Bisos de Cesc Gelabert, Eduard Màrquez o Albert Serra al Romea 'online'

El públic és cada vegada més curiós. La possibilitat que ofereix la Fundació Romea de descobrir altres facetes de les arts i de les ciències ha deixat palès no només l’interès dels espectadors a connectar de manera directa amb els creadors, sinó les ganes dels artistes d’esplaiar-se sobre el seu treball d’una manera molt directa i honesta. Amb l’arribada de la pandèmia, a falta d’aquest contacte directe des de l’escenari, la fundació de l’històric teatre barceloní ha obert des de mitjans de juny un nou espai ‘online’ a la seva pàgina web: la sala Bis.

Allà proposa una ampliació de diverses conferències realitzades fins ara, disponibles ‘online’. És com si l’artista tornés a sortir a escena –en una gravació des de casa seva– per completar o ampliar el tema que va abordar al Romea. Cada bis parteix de l’experiència acumulada en aquella trobada. Alguns amplien el focus de l’exposat, d’altres concreten i sintetitzen idees. Per exemple, el pensament del ballarí i coreògraf Cesc Gelabert, sobre el pas del temps i la necessària adaptació del cos al moviment, es concreta i acaba en un ball on posa en pràctica la seva teoria.

Cine de terror

I el cineasta Albert Serra reflexiona sobre les pel·lícules de terror incidint en la seva visió d’un gènere que per a ell és «un símptoma revelador i alliberador», ja que representa «una fantasia de ruptura davant l’opressió patriarcal capitalista».

L’objectiu del bis, comenta Fèlix Riera, responsable de la Fundació Romea, és «continuar acumulant significats, crear un espai per al diàleg i els estímuls artístics superant els límits de l’escenari i de les arts escèniques». A partir del setembre, quan comenci la nova temporada teatral, espera poder recuperar les trobades en viu i en directe amb persones de diferents disciplines. «El Romea, més enllà de l’escenari, ha de ser un espai que estimuli la imaginació i connecti amb altres llenguatges». I recorda l’interès que va generar la proposta de l’escriptor Eduard Márquez (Barcelona,1960), que va exposar les dificultats que tenia per avançar en un llibre. L’èxit de convocatòria en aquesta conferència titulada ‘Eduard Márquez Potser (o sobre el bloqueig d’una novel·la)’ va deixar palès «les ganes del públic d’assistir a coses noves i inesperades», assegura Riera.

Eduard Màrquez, bloqueig creatiu superat

Màrquez, que el 20 de gener va explicar al Romea la seva problemàtica reconeix cinc mesos després en el seu bis, com aquell ‘striptease’ creatiu el va ajudar a aclarir les idees. Explica com va agrair alguns suggeriments de les persones que el van veure al teatre. «La novel·la ja és una altra cosa perquè he fet l’exercici de treure’m de sobre tot allò que em sentia obligat a carregar en forma de rigor, d’estructures establertes, de plantejaments estilístics i formals unívocs... Vaig trencar amb tots els meus paràmetres creatius per treballar amb una llibertat creativa molt més gran», confessa en el vídeo on apareix amb la mateixa samarreta negra amb Olivia –la nòvia de Popeye– a la carrera, estampada en blanc.  

Et pot interesar

També mostra una sèrie de llibres que el van ajudar a l’hora de trobar nous camins, com la biografia novel·lada de Mussolini de Antonio Scurati, ‘M. El hijo del siglo’ (Alfaguara); la novel·la de veus de Svetlana Alexievitx ‘Últims testimonis’ (Rayo Verde), basada en els records d’infància dels que van viure la segona guerra mundial en territoris soviètics, així com un llibre sobre l’origen del conflicte fet a partir de testimonis de diferents protagonistes recollits per Nicholson Baker en ‘Humo humano’ (Debate). 

Veurem què expliquen els pròxims protagonistes quan reobri el teatre al setembre: l’artista plàstic Gino Rubert és un dels convidats de la temporada vinent.