Anar al contingut

TENDÈNCIES EDITORIALS

Renovar-se o morir. A la caça del lector jove

Els grans grups com Planeta i Random House aposten per segells que interpel·lin els 'millennials'

El model a emular és Blackie Books, una barreja heterogènia de cultures pop i exquisida

Elena Hevia

Renovar-se o morir. A la caça del lector jove

Si hem de fer cas de l’últim informe de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, la franja d’edat que va des de l’adolescència fins als 34 anys –per entendre’ns, ‘els joves’– és la que inclou en l’actualitat més nombre de lectors. I la reticència d’entrada no és perquè l’enquesta no estigui ben feta, sinó perquè a la gent quan se li consulta pels seus hàbits lectors, igual que amb els hàbits sexuals, sempre tendeix a exagerar. Com que no hi ha manera de constatar-ho... Acceptem que dels 14 als 24 anys llegeixen el 86,7% dels consultats i, el que és més significatiu –perquè a aquestes altures ja haurien d’haver acabat els estudis, és a dir la lectura obligatòria–, dels 25 als 34 són lectors habituals un 72,1%. Tot un potencial si tenim en compte que un 44,2 % de la població confessa sense rubor que això de la lectura no va amb ells. Encara que no es tracta d’enlletgir-li la conducta a ningú, perquè com va escriure César Aira, “el 99% per cent dels grans homes de la humanitat, herois, sants, descobridors, estadistes, científics i artistes, amb prou feines han llegit literatura”.

Amb aquestes xifres sobre la taula, l’objectiu dels editors és fer que la ficció i l’assaig connectin amb les preocupacions dels joves. Ja sigui mitjançant la seducció més frívola, aquell ‘reading is sexi’ que es va posar de moda fa uns anys –¿qui no ha intentat lligar amb un llibre sota el braç?–. O bé per una cosa una mica més profunda: parlar directament als mil·lenistes –de 25 a 35 anys, per entendre’ns– i als de la generació Z –adolescents que van néixer abans que esclatés la bombolla econòmica– dels assumptes que més els interpel·len, ja es tracti del gènere, el feminisme, internet, la precarietat social, la política, la música rock o trap o el còmic (un format, per cert, el de la novel·la gràfica, que està reformulant la literatura a tot nivell). En aquesta renovació s’estan involucrant autors i editors cada vegada més joves i, tancant el triangle, els anhelats lectors.

Alguns senyals 

Hi ha molts indicis que estan advertint el mercat d’aquesta transformació. L’últim premi Herralde a Cristina Morales, 34 anys, per exemple, una excel·lent novel·la amb aires generacionals que situa en primer pla aquestes preocupacions socials i de gènere, és un exemple de sang nova i intencions en un catàleg com el d’Anagrama. I també, potser, el fet que un premi de reconeguda solvència en el passat com el Narrativa Breve (en l’òrbita de Planeta) hagi anat a parar a Elvira Sastre, amb 27 anys, i un passat com a poeta d’aquests que circulen per les xarxes socials.

Però hi ha més moviments a detectar i són encara més significatius. Els grans grups, com Random House i Planeta (l’última a arribar), estan apostant per la, diguem, ‘modernitat’. Intenten emular models de segells independents amb una dècada o més a l’esquena, com Alpha Decay –de vocació underground encara que hagi derivat a una tendència una mica més ‘mainstream’ en els últims temps–, nascuda fa 13 anys, i sobretot, la d’èxit Blackie Books, que aquest any bufarà 10 espelmes i que, a través d’unes cobertes suggeridores i un catàleg eclèctic en el qual es barregen nord-americans ‘hipsters’ amb dosis de nostàlgia (‘El libro de Gloria Fuertes’) i coses antigues com Jardiel Poncela, sense oblidar la bomba de James Rhodes, sembla haver trobat la fórmula de la Coca-Cola que tots busquen. En l’àmbit català també es podria parlar de L’Altra o de Periscopi.

L’editor del renovat segell Temas de Hoy Marcel Ventura. / MARTÍ FRADERA

En el gegant Planeta 

En els últims mesos, coincideixen en les llibreries el renovat segell planetari de Temas de Hoy, dirigida per Marcel Ventura, d’uns trenta anys, que s’ha envoltat d’editors júniors de poc més de vint que no desentonarien al Sonar. Amb títols com l’acabat de sortir 'Cosas que harías cuando te muerdes las uñas’, d’Amalia Andrade, que pretén abordar entre les memòries i l’autoajuda paròdica el pelut assumpte de l’ansietat entre els 'millennials' trufat d’il·lustracions, ‘playlists’ de Spotify i intervencions a l’Instagram. “Ens dirigim a un lector que mai ha estat present a Planeta”, diu Ventura. El nostre lector és més aviat l’ocasional, un lector diguem infidel al qual seduirem de mil formes”. Una part d’aquesta seducció se centra en les cobertes, que l’una al costat de l’altra formen un colorit pantone i fugen de la uniformitat, i en els títols, esclar, en els quals la ficció conviu amb les memòries i els reportatges periodístics, amb noms amb el de Susan Orlean.

A la caça del 'millennial'

El color, aquesta vegada rosa xiclet –cobertes per destacar a l’Instagram–, també ha sigut acuradament seleccionat en el segell Caballo de Troya, un projecte unipersonal de Constantino Bértolo descobridor de nous talents, que l’editor Claudio López Lamadrid va decidir mantenir després de la jubilació d’aquest amb un autor-editor renovable anualment. La remesa del 2019 està firmada no per un sinó per dos editors, Luna Miguel i Antonio J. Rodríguez (28 i 31 anys), els més joves fins ara, que per criteri i afinitats aposten per la renovació amb autors com Víctor Parkas o Aixa de la Cruz. “La literatura d’escriptors nascuts entre 1980 i 1990 ja és a les llibreries fa alguns anys, però jo tinc la sensació que és un escenari amb noves sensibilitats i una sèrie de veus que han madurat i tenen una solidesa important”, valora Rodríguez. En la selecció de la parella hi ha una dada que sembla significativa, el fet que un 50% d’aquests autors seleccionats hagin optat per la no-ficció, i és que –diu l’autor– “vivim temps d’un consum embogit de no-ficció a través de les xarxes socials però no per això la ficció ha deixat de mantenir el tipus, com passa en exemples com 'Serotonina', d’Houellebecq, o la trilogia de Virginie Despentes”.

Sobre la puixança de la no-ficció també reflexiona Silvia Sesé, editora d’Anagrama, que encara que ha acabat tancant la vella –i molt moderna en el seu moment– col·lecció Contraseñas quan el seu últim tripulant, Kiko Amat, va saltar a Andanzas, ha donat un nou ànim als vells, ara Nuevos Cuadernos Anagrama: "Percebem que els lectors joves estan més interessats potser que en altres generacions pels temes de debat públic, social o polític (cosa que tindria molt sentit després de la crisi i la consciència de la necessària participació de la gent en el canvi social)”.

Jan Martí, editor del segell Blackie Books / ARXIU BLACKIE BOOKS

La fórmula secreta 

Però tornem a la fórmula de la Coca-Cola, la de Blackie Books. Jan Martí es llança a enumerar-ne alguns ingredients confessables: l’estudiat i reconeixible disseny de tapes dures que tant ha sigut copiat; el barrejar ficció, no-ficció, clàssics i recuperacions, i no pensar en el lector modern, sinó ser-ho senzillament. “Els llibres que trèiem al principi no eren especialment ‘joves’ (les memòries d’un cantautor cinquantí, un llibre del maig del 68, un anònim del segle XIX), però sí que era ‘modern’ que ens semblés natural que totes aquestes coses convisquessin sense problema”, assegura.  L’important per a ell és no visualitzar una generació nova com un mercat potencial: “No tenim prioritat per publicar coses relacionades amb aquesta nova generació. Ens encanta estar atents a tot, estar al dia, però aquí no hi ha una obsessió”.