El riure bonic del Carmel

Qualsevol que hagi passat durant els últims anys perl’Espai Jove Boca Nord, ja sigui per assistir a classes de guitarra o d’iniciació a les acrobàcies de circ, a tallers de break dance, de pop coreà o camí dels seus locals d’assaig, s’haurà familiaritzat ja amb aquesta gegantina pintura mural que a tots dona la benvinguda. ‘Ànima de barri’,es pot llegir sota la placa de l’ajuntament que identifica aquest equipament municipal. Inaugurat el 1999 a sobre mateix de la sortida nord del túnel de la Rovira (d’aquí ve el nom), el Boca Nord és un pulmó d’oportunitats; refugi i agafador per a la joventut del Carmel.

“¡Bona nit, el Carmel! ¡Bona nit, Boca Nord!”, crida Kacha, el cantant del grup Che Sudaka, des de l’escenari de la seva sala de concerts. Sí, aquell grup de la Barcelona mestissa de principis dels 2000, aquells que va apadrinar Manu Chao des del recopilatori ‘La Colifata’,aquests que van començar tocant al carrer i van acabar recorrent mig món, han decidit oferir un concert per a 150 persones en aquest centre de dinamització sociocultural. Entre el públic hi ha nadons, nens de dos a deu anys, adolescents amb acne, adults en sintonia amb aquella escena mestissa i pares i mares amb ganes de festa.

També hi ha espectadors amb bufandes, samarretes i dessuadores de Che Sudaka. Tot i que la meitat de les entrades s’han repartit entre educadors de carrer i entitats vinculades al Boca Nord, l’altra meitat es venia, a sis euros, albar Mariatchi del barri Gòtic, un històric punt de reunió de la tropa mestissa i, també, dels mateixos Che Sudaka quan van arribar a Barcelona com uns migrants més intentant guanyar-se la vida amb la música. La barreja de veïns del Carmel i seguidors del quartet no pot ser més harmoniosa. Uns i d’altres saben que estan vivint una nit única i potser irrepetible.

Mano Negra de butxaca

A l’escena, Che Sudaka se les ha apanyat per reproduir el punk mestís delsMano Negra del seu admirat Manu Chao amb només quatre elements: una guitarra elèctrica, una guitarra acústica, un acordió i les veus. La resta es llança pregravat des de l’ordinador. Però funciona; sobretot pel factor diferencial de l’acordió i les músiques d’arrel colombiana. La coctelera sudaka desborda la suma de reggae, cúmbia, vallenato, currulao, raggamuffin, ska i rap i esquitxa aviat el personal, fos en estranyes danses col·lectives a mig camí de la conga, el pogo i la rotllana. Després de 15 anys de recorregut, Che Sudaka té clara la seva missió en aquest planeta: “La música és una excusa per generar un ambient de pau en un món en què sembla que no n’hi hagués”, diuen.

Fins i tot estant al Boca Nord i el 2019, si tanques els ulls et trasllades a la Barcelona mestissa del 2002. Si els obres, veuràs una nena de dos anys amb jaqueta de punt i cascos d’orelles pujada a les espatlles del seu pare i fent onejar els braços. Si deixes volar la imaginació, pots intuir la que s’armaria si els Mano Negra de 1989 es rearmessin demà passat. Però si et concentres de nou en l’explosiva festa del barri del Carmel, qui parla de nou és Kacha. I està proclamant el següent: “Els convidem a totes i tots a recuperar aquella Barcelona. De tot cor”.

Barcelona, aquell paradís

Che Sudaka recorda aquella Barcelona prèvia al’Ordenança de Civisme del 2006 com un paradís. “Vam arribar aquí i ens sentíem dins d’un vídeo de Mano Negra. Al carrer em vaig guanyar la vida des del primer dia”, explicava Leo, el guitarrista, a la tarda en una xerrada organitzada en el mateix Espai Jove Boca Nord. “Fèiem tres concerts a la setmana a Barcelona, a més de tocar cada dia al carrer”, calculen. Aquí i així van poder guanyar-se la vida amb la música, conèixer Manu Chao i descobrir una ciutat multicultural de la qual ja mai marxarien. De fet, Kacha viu al Carmel, a sis carrers de la tarima des de la qual ara ell i el seu grup estan rememorant les seves vivències.

Escoltant els músics hi ha joves i adults magribins, subsaharians, centreeuropeus i sud-americans. Alguns són menors tutelats que acudeixen a conèixer les seves experiències animats per educadors del barri. A través de la xarxa de centres cívics, concretament del Centre Cívic Garcilaso, també els dos colombians de Che Sudaka, Jota i Sergio, van contactar al seu dia amb els germans argentins Leo i Kacha. I també allà van conèixerCarles Llàcer, l’actual responsable d’activitats musicals de Boca Nord. És la persona amb qui han coordinat el concert de la nit i aquesta xerrada rica en anècdotes que transcendeixen el musical i podrien orientar els futurs passos dels xavals.

L’Ángel ha vingut amb la seva mare. Només té set anys. Demana el micro i pregunta: “¿Cal practicar molt per tocar aquests instruments i viatjar pel món?”. Sí. Che Sudaka porta tres dies instal·lat al Boca Nord polint el directe que els portarà de gira per Alemanya. Aquesta vegada seran 15 dates. Ja és la 15a gira hivernal que fan en aquell país. El 80% dels concerts d’aquest grup nascut als carrers de Barcelona se celebren a l’estranger.

Nosaltres i vostès també

Calculen els membres de Che Sudaka que han tocat a 45 països diferents. Avui al Carmel han de conviure persones originàries de tantes nacionalitats o més. A l’espai on ja està acabant la xerrada estan penjats els resultats de l’exposició ‘Cartografies d’identitat i territori’. Desenes de veïns hi han penjat la fotografia d’algun lloc fonamental en les seves vides. La majoria han escollit els seus llunyans llocs de procedència. Ceuta, Màlaga, Osca, Càceres... Perú, Bolívia, Veneçuela, Hondures, el Salvador... “Som Che Sudaka. Nosaltres i vostès també”, proclamarà Kacha en el concert.

Les seves actuacions són una reivindicació de l’orgull del migrant i avui, al Carmel, la seva actitud cobra més sentit que mai. El seu repertori és un xut d’energia per als qui hagin hagut de fugir del seu país per poder viure amb dignitat o simplement sobreviure. Un vers de ‘Todo vuelve’ sintetitza millor que molts assajos sociològics la patologia racista: “Al mirarte en el espejo te molestan los demás”. I cançons com ‘Serás feliz’, ‘Quiero más’ o ‘No hay imposibles’ ofereixen orientació i optimisme. ‘La risa bonita’, també. Kacha els la dedica als nens i nenes de la sala i, com un concert és un diàleg en dues direccions, el que s’emociona és ell al veure les cares maques de primera fila.

La visita de Che Sudaka a l’Espai Jove Boca Nord ha sigut un intercanvi llargament anhelat, un regal per a uns i d’altres. Tant de bo es repetís cada gener.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Durant el minut i mig que el grup passa al camerino prenent aire per al bis, el públic no deixa de corejar el seu nom. I en el bis, el grup convida el públic a corejar el nom del seu barri. L’Espai Jove Boca Nord complirà al maig el seu vintè aniversari i a la tornada d’Alemanya Che Sudaka compliran el seu concert 1.500, però es diria que uns i d’altres s’han decidit a avançar les seves respectives celebracions. “¡La vida comença una altra vegada!”, canta la banda. “¡La vida comença una altra vegada!”, crida un pare, ballant agafadet amb el seu fill enganxat al pit a la motxilla portabebès i una cervesa a la mà. Que segueixi la festa.

El túnel somriu

Quan acaba el concert, Carles Llàcer obre les comportes posteriors de la sala perquè entri l’aire fresc del carrer. Urgeix airejar l’ambient. El terra és xop. S’ha suat de valent en aquesta gèlida nit. La sala ja és buida, però de l’interior emergeix aquest vapor càlid de les grans ocasions. És vapor d’alegria i optimisme que, una vegada alliberat, s’expandeix pel barri. L’entrada nord del túnel de la Rovira està dibuixant un immens somriure.