DECISIÓ PIONERA

¿Millor actor i millor actriu? No, millor interpretació

La Berlinale posa la primera pedra eliminant la doble categoria en una revolució que fa referència a la varietat d'identitat sexual, però, ¿què faran altres certàmens?

zentauroepp54625055 icult festival berlin berlinale200827180613

zentauroepp54625055 icult festival berlin berlinale200827180613 / Fabrizio Bensch

3
Es llegeix en minuts
Quim Casas

¿Hi ha distinció entre el premi al millor director o millor directora, muntadora o muntador, compositor o compositora musical? La separació entre millor actriu i millor actor semblava una mica més lògic i raonable, però ja no és així. Era l’única distinció de gènere que quedava als premis atorgats als festivals, als Oscars, els Goya, els César, els Gaudí o els premis del cine europeu. Estava escrit des de feia temps que això també havia de canviar, i el certamen de Berlín ha sigut el primer a fer el pas. ¿Afectarà altres festivals? I, sobretot, ¿és una decisió lògica?

A l’Acadèmia de Hollywood en saben d’aquestes coses, tot i que per altres motius. En la primera edició del premi, el 4 de maig del 1927, es va concedir un Oscar al millor director i un altre al millor director de comèdia. Quina tonteria si ho veiem amb la perspectiva actual. ¿Per què no es va donar també al millor director de ‘western’ o de cine policíac? L’any següent ja es va eliminar aquesta doble distinció, però encara avui, als Globus d’Or, es continuen donant premis a la millor pel·lícula en categoria de comèdia i musical, i a una altra en categoria de drama, com si la resta de gèneres no tinguessin la seva oportunitat.

Sentit comú 

La proposta de la Berlinale és clara i contundent. A partir de la seva pròxima edició, el febrer del 2021, el jurat del certamen atorgarà l’Os de Plata a la millor interpretació i un altre per a la interpretació de recolzament. Distinció entre principals i secundaris, però no en qüestió de gènere. Lògic. Aquesta separació havia quedat anacrònica, però no fa referència tant a una possible lectura en clau de reivindicació femenina o feminista, que també, com una natural i assenyada inclusió del col·lectiu LGTBIQ.

Preguntat sobre el tema, i com afectarà futures edicions, José Luis Rebordinos, director del Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià, ens comenta: «Per la història del festival de Berlín i la seva relació amb el moviment LGTB, ens sembla lògic i normal que hagin sigut ells els que trenquin el gel i realitzin aquesta proposta. També ens sembla de sentit comú». ¿Es planteja realitzar aquest canvi en una pròxima edició? «Nosaltres compartim aquesta reflexió i per a l’any que ve haurem de prendre mesures en aquesta direcció».

Berlín sensible 

Precisament el tema LGTB està en el quid de la decisió presa per Berlín, un festival que sempre s’ha caracteritzat per donar veu al cine ‘queer’ i a la varietat de gènere. Els dilemes eren abans evidents. Posem-ne un exemple. El protagonisme de la producció xilena ‘Una mujer fantástica’, recompensada amb l’Oscar al millor film de parla no anglesa el 2017 (també el premi al guió a Berlín), recau en un personatge trans. Si hagués guanyat el premi d’interpretació qui l’encarna, Daniela Vega, ¿en quina categoria hauria caigut, millor actriu o millor actor? Berlín sembla haver resolt el tema.

Notícies relacionades

Carlos R. Ríos, director del D’A Film Festival Barcelona, s’afegeix a la causa: «Em sembla molt bé, crec que era una divisió una mica anacrònica. Nosaltres donem premis a la millor pel·lícula i director/directora, i si un dia donem premis d’interpretació, farem com la Berlinale». Altres responsables de certàmens tenen alguns dubtes. Ángel Sala, director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, opina: «La decisió d’eliminar les categories d’actuació a la Berlinale és una mesura de fort valor simbòlic i mediàtic en un primer moment, tot i que em genera dubtes respecte a la seva efectivitat a l’hora de posar en relleu el treball de la dona en el cine i la seva mirada sobre aquest».

Però hi ha altres qüestions que convé, també, considerar. Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest, està d’acord que és una mesura revolucionària, però «no és una decisió que de moment jo hauria pres, ja que unificar i eliminar un premi és restar una oportunitat. No crec que el tema del gènere s’hagi de resoldre d’aquesta manera», tot i que incideix que no li sembla cap disbarat la decisió presa pels responsables de la Berlinale.

Temes:

Berlinale Cine