Iseo: «Aquests concerts amb mascaretes poden tenir un punt màgic»

La veu del duo Iseo & Dodosound obre al Poble Espanyol la seva gira en solitari ‘Back to the roots’ amb dos concerts (dimecres i dijous; entrades esgotades) que, al seu torn, suposen l’estrena del Cruïlla XXS, versió del festival per a la ‘nova normalitat’. Parlem amb la Iseo, la cantant navarresa Leire Villanueva.

La iniciativa d’aquests concerts en solitari, ¿és fruit de la conjuntura Covid-19?

Doncs no sorgeixen d’això. El projecte d’Iseo & Dodosound vam decidir parar-lo prèviament, per posar-nos a compondre el nostre tercer àlbum, que sortirà el 2021, però llavors em va arribar una proposta per fer concerts en format acústic d’acord amb les mesures d’aquest estiu.

¿Què representa tornar a actuar sola, amb la seva guitarra i els seus aparells?

Una responsabilitat, perquè tot depèn de mi, però també serà molt divertit tornar a explorar la Iseo dels inicis. Curiosament, els concerts del Cruïlla XXS són l’1 i 2 de juliol, i l’últim que vaig fer en solitari va ser el 2 de juliol del 2017, el dia que es va publicar ‘Roots in the air’, el segon disc d’Iseo & Dodosound. Portaré la guitarra acústica, l’elèctrica, el ‘looper’, pedaler per gravar bucles, i un ‘kit’ petit de percussions. El concert es diu ‘Back to the roots’ i és més una tornada a l’origen que al passat, perquè som en el 2020 i les cançons les tocaré d’una altra manera; mai han sonat així abans.

Iseo & Dodosound han combinat el hip-hop i el trip-hop amb ritmes jamaicans, cadències llatines... ¿Amb què es queda en la seva faceta de solista?

Crec que també hi ha diverses branques, però la senya d’identitat que més arriba a la gent i que connecta amb Iseo & Dodosound és la meva veu. La meva paleta de sons és igualment variada, i allà hi ha també una mica de bossa nova, per exemple, que amb Dodosound no és tan present. I soul, i jazz, pels acords de guitarra.

Amb Alberto Iriarte (Dodosound) ha omplert sales com Apolo o Razzmatazz sense situar-se en una casella estilística, combinant gèneres. ¿A què atribueix el seu èxit?

A això mateix, a no lligar-nos a un estil definit a simple vista. Al final, el que facis a cada persona li sonarà d’una forma diferent, i cadascú mereix tenir aquesta llibertat de decidir a què li sona un grup. Això ens ha fet englobar una audiència molt heterogènia.

Han adaptat ‘Txoria txori’, de Mikel Laboa (a partir del poema de Joxean Artze), que ara potser lliga més amb un perfil de cantautora.

Esclar, ens agrada retre honors a les nostres arrels; ho fem perquè ens surt del cor. A l’última gira amb Dodosound, la introducció dels nostres concerts era una versió de la cançó de santa Águeda, en eusquera, i l’hem fet a Bèlgica, a França, al Regne Unit... Portar això, casa teva, a tot arreu, és bonic.

‘El camino’, la seva nova cançó en solitari, no parla de confinaments, ni de virus, ni de desescalades.

¡No, no, què va! Parla de trobar-se amb un mateix, creant a poc a poc el camí, com deia Machado, a base de fer-ho, sense presses. Té a veure amb el retrobament amb mi mateixa, al compondre en solitari després de tant temps.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Seients distanciats, mascaretes... ¿Això pot tallar el rotllo?

El primer que vaig pensar a l’imaginar-me la gent separada amb mascaretes va ser que era com un anticoncert. Però després em vaig adonar que podia convertir-se gairebé en un concert privat. Perquè estem acostumats a l’enrenou a les actuacions, a comentar-ho tot amb qui tinguis al costat, i ara la gent només podrà prestar atenció al que succeixi a l’escenari. Pot ser un gran viatge per al públic. La gent ja veurà si és així, o és que estic tarada, però crec que aquests concerts poden tenir un punt màgic.