Filmin, o com triomfar en temps de pandèmia

Mentre tots ens manteníem tancats a casa, Juan Carlos Tous, Jaume Ripoll i José Antonio de Luna (director executiu, responsable editorial i encarregat de desenvolupament de negoci, respectivament, de Filmin) vivien una autèntica odissea a l’hora de reafirmar-se a través de la seva plataforma dins del competitiu mercat del ‘streaming’.

Sabien que era un moment crucial per demostrar que estaven a l’altura dels grans gegants a l’hora d’oferir una programació de qualitat i compromesa amb el cine d’autor, que des del primer moment els ha diferenciat de la resta. I, també, d’anar més enllà.

Les primeres setmanes van ser d’autèntica ebullició. Calia reforçar l’estructura per donar servei a tots aquells nous usuaris que des de casa seva demandaven contingut durant el confinament. «Vam patir estrès tecnològic», explica a El Periódico Jaume Ripoll. Però no només van treballar per enfortir la plataforma, sinó que durant aquells mesos van llançar el redisseny de la pàgina web, van llançar projectes com ‘The Filmin Times’ (un recorregut per la història contemporània d’Europa a través del cine), van incorporar catàleg de pel·lícules clàssiques, van allotjar l’estrena directa de molts films que no tenien sortida comercial de cap altra manera i van donar cabuda a tots aquells festivals que van decidir apostar per l’‘online’ com a única manera de donar a conèixer la seva programació en temps de pandèmia.

No obstant, Ripoll no creu que la Covid-19 hagi sigut l’únic responsable d’un canvi de paradigma, només un agent accelerador. «Els festivals híbrids ja existien. El nostre propi, La Atlántida i la col·laboració que hem tingut des de fa gairebé set anys amb certàmens com ara In Edit, Docs Barcelona i La Alternativa. El que passa és que totes aquestes iniciatives no havien tingut tanta repercussió com en el cas del D’A durant la tancada». Filmin també havia sigut pionera en el qüestionament de les finestres de distribució. En aquest sentit, tenen diverses fites al seu historial, l’estrena de ‘Tiro en la cabeza’, de Jaime Rosales, o l’èxit de ‘Carmina o revienta’, de Paco León.

Internet, d’enemic a aliat

El camí no ha sigut fàcil fins a arribar al punt on es troben, amb una facturació el 2020 que ronda els 15 milions d’euros, més del doble que l’any anterior. Des de la seva creació el 2007 han hagut de passar molts esculls. El públic no estava acostumat al Vídeo On Demand, la pirateria es trobava en un moment de màxim apogeu i la indústria veia internet com l’enemic. Amb tot en contra, ¿com van veure tan clar des del principi aquest canvi de paradigma i, malgrat les dificultats, van decidir continuar lluitant? «La clau va ser el moment. Sabíem que internet es convertiria en el canal de distribució de cine d’una manera natural», explica Juan Carlos Tous. «Sabíem que explotaria en algun moment, però quan... això era més difícil, així que el repte va ser resistir».

L’important per a ells va ser ser rigorosos amb el tipus de marca i plataforma que volien crear. I perseverar. Es van aliar amb les principals distribuïdores de cine independent i a poc a poc van anar generant un catàleg. «Al principi això ens hauria pogut perjudicar, perquè molts espectadors potencials haurien pogut pensar que el nostre cine era esnob, però això ens va permetre també reforçar-nos davant la competència amb una vocació eminentment generalista».

Comunitat cinèfila

En realitat, Filmin va crear una «comunitat cinèfila», la Comunitat Filmin, molt activa a l’hora de recomanar i també de criticar decisions com la d’incloure la saga de Torrente dins del catàleg. «A mi m’omple d’orgull, perquè això vol dir que aquests usuaris senten la plataforma com a seva. Tot i que nosaltres sempre lluitarem per la diversitat i pel sentit de l’humor. Cal que riguem més de nosaltres mateixos, sobretot, en aquests temps», puntualitza Ripoll.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

El gener d’aquest any van anunciar un pas més en la seva expansió. Filmin s’ha associat als fons de capital de risc Nazca Capital i Seaya Ventures (accionistes de Cabify i Glovo) per refermar-se al sector. «Després de 13 anys d’etapa, molts socis volien monetitzar la seva inversió», continua Tous. «Així que va ser un bon moment per donar-los sortida i aportar múscul financer per poder abordar nous objectius».

Un d’aquests nous reptes és integrar-se dins de la producció de ficció televisiva. En els últims anys ja havien participat en alguns llargmetratges, com ‘Ojos negros’ i ‘A stormy night’. Ara han apostat per traslladar al format sèrie el llibre de Carlo Padial ‘Doctor Portuondo’, que ell mateix s’encarregarà de dirigir. «La nostra voluntat és apostar per produccions singulars que reforcin la nostra idea de marca, que siguin úniques i especials», explica Ripoll, que remarca, a més, el seu compromís amb les sales de cine estrenant de manera simultània pel·lícules com ara ‘Lux aeterna’, de Gaspar Noé o ‘She dies tomorrow’. ¿El futur? «S’està construint en aquest moment», culmina Tous.