Conte nadalenc perifèric i consumible

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

22 de de desembre del 2020. 20:17

0 Comentaris

Boney M, ai guana güis yu a merri crismas (extended version), el camí que porta a Betlem, love actually, la princesa promesa, que bonic que és viure, sol a casa, Chencho, Chencho, la marxa Radetzky des del Musikverein amb les palmes i palmetes i els seus directors d’orquestra desfermats, els salts d’esquí en llocs calvinistes i luterans del nord d’Europa, miiil euros, miiil euros, miiil euros (el calb de la Loteria, Doña Manolita, l’aturat amb sort i amb barri solidari, la justícia per a Justino), el conte de Dickens i tu ets Scrooge, la pau a la terra als homes de bona voluntat, els tortells, els polvorons, les rostes, els caganers, els «cagapresses» i la cagarel·la. L’‘ande, ande, ande la Marimorena’, els pessebres, els whatsaps amb GIFs sense puta gràcia, el nen Jesús, la vida de Brian, els grans magatzems i els sopars petits per decret, els llums led als carrers, la col llombarda, el lletó de Castella, els peixos al riu, les dotze al rellotge (és un poema de Jorge Guillén), les llistes del millor de l’any, la bossa de cotilló sense estrenar, el vestit de nit a l’armari al costat de la ¿estola, xal, una cosa així?, la corbata de llacet al seu niu, els petons inèdits, els tacons, el bingo i la brisca, els bralettes vermells del Bershka, les bombolles adolescents, els pròxims i els malavinguts, els convivents com zombis, deixar que corri l’aire, el vi de criança, el llagostí de Buenos Aires. Cavalcades estàtiques, arbres artificials, raïm sense llavor, fruita gebrada, els rens de nas vermell en un erto despietat, postals i portals i per quins, la missa del gall, els jocs de missa o de taula, les nines de famosa es dirigeixen al portal i al món sencer vull donar un missatge de pau. I el ropopompom (o com sigui), els confits, els greixos saturats, la tornada també saturada, el dolor suturat amb fil narratiu, els torrons durs com la por i tous com els teixits industrials desmantellats. Els reis a Orient acumulant or, encens i mirra ves per on. La vida, un videojoc. La consola, el consol. Els que s’han quedat pel camí. Els que se’n van anar. Les morts que hi ha hagut i les que hi haurà (morts que han jagut i que jauran). La neu negra dels comiats. Creure que els contes sempre tenen un final feliç. Potser aquest conte que no és conte hauria d’acabar, en veu molt alta per la mascareta, amb els versos de Juan Bonilla «¿qué estoy haciendo aquí? / No anheles la respuesta: / estar es suficiente». Bon nadal i feliç any nou.