Crítica de 'La estafa (Bad education)': viure dins de la mentida

Com en la reveladora ‘Purasangre’, el director Cory Finley explica a la seva segona pel·lícula una història d’amoralitat amb paisatge d’institut. En aquesta ocasió, una història real: la de Frank Tassone (Hugh Jackman), antic superintendent del districte escolar de Roslyn, Long Island, i la seva assistent Pamela Gluckin (Allison Janney), que durant més d’una dècada van utilitzar els fons públics per pagar les seves cases, joies, escapades de luxe o operacions d’estirada facial. El misteriós retir de Gluckin va portar una reportera estudiantil (aquí interpretada per Geraldine Viswanathan) a convertir-se en precoç Woodward o Bernstein.

Aquesta trama d’investigació fa derivar cap al ‘thriller’ periodístic el que és, en essència, un drama amb rivets tristament còmics sobre la psicologia de la mentida. A partir del guió d’un antic alumne de l’escola secundària de Roslyn, es dibuixa un retrat de la duplicitat que té molt d’ironia àcida, però també de compassió sincera. Es pot pensar en el cine d’Alexander Payne, en particular ‘Election’, una altra pel·lícula d’institut en què l’alumnat semblava tenir el cap més ben moblat que les seves figures d’autoritat. Hauria sigut fàcil fer una sàtira cafre, però això és una cosa diferent, més humanista i continguda, filmada sense excessos i amb seguretat. Finley apunta a director important del futur cine nord-americà.