13 jul 2020

Anar al contingut
Banderas anirà als Oscars sense res preparat

JOAN CORTADELLAS

INTÈRPRET DESBOCAT

Banderas anirà als Oscars sense res preparat

L'actor malagueny va passar per Barcelona per promocionar 'A chorus line' al Tívoli abans de volar a Los Angeles

Núria Navarro

En una boja pirueta no apta per a cardiòpates –i ell porta tres ‘stent’ implantats–, Antonio Banderas va passar ahir com una exhalació pel Teatre Tívoli, hores abans d’agafar un vol a Los Angeles, on l’espera una «batedora» promocional per defensar la seva candidatura a millor actor per ‘Dolor y gloria’ en els Oscars, el 9 de febrer. «Me’n vaig molt relaxat, perquè no soc favorit», assumeix. «No penso portar cap paperet», afegeix. «No espero res més que veure els meus fills», va concloure, satisfet d’haver entrat en una quiniela de la qual han caigut monstres «com Robert De Niro Christian Bale». 

Venia a Barcelona, dèiem, per donar un reconeixement al musical ‘A chorus line’, el xou amb 29 intèrprets i 15 músics en directe –«prohibit el pregravat»– amb el qual va estrenar el seu Teatro Soho CaixaBank a Màlaga i que recalarà a Barcelona entre el 21 de febrer i el 29 de març. «A Màlaga vam vendre 15.000 entrades en 19 hores», va dir a tall d’ham.

   

   

El musical, que Michael Bennet va estrenar el 1975 i que va suposar un gir inesperat del gènere, va d’una companyia de Broadway en el moment en què el director, el Zach (interpretat per Pablo Puyol), i el seu assistent munten una audició a l’estil d’un càsting d’‘OT’. Ja ho saben: somnis, frustracions, esforç. Banderas explicava ahir que ‘A chorus line’ li està permetent: a/ «Reflexionar sobre les arts escèniques» i b/ Oferir una ració d’espurnejant diversió per a tots els públics, perquè, va dir, no vol «un teatre buit».

L’actor malagueny, observat per Pablo Puyol, dilluns, al Tívoli. / Joan Cortadellas

Pati de jocs

En un apart de l’eixam de càmeres i premsa, l’actor va assegurar que el teatre és el seu actual pati de jocs. El complau el costat efímer de l’experiència: «Vas, veus i el que perdura és el record». Per això té al cap l’ampliació del seu projecte cultural per a Màlaga –«on segurament acabaré vivint»–, que consistirà en un segon teatre polivalent que funcionarà com un laboratori per a nous directors i dramaturgs, però també per a sonistes, elèctrics, regidors i escenògrafs.

Al capdavant d’això ja no hi haurà Lluís Pasqual, que ‘va rescatar’ del ‘motí’ del Lliure per timonejar el projecte, tot i que ahir el malagueny va voler «restar drama»: Pasqual només s’havia compromès a «ajudar al part», tornarà algun dia com a «director d’escena» i li ha deixat un equip de gestió de primera magnitud.

Minuts filosòfics

I, abans de partir, va regalar uns minuts filosòfics. Que si de les 112 pel·lícules que ha rodat en algun moment ha «jugat a algun joc que no volia», que si s’ha adonat que els diners et poden empènyer a «un procés psicològic maquiavèl·lic» o que «el principal enemic de l’èxit és l’ansietat per conquerir-lo». Tot això ha emergit després de l’atac de cor i li ha servit de material per a l’aclamada ‘Dolor y gloria’.