Crítica de música

Insectes i faules al Mercat de Vic

La mostra va somiar la normalitat en una primera jornada en què van destacar l’electrònica amb vistes al bosc de Jansky i el destil·lat pop d’El Petit de Cal Eril, estrenant el seu sisè àlbum, ‘N.S.C.A.L.H.’

Insectes i faules al Mercat de Vic

Clara Orozco

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La il·lusió per la tornada a la normalitat es respira aquests dies en un Mercat de Música Viva de Vic encara envoltat per restriccions pandèmiques, però que recupera una bona part dels concerts presencials minimitzats en la torturada edició del 2020. Una seixantena d’actuacions i la tradicional àgora de professionals vesteixen una 33a edició encaminada a «obrir finestres i portes, i recuperar l’estat d’ànim», va sospirar aquest dimecres el director artístic Marc Lloret a la sessió inaugural del teatre L’Atlàntida.

Després de demanar-nos a tots que tinguéssim les «ments obertes» davant el vindria, va entrar en acció el duo electropoètic Jansky amb una de les inauguracions més arriscades que es recorden al Mercat: un diàleg tecnologicorgànic en honor a l’insecte, assentat en la gravació del so de cigales, llagostes, abelles i altres variants invertebrades al camp mallorquí. Per a això, la poeta Laia Mallo va lluir com una libèl·lula d’ales verdoses desplegables i el músic-ambientòleg Jaume Reus va optar per un sinistre model negre.

Sexe al bosc

Notícies relacionades

Escenografia de fantasia, amb motius vegetals, i una làmina sonora minimalista, encavalcada amb el sord rumor de la fauna minúscula del bosc, donant pas a la veu de Mallo en un paisatgisme somiador, frec a frec dels mons de Laurie Anderson o l’última Björk. Els bucòlics tocs de flauta de Reus i l’entrada del ritme, que tendia als greus, van obrir noves dinàmiques a ‘Phanero sibylla’ i a la tribal ‘Cardar i cantar’, cançó ja publicada (avenç de l’àlbum ‘Insectasynth’) en què la parella diu que els humans no som tan diferents dels grills en els nostres impulsos cap al sexe i les cançons. La «proposta estranya d’insectes que fan música» –així la va presentar Laia Mallo– va ser distingida la primavera passada per la BBC als seus premis Sound of the Year.

L’altre gran focus d’atenció de la jornada, l’estrena de ‘N.S.C.A.L.H.’, d’El Petit de Cal Eril, va ratificar l’estat de gràcia de Joan Pons i companyia, músics que continuen traient punta al seu so propi i distintiu, una arquitectura pop que conjuga el misteri i la línia clara. Cançons d’estrena com ‘Les hores’, ‘Non tornerai’ o ‘Ara o mai’, amb les seves faules sobre la història i el destí de la humanitat, ben entrellaçades amb repesques de ‘Pols’ o ‘Sento’, van regnar manejant guitarres minucioses i sanefes de sintetitzador, en diàleg amb els ‘leds’ geomètrics de la suggerent posada en escena. La peça final, ‘No sabràs com acabarà la història’, va deixar oberta l’evolució d’aquest grup referencial del pop modern català.