¿Com entrar, literalment, en l’univers de Klimt?

Gustav Klimt i el seu univers artístic protagonitzen l’exposició immersiva que porta l’artista fins al segle XXI, al Centre d’Arts Digitals Ideal de Barcelona. La mostra, que recorre el naixement del Modernisme i del feminisme, s’endinsa en la trajectòria d’un pintor excepcional que, amb la seva particular estètica, va crear algunes de les obres més reconegudes de la història de l’art.

L’experiència immersiva l’han creat Layers of Reality i l’estudi belga Exhibition Hub, amb un pressupost total de prop d’un milió d’euros. La mostra s’ha estrenat simultàniament a Barcelona i Brussel·les, on es podrà veure a partir d’aquesta mateixa setmana a la Galerie Horta, un espectacular espai Art Nouveau que forma part del conjunt arquitectònic de la Gare Centrale de la capital belga.

En la producció hi han intervingut múltiples artistes i estudis creatius en arts digitals locals i internacionals com Dirty Monitor, Broomx, ActiveMe, Jordi Massó o Sergio Albiac.

Viena i Barcelona

L’experiència immersiva té com a comissàries dues dones, la catalana Imma Fondevila i l’austríaca Theresia Nickl, i, com han remarcat aquest dijous a la presentació, s’acosta a la figura de l’artista des d’un punt de vista inèdit a partir de dues grans àrees temàtiques: el Modernisme i el feminisme.

Fondevila ha explicat que el discurs expositiu posa en relleu «les relacions fins ara poc conegudes entre artistes i activistes de la Viena on va viure Klimt i la Barcelona d’aquell temps».

La mostra destaca l’esperit de modernització que encarna Klimt en la seva època, el seu desig de renovar l’art, de trencar amb el passat, que el va portar a abandonar una carrera molt prometedora dins de la pintura acadèmica per fundar, al costat d’altres artistes, la Secessió, un moviment que reivindicava la llibertat creativa davant un art caduc i conservador, i que té el seu equivalent a Catalunya amb el Modernisme.

Nou rol femení

El moviment va tenir un abast global: Tiffany als Estats Units, Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Liberty al Regne Unit o Floreale a Itàlia. Coincidint amb la revolució artística, un altre gran moviment de canvi s’estava gestant: el feminisme, en el qual activistes d’àmbits molt diversos van començar a reivindicar un rol nou per la dona a la societat.

’Klimt: l’experiència immersiva’ dedica un espai expositiu al context general de les dones de l’època que van lluitar per participar activament a la societat, reivindicant la tasca de dones catalanes i austríaques que, impulsades per un esperit de canvi, es van convertir en activistes i professionals, com Dolors Monserda, Carmen Karr, Francesca Bonnemaison, Teresa Claramunt, Berta von Suther, Adelheid Popp (premi Nobel de la Pau) o Therese Schlesinger.

Nova sala de 300 metres

La mostra analitza també la representació de la dona que va fer Klimt als seus quadros i convida el visitant a descobrir la parella que el pintor formava amb la dissenyadora i empresària Emilie Flöge, figura molt influent, amb qui va establir una relació sentimental i d’inspiració mútua.

Coincidint amb la inauguració de la seva tercera experiència immersiva, Ideal estrena una nova sala interactiva de 300 metres quadrats, ubicada en una nau annexa ocupada fins l’any passat pel Temple Taoista de Barcelona.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Aquest nou espai, que manté alguns dels elements de l’arquitectura religiosa original, està ocupat per una instal·lació titulada ‘Viena 1900’, creada per l’estudi barceloní Broomx, que permet als visitants interactuar amb les seves creacions en una pantalla gegant de 180º i que convida el públic a fer un passeig per la Viena del Noucents.

Els dos moments immersius més intensos són l’audiovisual de 360º que recorre algunes de les pintures més conegudes de Klimt, i l’audiovisual de realitat virtual de deu minuts en què el visitant se submergeix en un passeig oníric per obres com ‘Dànae’ (1907), ‘Judit I’ (1901), ‘L’arbre de la vida’ (1909) o ‘Mort i vida’ (1916).