El vibrador puja a escena a La Villarroel

El descobriment del vibrador vertebra‘L’habitació del costat’ (‘The vibrator play’), escrita per la dramaturga nord-americanaSarah Ruhl. Set sòlids actors –Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Alba Florejachs i Adeline Flaun– estrenen aquest dimecres la versió catalana d’aquesta aplaudida peça a La Villarroel.

 “Amb aquesta obra viatgem al Nova York del 1880, una època en què les dones no coneixien els seus cossos i en què experimenten els seus primers orgasmes i al·lucinen”, afirmaJulio Manrique, directord’aquesta nova coproducció entre La Brutal i La Villarroel. “És una obra diferent que et parla i et commou”. La peça parla de plaer, d’ús dels avenços tecnològics, però també de relacions de parella, de transformació i de generositat. “Avuidia estem envaïts per la pornografia, d’estímuls, d’estereotips. Hi ha molta informació, però també hi ha desinformació i mentides. Diguem que hi ha moltes expectatives sobre coses que després no passen perquè no són veritat. Diria que hi ha molt espectacle, xou i, sobretot, soroll”.

Ruhl es va inspirar en ‘La tecnología del orgasmo’, un llibre de Rachel P. Mainessobre la història del vibrador, per escriure l’obra, estrenada als EUA el 2009. Posteriorment, també Tanya Wexler el va prendre com a punt de partida per al film ‘Hysteria’ (2011). 

Els vibradors elèctrics, utilitzats primer només per metges, es van comercialitzar després per a ús domèstic. De fet, van arribar a les llars abans que altres articles imprescindibles de la llar com l’aspirador i la planxa elèctrica. “Aquests aparells antics són estris molt curiosos, semblen assecadors de cabells, són molt rars”, afirma Manrique l’equip del qual ha trobat per internet un model que no és del 1880 –on se situa la peça– però, sí, de principis del segle XX.

Retrat d’una època

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Tot i que transcorre en l’època victoriana, en l’obra hi ha picades d’ullet a l’espectador actual. L’acció transcorre a casa del doctor Givings (Ivan Benet), un metge que experimenta amb un nou aparell destinat a combatre la insatisfacció sexual de les dones, tot i que també hi ha un home que visita la seva consulta (Pol López). Tot això davant de la seva sorpresa jove dona Catherine (Carlota Olcina). Ella no acaba d’entendre què passa a l’habitació del costat, on el seu marit experimenta amb un nou aparell elèctric per alleujar la histèria, terme que al segle XIX servia per definir molts problemes relacionats amb la insatisfacció sexual. "Es calcula que en aquella època una de cada quatre dones patia histèria", recorda Olcina. La Catherine està gelosa de les pacients del seu marit. A més, no està fina. Acaba de ser mare i és incapaç d’alletar degudament el seu nadó per falta de llet i ha de comptar amb una dona negra (Adeline Flaun) que ha perdut el seu fill per ajudar-la. Ella, per cert, al·lucinarà amb el que passa en aquella casa. I és que els problemes d’histèria eren gairebé exclusius de les classes acomodades.   

Sarah Ruhl autora també d’obres com 'The clean house' i 'Eurídice', entre d’altres, sol dir que 'L’habitació del costat' és més dionisíaca que apol·línia. Trobar el to de l’obra ha sigut un dels cavalls de batalla per a Manrique. “La peça fluctua entre la lleugeresa i la profunditat. Hi ha molta veritat però també comèdia, drama i poesia. No és una història psicologista i naturalista exactament. És molt txekhoviana. Hi ha alegria impregnada de tristesa".