Morad, l’altaveu dels marges, pren l’Estadi Olímpic

Dos anys i tres mesos després d’un primer concert tan íntim com caòtic, Morad –aquell dia debutant sobrepassat per les emocions– va tornar a actuar a Barcelona convertit ja en una figura que va moltíssim més enllà del seu barri, la Florida (l’Hospitalet). El raper s’ha fet tan gran com el seu públic. Dissabte a la tarda va actuar en un Estadi Olímpic molt segmentat amb totes les entrades posades a la venda esgotades (prop de 2.000).

Morad és l’altaveu per on sonen moltíssimes històries silenciades. Les que succeeixen on les institucions miren de reüll. Però el marge crida més que mai a través de Morad, a qui no es pot contenir perquè no cessa en el seu afany de denunciar abusos (policials, sobretot) i de reivindicar-se i de representar la «classe obrera» –que va definir enmig del concert–. Tot surt d’aquí, com va cantar a ‘La calle y su clase’: «Jo he viscut una vida amb molt passat; sense tenir un passat i amb poc futur». Com es va veure dissabte, entre el seu públic hi ha complicitat, hi ha comunitat (els M.D.L.R., per ‘Mec de la rue’, noi del carrer). Continguts per les mesures anti-Covid, es pensa en la gresca de celebració que podria haver sigut allò (només hi va haver un moment de desbordament que va ser apaivagat per l’artista).

Significatiu és que entre el públic hi hagi banderes: del Marroc especialment –d’on prové la família de Morad–, de Colòmbia i del Líban. Compartien espais, problemes, vides senceres i ara comparteixen lletres i gestos, com el de saludar dibuixant amb la mà una ‘L’ (de llibertat, s’entén) amb el dit índex i el polze. En resum: un fenomen que ha ajudat a cridar a aquells que el viuen però també ha ajudat a aplaudir als que l’observen. I potser alguna persona descobreix ara des de la seva talaia que qui explica això és un veí seu.

Notícies relacionades

Morad, el ningú de platí: «Si vaig als Grammy, aniré en xandall»

Morad, la veu del carrer

Per als primers va ser el concert, que va durar una mica més d’una hora, a través de les seves populars cançons de denúncia de relat transparent: ‘Aguantando’, ‘He visto’, ‘Normal’... Quan va presentar ‘Les duele’, va explicar: «Un amic em va donar un consell: ‘Sempre molesta perquè els dol’». Les cançons són la seva manera de refer-se dels cops.

Morad va aparèixer acompanyat a l’escenari del productor SHB i una desena llarga de nens del seu barri. Els nens van lluir, al final del concert, els discos d’or i de platí que ha aconseguit el raper de l’Hospitalet. Una manera d’agrair als presents el suport a la seva carrera. Des de la tarima es va dirigir tant als de dins de l’estadi –va parlar constantment amb els del seu barri– com també als de fora, amb referència a la policia present als voltants. No va ser casualitat, doncs, que acabés amb una de les seves últimes cançons, ‘Paranoia’, en la qual es repeteix una vegada i una altra ‘Catalunya fuck Mossos d’Esquadra’.