Anar al contingut

ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

Yorgos Lanthimos: 'M'he quedat molt a prop del terror"

El director grec, autor de 'Canino' i 'Langosta', estrena la inquietant i incòmoda 'El sacrificio de un ciervo sagrado', protagonitzada per Colin Farrell i Nicole Kidman

Begoña Arce

Yorgos Lanthimos: 'M'he quedat molt a prop del terror"

El director grec Yorgos Lanthimos (CaninoLangosta) firma El sacrificio de un ciervo sagradothriller inquietant, incòmode i desconcertant que voreja el terror psicològic sense que faltin les pinzellades d’ironia i sàtira domèstica marca de la casa. Un prestigiós cirurgià (Colin Farrell) casat amb una oftalmòloga (Nicole Kidman) veu destruïda la vida acomodada i feliç de què gaudeix la parella juntament amb els seus dos fills. Un jove de l’extraradi (Barry Keoghan), amb qui el metge manté una relació amistosa i paternal, el condueix a l’espant. El noi, en aparença educat i amable, mostra, a mesura que coneix la família del metge, el seu costat més sinistre, fins a convertir-se en una amenaça. El film, millor guió a Cannes ex aequo amb En realidad, nunca estuviste aquí i premi de la crítica a Sitges, va arribar divendres als nostres cines.

¿És una pel·lícula d’horror? No crec que ho sigui en sentit pur. Després d’escriure’n el guió, vaig començar a pensar en quina n’havia de ser l’atmosfera per englobar els fets que hi passen, tots els conflictes. Crec que hi ha un element de thriller i d’horror, però no puc fer una obra de terror tradicional, tot i que potser aquest cop hi he quedat molt a prop.

¿Estem davant una revenja o la recerca d’un pare? Crec que les dues coses. No és clar tampoc per al noi. Troba a faltar la figura d’un pare i se sent atret pel metge com a pare. Per una altra part, el culpabilitza i busca castigar-lo. És una relació complexa.

¿El metge se sent culpable? Tota la relació amb el noi mostra cert nivell de culpabilitat, però no se sap si realment se’n sent responsable, o si actua així perquè hi ha una insinuació al voltant sobre el seu comportament, o perquè li cau bé el noi i lamenta no haver sigut capaç de salvar el seu pare.

¿El pes de la culpabilitat pot arruïnar la vida? Depèn d’allò per què et sentis culpable. Hem deixat certa ambigüitat sobre aquest punt. És la raó per la qual el protagonista és un cirurgià del cor. Deixa oberta la porta sobre la responsabilitat del metge per la mort d’un pacient. És difícil saber com es pot sentir un metge, acostumat a tenir a les mans la vida d’altres persones i a veure la mort de prop.

La idea del sacrifici té també un element religiós. Hi ha alguna cosa que té a veure amb la fe en la pel·lícula, en les coses que creus, però no té per què ser necessàriament religió. Pot ser fe en algú, en les habilitats i la capacitat d’algú, fe en la justícia o en alguna cosa o que existeix més enllà de nosaltres.
Tot això està relacionat amb la religió, però no en sentit estricte. La idea de sacrifici té a veure amb la justícia, una cosa que també és molt evident en religió. Ull per ull. Si la fas, la pagues.
¿Com va triar Nicole Kidman? Fa temps, quan va veure els meus treballs i ens vam trobar, vam decidir que faríem alguna cosa junts. Quan va llegir el guió va dir que sí. És una cinta petita i no té per què fer aquesta mena de pel·lícules. Si ho fa és perquè vol ser-ne part. S’hi compromet, hi treballa intensament, és molt intel·ligent i es va integrar de seguida.

Nicole Kidman i Colin Farrell, en un fotograma de 'El sacrifici d'un cérvol sagrado'

I torna Colin Farrell. És algú que m’agrada. Vam tenir una gran experiència a Langosta i era el més lògic que tornéssim a treballar plegats, confiem l’un en l’altre. Sabia que podia fer un paper més complex. És una gran persona, un paio fantàstic. És bo estar envoltat de gent que es preocupa pel que fas i vol ajudar. És una cosa molt valuosa, et sents més segur.

¿Sempre mira de treballar amb la mateixa gent? Bàsicament, sí; en equip. Vam començar a treballar junts amb Canino. Ens va agradar. Discutim el que volem fer i llancem idees, històries curtes o alguna cosa que hem sentit, que ha passat. Mirem  de crear petites històries per veure si allò és interessant per explorar-hi més i si és prou complex i interessant decidim fer la pel·lícula. Anem descobrint a poc a poc cap on anem, però abans de començar a filmar en tenim escrit el final.

Històries com El sacrificio de un ciervo sagrado donen lloc a moltes interpretacions. Ens agrada deixar en l’aire interrogants sobre les situacions i el comportament dels personatges. Presentem situacions que són complexes, que poden tenir diferents significats o associacions, diferents efectes en diferent gent. Com a espectador prefereixo fer les meves conjectures, no vull que m’ho donin tot fet i em diguin el que he de pensar o sentir. Aquesta és la manera com m’agrada crear, que la gent senti que ha de fer una mica de feina. Si això no els agrada, és una altra cosa.

¿Li interessaria fer una sèrie per a televisió? Hi ha un projecte que estem estudiant. Tornaria a ser amb Colin. La tele ofereix explorar la història una manera més àmplia, més radical.