Som una falta d'ortografia, un error

Almenys en aquesta edició de Got talent (T-5) no ha guanyat un friqui. Va guanyar un poeta. Es diu César Brandon. És de Guinea Equatorial. I va sortir a recitar una prosa poètica de la qual vull destacar aquest passatge, que a casa ens va semblar excel·lent. Deia, dirigint-se a la seva mare, a qui va descobrir asseguda entre el públic sense ell saber-ho: «Mamá, tal vez yo solo sea un instante, como las faltas de ortografía que en el Word 2016 se corrigen solas, o se borran». ¡Ah! Només som una falta d'ortografia que les màquines esborren automàticament. O sigui, només som l'instant que dura un error. Profunda paràbola la de Brandon, poeta de Guinea. Com que jo ja soc vell, i al llarg de la meva vida he conegut molta gent, puc assegurar que he trobat criatures que cometen faltes d'ortografia fins i tot quan pensen. No descarto que jo també estigui entre elles. És possible que la tele, en si mateixa, sigui una falta d'ortografia immensa; un colossal error digital terrestre que s'expandeix al llarg del telehipòdrom. Aquest premi a Brandon m'ha reconciliat una mica amb aquest xou televisiu que actua com un fons d'armari del qual acaba sortint de tot; i en què l'art, el que entenem per Art, gairebé sempre està absent.

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

LORCA .- Aquella mateixa nit de dimecres, els estranys i rars follets de la tele van fer aparèixer més poesia. La que va recitar Luis del Olmo en la seva habitual pinzellada al final d'Hora punta (TVE-1), per exemple. Aquesta vegada va triar Federico García Lorca, «Lobos y sapos cantan en las hogueras verdes coronadas por vivos hormigueros». Eren versos que Lorca va escriure a Nova York, l'hivern del 1929, quan passejava per Manhattan i advertia: «La nieve empuja los anuncios (...) y algunos sacerdotes idiotas van detrás de Lutero». Un recordatori oportú el de Del Olmo, ara que es compleix el 120 aniversari del naixement de Lorca.

LA NENA DE SHREK .- Aquell estrany cop poètic que va coexistir en diverses cadenes va finalitzar amb els estripats i còmics versos de Silvia Abril (La nena de Shrek, Late motiv) dedicats a Miguel Maldonado, allà present: «Malfollado, eres la luz tartaja que alumbra mi vida (..) Tu consigues que no tema a la muerte: ¡ven rápido y empótrame!». El vers burlesc alguns no el consideren poesia autèntica. Però vist per la tele, entreté.