Dia del pare

10 pel·lícules i sèries sobre l’aventura de ser pare a la fi del món

En ocasió del tradicional Dia del Pare, seleccionem un grapat de propostes, disponibles en ‘streaming’, sobre progenitors disposats a tot pels seus fills en situacions límit (apocalipsi zombi, devastacions globals, pandèmies letals, viatges espacials sense retorn), a tall de metàfora dels difícils temps que vivim

Des de sempre, el cine de gènere ha tingut l’estranya habilitat de reflectir, a tall de metàfora, microscopi o mirall deformador, les crisis socials –i les seves pors subjacents– a què s’ha hagut d’enfrontar la Humanitat al llarg de la seva història. El gènere ha vaticinat com ningú el desastre mediambiental a què es veu abocat el planeta i les esfereïdores conseqüències de les pandèmies d’origen víric com la Covid-19. I, també, ha sigut capaç d’analitzar amb estranya clarividència el desorientat paper de la paternitat en temps extrems de crisi com el que ara ens toca viure. En ocasió del Dia del Pare, hem volgut seleccionar deu pel·lícules i sèries de ciència-ficció i terror sobre progenitors de cap manera heroics o modèlics, però sí disposats a lluitar i donar-ho tot pels seus fills en entorns apocalíptics o pròxims a la fi del món: devastació zombi, epidèmies globals, meteorits destructors, malsons tecnològics o viatges espacials sense retorn. Un món, sí, bastant semblant al nostre.

‘Cielo de medianoche’ (George Clooney, 2020)

Moltes de les odissees espacials que s’han filmat en els últims temps tenen com a eix central el dol després de la pèrdua, la més dolorosa, sens dubte, la d’un fill. Després de la seva participació a ‘Gravity’, George Clooney va adaptar la novel·la de Lily Brooks-Dalton per posar-se a la pell d’un home que va preferir consagrar la seva vida a la ciència abans que al seu paper de pare. Ara que la fi del món s’aproxima, sol i malalt a l’Àrtic, consumit per la culpa, busca per primera vegada la connexió humana, que trobarà en una nena que ha quedat abandonada a l’estació polar. Ella es convertirà en el nexe d’amor perdut amb aquesta filla que no va conèixer. Disponible a Netflix.

‘Interstellar’ (Christopher Nolan, 2014)

L’epopeia espacial de Christopher Nolan ens fa viatjar a la immensitat del cosmos a cavall de la física gravitacional. Però més enllà de la seva grandiositat i el seu sentit èpic, ‘Interstellar’ ofereix el més emotiu i íntim diàleg interdimensional entre un pare i la seva filla que un pugui imaginar: el d’aquest astronauta (Matthew McConaughey), enviat a l’espai per salvar la humanitat del desastre ecològic, que s’acabarà llançant a la immensitat d’un forat negre per intentar recuperar aquesta filla (Jessica Chastain) que va perdre a la Terra. Disponible a HBO, Netflix, Prime Video, Apple TV+, Rakuten TV, Microsoft Store i Google Play.

‘La carretera’ (John Hillcoat, 2009)

Basada en la novel·la homònima de Cormac McCarthy, ‘La carretera’ és el relat de supervivència d’un pare (Viggo Mortensen) i un fill (Kodi Smit-McPhee) en un món convertit en un erm hivernal, cobert de neu i de cendra, devastat per una apocalipsi d’origen inconcret, potser un descens de les temperatures, potser una hecatombe nuclear. Una devastadora i desesperançada elegia moral sobre com intentar sobreviure i mantenir el seny en un món on s’ha esvaït qualsevol indici d’humanitat i on el vincle filial no és un tema, sinó l’argument mateix. Disponible a Prime Video, Filmin, Movistar+, FlixOlé i Rakuten TV.

‘Devs’ (Alex Garland, 2019)

A més de contenir milions d’idees que enriqueixen el terreny de la ciència-ficció, la sèrie d’Alex Garland es basa principalment en la pèrdua. El nom de la companyia tecnològica presidida per l’excèntric guru Forest (Nick Offerman) pren el nom de la seva desapareguda filla Amaya, que també és present com a imatge icònica a través d’una enorme estàtua que presideix el complex. Pot ser que la seva trama conspiradora pugui despistar, però al final queda clar que ‘Devs’ gira entorn d’un pare que fa tot el possible per recuperar la seva filla, tot i que sigui saltant-se l’ètica científica, tot i que sigui deixant cadàvers pel camí. L’amor més pur com a única forma de salvació. Disponible a HBO.

‘La luz de mi vida’ (Casey Affleck, 2019)

La segona pel·lícula darrere la càmera de Casey Affleck, després de la gamberrada ‘I’m still here’ i les acusacions d’assetjament sexual, és una intimista i delicada visió sobre la paternitat enmig de la fi del món després d’una pandèmia que ha aniquilat la població femenina. El seu personatge és el d’un pare que es refugia al bosc per protegir la seva filla, una de les poques supervivents en un món dominat ara per la barbàrie masculina. Contrasta l’entorn primari i amenaçador on habiten amb la immensa tendresa que es professen i adquireix una importància fonamental el paper educatiu que juga el pare a l’hora d’ensenyar-li valors a la seva filla perquè pugui sobreviure enmig de la deshumanització. Disponible a Movistar+, Rakuten TV, Google Play i Apple TV+.

‘Les últimes hores’ (Zak Hilditch, 2014)

A falta de només 12 hores perquè la fi del món arribi a Austràlia després de la caiguda d’un meteorit a l’hemisferi nord, l’indolent James abandona la seva nòvia embarassada i decideix fer servir el seu últim dia a la Terra en una ‘rave’ a tall de desfasat ‘game over’. De camí, no obstant, trobarà una nena perduda que busca el seu pare entre el caos i la bogeria, i, de mala gana, decidirà ajudar-la. Aquest últim viatge abans del final de tot acabarà sent un viatge de redempció, en el qual la nena farà canviar a James la seva percepció del que realment importa. Un intens, físic i emotiu relat apocalíptic sobre l’amor com a única opció possible davant el desastre. Disponible a Filmin, Rakuten TV, Google Play i Apple TV+.

‘Maggie’ (Henry Hobson, 2015)

En un futur pròxim, i amb la humanitat encara sota els dramàtics efectes d’una pandèmia zombi, un home (l’Arnold Schwarzenegger en persona, aquí banyat en llàgrimes) haurà de lidiar amb el dur procés de transformació en morta vivent de la seva filla adolescent (Abigail Breslin). Allunyada dels cànons habituals del cine de zombis, l’‘opera prima’ de Henry Hobson és un melancòlic, poètic drama familiar sobre tot allò que un pare estaria disposat a fer per evitar la inexorable i insuportablement cruel mort d’un fill, sigui a causa d’un virus zombi o de qualsevol altre tipus de malaltia. Disponible a HBO i Prime Video.

‘Logan’ (James Mangold, 2017)

Notícies relacionades

Ha deixat de ser el Llobató per abraçar la seva primera identitat mentre el deteriorament físic i els fantasmes el continuen consumint en el seu retir. L’última aventura del superheroi més icònic dels X-Men (Hugh Jackman) comença quan descobreix que una empresa d’armament ha clonat el seu ADN per dissenyar un nou mutant, una nena amb urpes d’adamantium creada a imatge i semblança seva. James Mangold va convertir en ‘western’ crepuscular sense gairebé èpica aquesta pel·lícula el discurs de la qual gira entorn de l’herència, el llegat i les relacions entre pares i fills: entre Charles Xavier i Logan, i entre Logan i la petita Laura (Dafne Keen). Disponible a Kubo, Microsoft Store, Apple TV+, Rakuten TV i Google Play.

‘The mandalorian’ (Diversos directors, 2020-21)

Cert que Mando no és el pare del petit Grogu, però, des de la seva primera trobada, la relació entre tots dos anirà adquirint un caràcter paternofilial molt poderós, deutor del superclàssic del manga de samurais ‘El lobo solitario y su cachorro’. En aquest cas, un caçarecompenses cuirassat decidirà protegir tant sí com no la criatura més buscada de la galàxia, tan fràgil en la seva aparença com tremendament poderosa. Mentre avanci l’aventura durant les dues temporades de la sèrie, el vincle afectiu entre els dos s’anirà intensificant fins a una escena final que encongeix per dins. Disponible a Disney+