Crítica d’‘En un muelle de Normandía’: entre el cine social i el cofoisme

Basada en un aclamat llibre de no-ficció en el qual la periodista Florence Aubenas detallava les dificultats laborals del grup de professionals de la neteja entre qui s’havia mantingut infiltrada, la tercera pel·lícula de l’escriptor Emmanuel Carrère converteix el que en aquest text original era abans que res un retrat d’explotació obrera –a les seves pàgines, Aubenas es mantenia fora de pla– en un qüestionament dels dilemes ètics que el periodisme d’immersió planteja. I per a això recorre a una estratègia, posar l’actriu Juliette Binoche en el centre d’un repartiment compost d’intèrprets no professionals, que resulta coherent amb l’interès en la impostura i en la línia separadora entre ficció i documental que fonamenta tant la pel·lícula mateixa com diversos llibres de Carrère.

La desviació de focus no resultaria problemàtica si, al portar-ho a terme, la pel·lícula no tractés el gremi de les netejadores de forma vaga i estereotipada, i si aquestes escenes en les quals Binoche neteja lavabos no fessin la sensació de ser una mera exhibició de compromís actoral. Però el seu problema més greu és que posa el debat sobre l’ètica periodística en el centre només per resoldre’l amb frivolitat i autocomplaença; tot el que arriba a afirmar és que, en el cas dels reporters encoberts i els escriptors com Carrère –algunes de les obres del qual han sigut acusades de parasitar els seus objectes d’estudi–, el fi justifica els mitjans.

 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque