomba minuts abans que les càmeres s’encenguessin.

Càstig a Laura Dern

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Tot i que si algú es va veure afectada per avenir-se a fer un ‘cameo’, sens dubte, va ser l’actriu Laura Dern: després de ficar-se a la pell de Susan, la dona de qui Ellen Morgan s’enamorava perdudament, Hollywood va prescindir dels seus serveis durant gairebé dos anys. Les altres estrelles convidades que van recolzar DeGeneres en l’històric capítol –la mateixa Winfrey, K. D. Lang, Demi Moore, Gina Gershon, Jenny Shimizu o Billy Bob Thornton– també es van enfrontar a l’animadversió de part de l’audiència.

‘El episodio del cachorro’ es va emportar un premi Peabody i l’Emmy al millor guió de comèdia el 14 de setembre de 1997. ‘Ellen’ únicament va tenir una temporada més i es va cancel·lar el 22 de juliol de l’any següent. Tanmateix, el seu llegat és innegable: va obrir les portes de bat a bat perquè les ficcions nord-americanes incloguessin, per fi, més trames i personatges de pes LGTBI. Des d’aleshores la televisió no ha tornat a ser la mateixa.