La pandèmia empeny els cines cap a l'abisme

El panorama és desolador. En els últims mesos s’han ajornat sense data d’estrena pel·lícules com l’última de James Bond, ‘Sin tiempo para morir’, el ‘remake’ de Steven Spielberg de ‘West Side Story’, l’esperada revisió de ‘Dune’ de Denis Villeneuve, la nova entrega de la saga ‘Fast & Furious’ i el nou acostament a l’univers Marvel ‘Viuda Negra’. Una llista tristament sense fi.

«La falta de ‘blockbusters’ és el principal problema que tenim», explica a EL PERIÓDICO Borja de Benito, responsable de comunicació de la Federació de Cines d’Espanya (FECE). «Són la gasolina que ho reactiva tot, arrosseguen la gent i és el que torna a posar en funcionament la roda d’assistència». Així ho van comprovar després de l’estrena de ‘Padre no hay más que uno 2’, de Santiago Segura, que ha recaptat més de 12 milions d’euros, i més tard amb ‘Tenet’, de Christopher Nolan, però des del mes d’agost no ha tornat a aterrar als cines cap pel·lícula tan potent, si exceptuem la cinta de catàstrofes protagonitzada per Gerard Butler ‘Greenland: El último refugio’, una de les grates sorpreses d’aquestes últimes setmanes dins de l’erm general.

Totes aquestes circumstàncies han contribuït a unes xifres de taquilla paupèrrimes en aquesta nova normalitat. La caiguda del gener al setembre ronda el 68%, tot i que la situació a Europa no és gaire diferent, entre el 60-63%. El tancament de les sales durant tres mesos, la reducció d’aforaments, la por del contagi, els rebrots i l’absència de contingut potent per programar s’han convertit en les principals causes d’aquesta debacle. 

Tancament de cines

Les sales d’exhibició, per tant, estan al caire de l’abisme. Als Estats Units, la segona cadena més important, Cineworld, ja ha anunciat que tancarà les seves 536 sales, i AMC, líder mundial (i propietària de Cinesa), es troba en greus problemes econòmics amb un deute considerable. A Barcelona, els Texas Cinemes acaben d’abaixar la persiana, seguint el trist camí del Palacio Balañá i dels Méliès; i, a Madrid, acaba de passar una cosa semblant amb els històrics cines Paz, tot i que es confia que sigui de manera temporal.

De Benito assegura que la majoria dels cines segueixen oberts «gairebé aguantats per un fil» i gràcies als ertos i altres eines que permeten flexibilitzar i reduir costos, però reconeix que és difícil saber si podran continuar funcionant a mitjà i llarg termini. «És una qüestió de resistència», diu. «En qualsevol cas, ens donen per morts des que va sortir la televisió en blanc i negre, així que tampoc és una novetat. Ara tenim un escenari complex i únic, però quan van començar les plataformes, semblaven que ens anaven a devorar i l’any passat vam aconseguir la millor xifra de recaptació en deu temporades».

No obstant, sembla difícil prometre que el panorama després de la pandèmia sigui el mateix que el que deixem al febrer. El Covid-19 ha accelerat els canvis i ha ampliat una bretxa que ja existia des de fa temps. Això ha portat les grans plataformes a adquirir contingut que inicialment havia de passar per sales. És el cas d’‘Ofrena a la tormenta’ i ‘Orígenes secretos’, que s’han pogut veure directament a través de Netflix, o ‘El príncep de Zamunda 2’, que havia de ser distribuïda per Paramount i finalment ha sigut comprada per Amazon Prime Video per 125 milions de dòlars. L’últim a caure en la temptació ha sigut Javier Fesser. Un dels directors més taquillers del cine espanyol gràcies a ‘Campeones’ s’ha saltat les finestres per estrenar directament a Amazon les seves ‘Historias lamentables’ per, més endavant, si l’escenari és propici, recuperar-la als cines. 

«Crec que estem assistint a una sèrie de provatures en què l’exhibició tradicional i l’exhibició en plataformes es combinaran», diu Enric Albero, periodista i crític. «La pandèmia està donant a les companyies la possibilitat d’experimentar coses en un escenari de canvi accelerat». 

L’‘streaming’

El que és clar és que, amb els nuclis urbans dels Estats Units tancats a causa del coronavirus i la major part dels mercats paralitzats, els estudis no es plantegen estrenar les seves grans propostes i perdre ingents quantitats de diners. Per això les plataformes s’han convertit en el centre d’interès. La gent continua demandant contingut i en molts casos és l’única manera que poden consumir-lo. En aquesta guerra acarnissada entre plataformes, Disney+ és una nouvinguda, però el seu poder és immens. En cines sol acaparar el 40% de tot el mercat i si tot el seu producte desaparegués i anés a parar a ‘streaming’, seria catastròfic per a les sales de cine. ¿S’atreviran a continuar amb aquesta mesura si en algun moment la situació es normalitza? 

Per a Disney, igual com per a Netflix, l’important és l’abundància de contingut, i especialment les novetats, que són les que generen les altes, així que això és el que precisament intenten promoure en aquesta nova etapa. Per això han decidit reorganitzar totes les seves unitats de negoci per apostar pel mitjà digital. ¿Els resultarà rendible? Mai ho sabrem, ja que no es publiquen les dades d’audiència de les pel·lícules i les sèries. 

La mirada posada en el 2021

Octavio Alzola, responsable de programació de la cadena Renoir a Barcelona i Madrid, creu que hi ha una estratègia curtterminista al darrere. «Al final Disney està donant un missatge als seus accionistes. Han d’actuar ràpid per salvaguardar el seu negoci, que té moltes potes, com els parcs temàtics, alguns dels quals continuen tancats».

Els exhibidors continuen tenint la mirada posada en el 2021, on sembla que tornen a acumular-se les estrenes. ¿Com es podrà sobreviure fins aleshores? La resposta sembla clara: el producte espanyol. Entre les apostes més esperades trobem el curtmetratge de Pedro Almodóvar protagonitzat per Tilda Swinton ‘La voz humana’, que arriba aquest dimecres als cines; ‘El verano que vivimos’, amb Blanca Suárez i Javier Rey, ‘Nieva en Benidorm’, d’Isabel Coixet, o ‘Hasta el cielo’, de Daniel Calparsoro. ¿Però té el cine espanyol el mateix múscul de convocatòria que el francès, que arrasa en el seu consum intern? ¿Es pot pretendre que ara es converteixi en salvador quan no s’ha prioritzat mai la seva importància dins de la cadena? 

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Al contrari que Atresmedia, que ha apostat per portar al cine documentals com el de Jordi Évole ‘Eso que tú me das’, la sèrie ‘Veneno’ i pròximament ‘Papá o mamá’, feta després de la quarantena, Telecinco Cinema ha decidit eliminar totes les seves pel·lícules del calendari del 2020, entre les quals, ‘Operació Camarón’, ‘Way down’ i ‘Malnazidos’, una mesura que suposat un cop baix dins del sector. Mentrestant, ‘No matarás’, de David Victori, amb Mario Casas de protagonista, i estrenada a 257 sales, s’ha situat aquesta setmana en el número u de la taquilla.

Mercedes Gamero, directora general d’Atresmediacine, té clar que si volem anar al cine l’any que ve, hem de començar a anar-hi avui mateix, perquè probablement d’aquí uns mesos ja no puguem perquè no existiran. «Per sortir d’aquesta situació es necessita un esforç col·lectiu de tots els sectors, producció, distribució i exhibició, perquè som tots els que formem part d’aquesta indústria i es necessiten sanes totes les seves potes». «El públic demostra que si hi ha pel·lícules que li criden l’atenció va a veure-les», apunta  Alzola. «Però si no hi ha contingut, morirem d’inanició».  

---

Alguns ‘blockbusters’ ajornats fins al 2021