A les muntanyes d'H.P. Lovecraft

És difícil transcriure en imatges els personatges i ambients descrits per aquest autor mort quan estava en el zenit del seu art, el 1937, als 46 anys, després d’una sèrie de complicacions personals i un augment en la complexitat de les seves obres, cosa que li va reportar un distanciament del públic. Lovecraft és el responsable d’una mitologia pròpia, la de Chtulhu. Políticament va ser ambigu, capaç d’abraçar l’ideari republicà per després donar suport al New Deal de Roosevelt i alienar-se amb les teories sobre la decadència d’Occident. Tot això està reflectit en els seus relats de terror i ciència-ficció. Ningú com ell descriu les viscoses formes que habiten sota el mar i les pors de l’inframon, matèria d’inspiració per a gent tan diversa com Jorge Luis Borges, Guillermo del Toro, Stephen King, John Carpenter, Bernie Wrightson, Alan Moore i Mike Mignola, autor del còmic ‘Hellboy’, portat al cine per Del Toro, en què abunden els motius lovecraftians.

L’acabada d’estrenar ‘Color out of space’ (2019) transcriu al món modern un dels seus relats més virulents sobre criatures o objectes d’un altre món que s’acarnissen amb els humans. Una de les millors aproximacions al seu univers la va fer Carpenter amb el seu film ‘Al cor de la por’ (1995), que s’estalvia el procés d’adaptació d’un dels seus relats per recrear un univers semblant a partir dels deliris d’un detectiu que ha de trobar un escriptor desaparegut. El mateix es podria dir de ‘Territorio Lovecraft’ (2020), la sèrie d’HBO que s’estrenarà el 17 d’agost, creada per Jordan Peele i Misha Green i produïda per J.J. Abrams: una ‘road movie’ ambientada en els anys 50 en què la monstruositat i el racisme són igual de perillosos.

Un altre intent curiós d’adaptació és ‘El palau encantat’ '(1963), film de Roger Corman que barreja històries de Lovecraft i Poe alhora. Precisament un dels protegits de Corman, Daniel Haller, es va atrevir amb ‘The Dunwich horror’ (1970), un relat exemplar de Lovecraft protagonitzat pel doctor Armitage, personatge recurrent en el seu cicle de Cthulhu, i amb la presència del ‘Necronomicon’, el llibre de màgia ideat per l’escriptor en un conte de 1921.

Lovecraft ha servit per a exercicis de terror més subtils, com les diverses adaptacions de les seves històries curtes en la sèrie de Rod Serling ‘Galería nocturna’ (1971), i per a celebracions del ‘gore’ tipus ‘Re-animator’ (1985) i la seva continuació, ‘Re-sonator’ (1986). El director de totes dues, Stuart Gordon, va tornar a Lovecraft en la seva aventura amb el fantàstic espanyol, ‘Dagon, la secta del mar’ (2001), una història de criatures marines ambientada a la costa gallega. 

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

No només ha exercit una gran influència en el cine. En el camp del còmic convé apuntar, a més de l’afecte que li tenen Moore i Mignola, que el nom d’Arkham Asylum, el manicomi de Gotham en què Batman tanca el Joker i altres malvats dements, està agafat de la ciutat imaginària d’Arkham, on Lovecraft va ambientar algunes de les seves obres.